Vés al contingut

Ricard Monner i Sans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRicard Monner i Sans
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ricardo José Vicente Monner Sans Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, escriptor, militar, geògraf, periodista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarsergent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Carlines Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé María Monner Sans Modifica el valor a Wikidata

Ricard Monner i Sans (Barcelona, 26 d'octubre de 1853 - Buenos Aires, 23 d'abril de 1927) fou un filòleg i escriptor català establert a l'Argentina.

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, fill de l'escriptor públic[1] Ventura Monner i Valentí, natural del Masnou, i de la seva esposa, Mercè Sans i Batet, natural de Barcelona.[2] Ricard Monner estudià a Barcelona i el 1862 s'establí a Marsella, d'on tornà el 1870 en esclatar la guerra francoprussiana. Ací va participar en la tercera guerra carlina de banda dels carlins, però el 1876 s'establí a Madrid, on es va fer amic del poeta José Selgas y Carrasco i aconseguí editar un llibre sota la protecció del rei Alfons XII. Entre 1883 i 1885 es va interessar per la geografia i participà en les societats geogràfiques de Tolosa de Llenguadoc, Metz, Le Havre, Budapest, Tours, Lilla, Berna, Sankt Gallen, Frankfurt del Main i Neuchâtel. El 1882 fou cònsol espanyol al Regne de Hawai'i. La mort del rei el 1885 el va fer tornar a Barcelona, on fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla. Participà en l'Exposició Universal de 1888. El 1889 marxà a l'Argentina i s'establí a Buenos Aires, on fou catedràtic de llengua i literatura castellanes. S'interessà per la història de l'Argentina, per la depuració del castellà d'aquell país i també, de manera especial, per la història dels catalans que hi vivien.

Obres

[modifica]
  • Fe y Amor (1879)
  • La justicia del Rey Santo (1883)
  • Cuatro palabras sobre la cuestión naviera (1884) sobre la legitimitat colonitzadora espanyola a Àfrica
  • Cuentos incoloros (1887)
  • La República de Orange (1887)
  • Oraciones, misas y cantares (1887)
  • La baronesa de Wilson (1888)
  • Breves noticias sobre la novela contemporánea (1889)
  • Almanaque histórico argentino (1891)
  • A histórico pasado, risueño porvenir (1891)
  • El lector argentino (1892)
  • Efemérides argentinas (1893)
  • El amor de los extranjeros a la patria argentina (1894)
  • Los dominicos y Colón (1895)
  • Gramática Castellana (1903)
  • Notas al castellano en la Argentina (1903)
  • Errores usuales en la conversación diaria
  • Barbaridades que se nos escapan al hablar
  • Preceptiva literaria
  • Antología cervantina
  • Des de la falda (1912), poesia,
  • Apuntes e ideas sobre educación

Referències

[modifica]
  1. Els escriptors públics eren aquells que escrivien per encàrrec, normalment de quins no sabien escriure.
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1853, número de registre 2877.

Enllaços externs

[modifica]