Vés al contingut

Ricard Piqué Batlle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRicard Piqué
Biografia
NaixementRicard Piqué i Batlle
10 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ricard Piqué Batlle (Tàrrega, 10 de novembre de 1901[1] — Barcelona, 4 de gener de 1990[2]), fou un teòric comptable, directiu empresarial i president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. A les dècades dels anys 20 i 30 del segle xx, abans del final de la guerra civil, conreà la poesia en català i fou actiu en els moviments culturals i polítics afins al noucentisme catalanista, especialment en la seva Tàrrega nadiua.[3]

Biografia

[modifica]

Activitats culturals i socials a Tàrrega

[modifica]

A Tàrrega formà part de l'agrupació Nova Parla, que agrupava el jovent nacionalista noucentista i que, juntament amb una altra agrupació targarina, Vida Nova, protagonitzà el moviment de regeneració de la vida social local en el període d'entreguerres, amb una preocupació central per l'impuls i suport a la llengua catalana.[3] Conreà la poesia en català, publicant-se tres volums: Coses de Tàrrega. Poesies (1921), Instants (1922) i L'esperit d'una ciutat: poema (1922)[4] Col·laborà amb la revista La Academia Calasancia, on hi publicà en català, els anys 20 del segle xx, articles sobre tècnica poètica, la traducció d'una oda d'André Chénier, i una poesia pròpia de tema odisseic, A Nausica.[5] En el marc de la seva preocupació per la llengua catalana, consta com a corresponsal de Pompeu Fabra amb motiu de les Converses filològiques d'aquest darrer.[6][7]

Treball i estudis a Barcelona

[modifica]

Jove encara, es traslladà a Barcelona, per treballar i per estudiar.[8] Inicialment autodidacte, com era habitual a l'època, en qüestions tècniques empresarials, el 1933 ingressà a l'Escola de Comerç, per revalidar amb un títol els seus estudis, i el 1935 aconseguí el títol de professor mercantil.[9] Posteriorment continuà estudiant, i el 1956 es titulà com intendent mercantil i, ja complerts els 70 anys, va obtenir el títol de doctor en ciències econòmiques.[9]

Aviat ocupà càrrecs destacats de direcció administrativa, comptable i financera a empreses importants i, ja en la postguerra de la guerra civil, fou director general d'Anglo Española de Electricidad i President d'Aismalibar, entre altres càrrecs.[8]

La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

[modifica]

El 30 de novembre de 1944 ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, de la que n'assumí la presidència l'any 1947, essent nomenat president perpetu d'aquesta l'any 1954.[8]

Referències

[modifica]
  1. Garcia Cairó 1990 pàg. 9
  2. «Esquela a La Vanguardia». Arxivat de l'original el 2018-06-09. [Consulta: 10 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 Capdevila 2000 pàg. 183
  4. Capdevila 2010, pàg. 31
  5. Piqué Batlle, Ricard. «A Nausica». De Troia a Ítaca.
  6. Murgades-Toldrà 2010
  7. Fabra C.F.
  8. 8,0 8,1 8,2 Garcia Cairó 1990 pàg. 10
  9. 9,0 9,1 Goxens 1990, pàg. 15

Bibliografia

[modifica]

Obra pròpia (selecció)

[modifica]

Obres de referència

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]