Riccardo Cocciante
  | |
| Nom original | (it) Riccardo Cocciante (fr) Richard Cocciante |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Riccardo Vincent Cocciante 20 febrer 1946 (78 anys)Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) |
| Formació | Lycée français Chateaubriand (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, compositor |
| Activitat | 1968 - |
| Gènere | Pop |
| Veu | Lyric baritone (en) |
| Instrument | Piano |
| Segell discogràfic | Virgin Dischi s.r.l. |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
| Lloc web | coccianteclub.it |
         
| |
Riccardo Cocciante (Saigon –actual Ciutat Ho Chi Minh –, Indoxina francesa –actual Vietnam –; 20 de febrer de 1946) és un cantautor italo - francès. Fill de mare francesa i pare italià, es va traslladar als 12 anys amb la seva família a Roma i és allà on es va formar artísticament, però mantenint la seva doble nacionalitat italiana i francesa. Ha viscut durant llargues temporades als Estats Units i França.[1]
El primer àlbum reeixit va ser llançat amb el nom d' Ánima en 1974, i aconsegueix èxit la cançó «Bella senz'anima» (Bella sense ànima).[2]
El 1991 va guanyar el Festival de San Remo amb Se stiamo insieme . Ha gravat diversos duets: Entre ells, destaquen Mina Mazzini i la cantant catalanaMónica Naranjo, amb la qual va gravar el 1995 la cançó Sobre la teva pell .
És autor del musical Notre Dame de París (basat en la famosa novel·la de Víctor Hugo, La nostra Senyora de París).[3] Aquest musical ha estat adaptat a països com Rússia, Espanya, França i altres, aconseguint una gran acceptació. Una de les cançons d'aquest musical, Vivir, composta per Cocciante, va tenir una versió en anglès cantada per Céline Dion (Live for the one I love) i inclosa al seu disc All the Way. . . A Decade of Song .
És autor dels musicals "The Little Prince" i "Romeo e Giulietta".[4][5] El 2013 va ser un dels quatre "entrenadors" de l'edició italiana de The Voice.[6]
Discografia
[modifica]
En italià
[modifica]Es fa aquesta precisió, ja que la seva discografia és molt àmplia.
- Poesía (1973)
- Ánima (1974)
- L'alba (1975)
- Concerto per Margherita (1976)
- Riccardo Cocciante (1978)
- ...E io canto (1979)
- Cervo a primavera (1980)
- Q concert (1981)
- Cocciante (1982)
- Sincerità (1983)
- Il mare dei papaveri (1985)o
- Quando si vuole bene (1986)
- La grande avventura (1988)
- Viva! (1988)
- Se stiamo insieme (1991)
- Eventi e mutamenti (1993)
- Il mio nome é Riccardo (1994)
- Un uomo felice (1994)
- Innamorato (1997)
- Istantánea (1998)
- Notre-Dame de Paris (2001)
- Notre-dame de Paris (en vivo Arena di Verona) (2002)
En castellà
[modifica]- El alba (1975)
- Concierto para Margarita (1977)
- Richard Cocciante (1978)
- Yo canto (1979)
- Al calor de tus ojos (1981)
- Sinceridad (1983)
- Cuestión de feeling (1986)
- Por un amigo más (1991)
- Éxitos (1992)
- Inventos y experimentos (1994)
- De colección (1994)
- Un hombre feliz (1995)
- Notre dame de Paris (2002)
- Éxitos en vivo (2003)
- Songs (2005)
Referències
[modifica]- ↑ «Riccardo Cocciante Biography, Songs, & Albums» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «Mibaulmusical: Riccardo Cocciante». WordPress 11 de febrero de 2009. Arxivat de l'original el 20 de diciembre de 2016. [Consulta: 2 diciembre 2016].
- ↑ Coppola, Alessio. «Chi è Riccardo Cocciante: moglie, figli, Notre Dame, canzoni più famose» (en italià). True News., 16-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «"Romeo e Giulietta", il musical:un vero amore dev'essere cantato» (en italià). la Repubblica, 01-10-2013. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ Keslassy, Elsa. «‘Little Prince’ returns to TV» (en anglès americà). Variety, 23-10-2009. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «The Voice, Elhaida Dani vincitricedello show della bontà» (en italià). la Repubblica, 30-05-2013. [Consulta: 25 juny 2022].
Llibres
[modifica]- Asinari, Pierguido: Riccardo Cocciante. 1971-2007. Dalla forma canzone al melodramma . Roma: Editori Riuniti, 2007.
Enllaços externs
[modifica]