Vés al contingut

Riccardo Riccò

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRiccardo Riccò
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Sassuolo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes57 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista de ciclocròs, ciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPuncheur i escalador Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2006-2008 Geox-TMC
2010-2010 Ceramica Flaminia
2010-2011 Vacansoleil-DCM
2011-2012 Meridiana Kamen Team
Participà en
28 octubre 2010UCI Europa Tour 2010-2011 (790è)
18 octubre 2009UCI Europa Tour 2009-2010 (3r)
2007UCI ProTour 2007 (16è)
2006UCI ProTour 2006 (186è)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata


X: riccardo_ricco UCI: 24899 Modifica el valor a Wikidata

Riccardo Riccò (Formigine, Emília-Romanya, 1 de setembre de 1983) és un ciclista italià, professional des del 2006 al 2011. És anomenat "Il Bisontino" i "La Cobra".

Destaca per ser un escalador explosiu, amb un canvi de ritme molt fort i per tenir una bona punta de velocitat que li serveix per guanyar en arribades en un grup reduït. Va debutar com a professional el 2006, aconseguint des de bon començament importants triomfs, com ara una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia de 2007. El 2008 fou segon a la general del Giro d'Itàlia, en què guanyà dues etapes. Al Tour de França d'aquell mateix any va tenir un inici espectacular, guanyant dues etapes, la sisena i la novena, sent comparat amb Marco Pantani.[1] Amb tot, poc després se sabé que havia donat positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut[2] De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, abandonà la cursa.[3] Tot i negar-ho en un primer moment[4] acabà confessant[5] i renuncià a la contraanàlisi.[6]

Després de la seva suspensió fins al 18 de març de 2010 Riccò firmà per l'equip Ceramica Flaminia i posteriorment pel Vacansoleil.

El 7 de febrer de 2011 fou ingressat a l'hospital de Mòdena en estat crític per culpa d'una insuficiència renal i una embòlia pulmonar.[7] El metge que el va atendre va explicar que la causa hauria estat "una autotransfusió de sang que conservava a la nevera de casa des de feia 25 dies".[8][9] Posteriorment el corredor italià negà aquestes acusacions excusant-se en què el seu estat li impedia parlar.[10][11]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 2006. 97è de la classificació general
  • 2008. Exclòs per dopatge. Havia guanyat la sisena i la novena etapa, però serà desposseït de les victòries pel cas de dopatge.

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 2007. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2008. 2n de la classificació general. Mallot blanc Vencedor de la classificació dels joves. Vencedor de 2 etapes

Referències

[modifica]
  1. Riccò se disfraza de Pantani y se exhibe en los Pirineos a as.com (13 de juliol de 2008)
  2. Ricco es arrestado tras dar positivo por EPO a Marca.com (17 de juliol de 2008) (castellà)
  3. Todo el Saunier Duval abandona el Tour tras el positivo de Riccó a Marca.com (17 de juliol de 2008) (castellà)
  4. El italiano Ricardo Riccò niega haberse dopado a europapress.es (17 de juliol de 2008) (castellà)
  5. Riccò admite el doping positivo en el Tour de France Arxivat 2016-06-17 a Wayback Machine. a adnmundo.com (30 de juliol de 2008)
  6. El italiano Riccó admite haberse dopado a abc.es (30 de juliol de 2008)
  7. Riccó da el susto en Módena a marca.com (7 de febrer de 2011) (castellà)
  8. Autotransfusió i a l'hospital a elpunt.cat (9 de febrer de 2011)
  9. Riccó habría reconocido una autotransfusión a marca.com (8 de febrer de 2011) (castellà)
  10. Riccó niega la autotransfusión a biciciclismo.com (9 de febrer de 2011) (castellà)
  11. Riccó niega la autotransfusión a marca.com (9 de febrer de 2011) (castellà)

Enllaços externs

[modifica]