Vés al contingut

Richard Hell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRichard Hell

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Richard Meyers Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Richard Lester Meyers Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Lexington (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSanford School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, novel·lista, actor de cinema, dissenyador, actor, compositor, escriptor, compositor, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereRock Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaRichard Hell Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaix elèctric i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSire Records Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugePatty Smyth (1985–1987) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrichardhell.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0375176 TMDB.org: 1079317
Facebook: 44721693268 Spotify: 121Q6oslYCMBYZHhOFL1RB Musicbrainz: 5c04c739-afeb-43de-a7cb-0991f625e1f6 Songkick: 454704 Discogs: 266995 Allmusic: mn0000848913 Modifica el valor a Wikidata

Richard Hell (anglès: Richard Meyers) (Lexington, 2 d'octubre de 1949) nom artístic de Richard Meyers és un cantant, compositor, baix i escriptor reconegut mundialment per haver estat el líder de la influent banda de la primera ona del punk The Voidoids i el baixista del grup proto-punk. Hell va formar part de diverses bandes de punk rock importants, com Neon Boys, Television i The Heartbreakers, després de la qual cosa va formar Richard Hell & the Voidoids. El seu àlbum de 1977 Blank Generation va influir en moltes altres bandes de punk. La seva cançó principal va ser nomenada "One of the 500 Songs That Shaped Rock" pels escriptors musicals a la llista del Rock and Roll Hall of Fame[1]

Hell sol ser considerat com el primer músic a utilitzar la imatge punk del cabell en punta, la roba destrossada i les agulles de ganxo per a sostenir-la. De fet, Malcolm McLaren, el mànager de Sex Pistols, ha admès que el look i l'actitud de Richard Hell va ser el que ho va inspirar a innovar per mitjà de la transgressió estètica en la seva botiga de roba SEX i en la imatge conflictiva dels Pistols. Des dels anys vuitanta, Hell s'ha dedicat principalment a escriure, publicant dues novel·les i participant com crític cinematogràfic en la revista BlackBook entre 2004 i 2006.[2]

Referències

[modifica]
  1. «500 Songs that Shaped Rock and Roll» (en anglès). Arxivat de l'original el 26/8/2009. [Consulta: 7 maig 2023].
  2. «PrintedMatter.org». PrintedMatter.org. Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 10 juliol 2011].

Vegeu també

[modifica]