Richard Nelson Gale

**Sir Richard Nelson Gale**
	; Gale com a Comandant de la 6a Divisió Aerotransportada, 10 de juny de 1944
Biografia
Naixement	25 juliol 1896 ; Londres
Mort	29 juliol 1982 (86 anys); Kingston-upon-Thames (Anglaterra)
Altres noms	Windy
Formació	Reial Col·legi Militar de Sandhurst ; King Edward VI School ; Aldenham School (en)
Activitat
Ocupació	oficiala
Activitat	1915 – 1957/1958-1960
Carrera militar
Lleialtat	Regne Unit
Branca militar	Exèrcit Britànic
Rang militar	General
Comandant de (OBSOLET)	6a Divisió Aerotransportada
Conflicte	Primera Guerra Mundial ; Segona Guerra Mundial: Operació Carruatge;
Família
Cònjuge	Daphne Mabelle Eveline Blick (1953–); Ethel Maud Larnack (1924–)
Pares	Wilfred Gale i Helen Webber Ann Nelson
Premis
	Gran Creu de l'Orde del Bany ; Cavaller Comandant de l'Imperi Britànic ; Orde del Servei Distingit ; Creu Militar

El General Sir Richard Nelson Gale GCB, KBE, DSO, MC va ser un membre de l'Exèrcit Britànic que serví en ambdues guerres mundials. A la Primera Guerra Mundial va ser condecorat amb la Creu Militar el 1918 mentre que servia com oficial al Cos de Metralladores. A la Segona Guerra Mundial, serví amb la 1a Brigada Paracaigudista i després a la 6a Divisió Aerotransportada durant la batalla de Normandia i l'Operació Tonga el 1944. Després del conflicte, continuà a l'exèrcit i arribà a ser Adjunt al Comandant Suprem Aliat d'Europa.

Biografia

Gale va néixer el 25 de juny de 1896 a Londres. Va passar els primers anys de la seva vida a Austràlia i a Nova Zelanda, degut a la feina del seu pare, però el 1906 els Gale tornaren a Anglaterra. Va estudiar a Londres, amb un expedient acadèmic regular, però transformant-se en un lector prolífic. Quan Gale abandonà els estudis, volia convertir-se en oficial de l'Artilleria Reial, però no tenia les qualificacions acadèmiques ni acomplia amb els requisits físics mínims per accedir a l'acadèmia d'oficials; i seguí les passes del seu pare com a agent d'assegurances, però avorrí aviat la feina i es decidí a ingressar a l'Exèrcit britànic, assistint a un entrenament físic i estudiant per millorar les seves qualificacions acadèmiques.

Primera Guerra Mundial

Quan esclatà la Primera Guerra Mundial el 1914, Gale encara estava per sota dels mínims mèdics exigits per ingressar a l'exèrcit i no pogué unir-se a la unitat de l'Exèrcit Territorial de Londres. Finalment, aconseguí ingressar a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst a l'estiu de 1915, sent destinat al Regiment Worcestershire com a tinent de 2a. Quan arribà al regiment, es va inscriure en un curs d'entrenament amb metralladores i va ser acceptat. Poc després va ser destinat al Front Occidental, on guanyà la Creu Militar durant l'Ofensiva de Primavera de 1918.

Període d'entreguerres

Amb el final de la guerra el 1918, Gale es presentà voluntari per marxar a l'Índia i servir allà amb Exèrcit Britànic de l'Índia, estant-s'hi 17 anys. Durant aquest període accedí a l'Acadèmia d'Estat Major de Quetta i després de 2 anys a la institució es graduà com a oficial d'estat major. Gale abandonà l'Índia el gener de 1936, retornant a Anglaterra per servir amb el Regiment Worcestershire. Un any després va ser enviat a l'Oficina de Guerra com a oficial d'estat major amb responsabilitats per a la creació de material d'entrenament i publicacions diverses. Al desembre de 1938 va ser promogut a Major i destinat a la secció de planificació de l'Estat Major General.

Segona Guerra Mundial

El 1941 va ser promogut a tinent coronel, atorgant-se-li el comandament del Reial Regiment de Leicestershire. A l'estiu de 1941 es creà la 1a Brigada Paracaigudista com a part de l'expansió de les forces aerotransportades britàniques, oferint-se-li el comandament, que acceptà.

L'abril del 1942 passà a ser Adjunt al Cap de l'Estat Major per a Operacions Aèries a l'Oficina de Guerra, estant-s'hi dos mesos, per anar destinat al Directori de l'Aire, sent entre desembre de 1942 i maig de 1943 Adjunt al Director de l'Aire. Al maig de 1943 i fins al final de la guerra passa a ser el Comandant de la 6a Divisió Aerotransportada, que participarà en l'Operació Carruatge, els salts britànics durant la invasió de Normandia; aterrant a Normandia minuts després de les tres de la matinada del 6 de juny de 1944, la qual cosa el convertí en el primer general britànic que trepitjava territori francès des de 1940.^[1] A més, des de desembre de 1944 serà adjunt al Comandant del 1r Exèrcit Aerotransportat Aliat. Finalment, entre maig i octubre de 1945 és comandant del 1r Cos Aerotransportat Britànic.

Postguerra

En la postguerra ocuparà diversos càrrecs: Comandant de la 1a Divisió d'Infanteria (1946-47), Comandant de les tropes britàniques a Egipte i la Mediterrània (1948), Director General d'Entrenament de l'Oficina de Guerra (1949-1952), Comandant en Cap del Grup d'Exèrcits Nord, a la zona d'ocupació britànica al Rin (1952-1956) i, finalment, Adjunt al Comandant Suprem Aliat a Europa de l'OTAN (1958-1960). També, entre 1954 i 1957 és ADC de la Reina