Richard Willstätter

Richard Willstätter

Nom original	(de) Richard Martin Willstätter (de) Richard Willstätter
Biografia
Naixement	(de) Richard Martin Willstätter 13 agost 1872 Karlsruhe (Alemanya)
Mort	3 agost 1942 (69 anys) Muralto (Suïssa)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Muralto Cemetery (en)
Residència	Alemanya
Formació	Universitat de Múnic
Director de tesi	Alfred Einhorn i Adolf von Baeyer
Activitat
Camp de treball	Química física
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	Química orgànica
Ocupador	Universitat de Múnic Societat Kaiser Wilhelm Universitat Humboldt de Berlín ETH Zürich Universitat de Zúric
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1926–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1919–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Royal Society Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències
Interessat en	Color a la natura
Professors	Alfred Einhorn i Adolf von Baeyer
Obra
Estudiant doctoral	Antonio Madinaveitia Tabuyo, Richard Kuhn, Emile Cherbuliez i Jakub Parnas
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1425] Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1426a] Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1427]
Família
Cònjuge	Sophie Leser
Fills	Margarete Willstätter
Premis
Premi Nobel de Química (1915)

Richard Martin Willstätter (Karlsruhe, Imperi Alemany, 13 d'agost de 1872 - Locarno, Suïssa, 3 d'agost de 1942) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1915.

Biografia

Va néixer el 1872 a la ciutat de Karlsruhe, avui dia situada a l'estat de Baden-Württemberg. Va estudiar química a la Universitat de Múnic, en la qual va obtenir el seu doctorat l'any 1894 pel seu treball sobre l'estructura química de la cocaïna. Va exercir com a professor ajudant de química orgànica en aquesta universitat entre 1902 i 1905, treballant sota la direcció d'Adolf von Baeyer. Posteriorment fou nomenat professor titular de les universitats de Zúric, Berlín, i finalment de Múnic en substitució d'Adolf von Baeyer com a professor titular.

Willstätter va morir a la ciutat suïssa de Locarno a causa d'un atac de cor.

Recerca científica

En la seva estada a la Universitat de Múnic, al costat d'Adolf von Baeyer, investigà l'estructura dels alcaloides, arribant a sintetitzar diversos d'ells. Entre 1905 i 1912, durant la seva estada a Zúric, inicià la seva recerca sobre la clorofil·la, descobrint la seva estructura així com la seva similitud amb l'hemoglobina de la sang. Entre 1912 i 1915, durant la seva estada a Berlín, les seves investigacions van revelar l'estructura de molts pigments de flors i plantes.

Entre 1912 i 1916 fou el director de l'Institut Kaiser Wilhel a Berlín, però durant la Primera Guerra Mundial hagué d'interrompre les seves investigacions, i juntament amb Fritz Haber va dedicar la seva atenció al desenvolupament de la màscara antigàs.

L'any 1915 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química “per les seves investigacions en el camp dels colorants vegetals, especialment la clorofil·la”.

Durant la dècada del 1920 va investigar els mecanismes de les reaccions de les enzims, arribant a la conclusió que aquests són substàncies químiques i no organismes biològics, considerant els enzims com a no-proteïnes, teoria sostinguda fins al 1930. El 1924 va dimitir del seu càrrec a la universitat en protesta per les pressions antisemítiques i defensant les seves arrels jueves. Continuà, però, els seus treballs de forma privada, primer a Múnic, i a partir de 1939 al seu exili de Suïssa.