Vés al contingut

Riera d'en Malla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretRiera d'en Malla
Imatge
La Riera d'en Malla al seu pas per l'Església dels Jesuites del carrer de Casp de Barcelona. (Arxiu Històric de Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaBarcelona, Vila de Gràcia (Barcelonès), Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplaça de Gal·la Placídia Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplaça del Portal de la Pau i Bogatell Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 59″ N, 2° 09′ 07″ E / 41.399814°N,2.15196367°E / 41.399814; 2.15196367
41° 22′ 32″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.37541691°N,2.17877608°E / 41.37541691; 2.17877608

La Riera d'en Malla era un curs d'aigua que es formava a l'actual plaça de Gal·la Placídia de Barcelona, en el lloc anomenat Creu Trencada, amb l'aiguabarreig de les rieres de Sant Gervasi i de Cassoles.[1] Aquí les dues rieres formaven una gran esplanada i es bifurcaven en la riera d'en Malla, que recollia el cabal principal, i la riera de Sant Miquel, que baixava pel carrer homònim, continuant pel passeig de Gràcia.[2] El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.[3]

La riera d'en Malla creuava obliquament la Travessera de Gràcia, fins a la cantonada dels carrers de Balmes i de la Granada del Penedès, arribant a la Diagonal entre els carrers de Balmes i Via Augusta, seguint entre el carrer de Balmes i la Rambla de Catalunya.[1] Quan arribava al carrer d'Aragó recollia les aigües de la riera de Bellesguard-Mandri, arribant a la plaça de Catalunya i seguint per la Rambla fins a desembocar al mar.[2]

Al segle XIV, un cop fou construïda la muralla que tancava el Raval, la riera d'en Malla es va desviar cap al fossat.[1]

El 15 de setembre de 1862 la riera d'en Malla es va desbordar provocant una gran inundació de la ciutat. Van morir gairebé 1.000 persones, i va causar grans danys, entre ells al Liceu, que s'estava reconstruint de l'incendi que havia patit l'any anterior. La causa del desastre, a més del temporal caigut, va ser que el 1854 s'havien enderrocat les muralles de la ciutat, i encara no s'havia desviat la riera.[4] L'escriptor Hans Christian Andersen, que aquell dia estava hostatjat a l'hotel Orient de la Rambla, va ser-ne testimoni i ho va descriure en un escrit.[5]

El 1865 la riera es va desviar definitivament cap al Bogatell per a fer-la desembocar a la platja del Poblenou.[6] Aquest desviament es produïa una mica abans d'arribar a la plaça Catalunya girant a l'esquerra pel carrer de Casp.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Travesset i Queraltó, Magí «La xarxa hidrogràfica del Pla de Barcelona entre la riera de Magòria i la riera d’Horta». Finestrelles, Núm. 6, 1994, pàg. 57-69.
  2. 2,0 2,1 Arisa, Pep «La riera de Cassoles». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 08-09-2016.
  3. 3,0 3,1 La Riera d'en Malla
  4. «Història de Barcelona: així va ser la gran inundació de 1862». La Rambla, 05-02-2018.
  5. «La gran inundación mortal de la Rambla narrada por el autor de 'El patito feo'». La Vanguardia, 11-10-2022.
  6. «Projectes de col·lectors i desviament de la riera d'en Malla». Ajuntament de Barcelona, 1865.