Vés al contingut

Riera d'en Xuncla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretRiera d'en Xuncla
Imatge
Salt del Timbarro Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua
riu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial310 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCanet d'Adri (Gironès), Palol de Revardit (Pla de l'Estany), Sant Gregori (Gironès) i Sarrià de Ter (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontbó Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final61 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaGironès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSarrià de Ter Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraTer Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 01′ 31″ N, 2° 46′ 47″ E / 42.0252°N,2.7796°E / 42.0252; 2.7796
42° 00′ 26″ N, 2° 49′ 03″ E / 42.0073°N,2.8175°E / 42.0073; 2.8175
Conca hidrogràficaconca del Ter Modifica el valor a Wikidata

La Riera d'en Xuncla és un curs fluvial de la comarca del Gironès. Neix a Montbó, a llevant de la muntanya de Rocacorba, i desemboca al riu Ter, al barri de Can Torres de Sarrià del Ter.[1] Discorre plàcidament per una zona força planera i en un context marcadament agrícola.[2]

Salt de Can Joan Gros

El maig de 1980, membres de l'Associació Arqueològica de Girona hi van trobar tres peces lítiques i van suposar que hi havia un jaciment arqueològic d'una explotació agropecuària prehistòrica. En altres sortides dutes a terme a la mateixa zona no trobaren cap més material. Actualment aquesta troballa s'atribueix a materials aportats puntualment per la riera.[3][4]

Afluents

[modifica]
  • Torrent de Riudelleques
  • Clot de Can Sopa
  • Clot de Molleres

Referències

[modifica]
  1. «Riera d'en Xuncla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Geografia». D'on venim on som. Ajuntament de Sarrià de Ter, s.d. [Consulta: 22 juny 2018].
  3. «Riera d'en Xuclà [sic]». Generalitat de Catalunya.
  4. Cantón i Playà, Pere. Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots. Diputació de Girona & Associació Arqueològica de Girona, 2001.