Vés al contingut

Riera de Calonge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretRiera de Calonge
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial19 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCalonge i Sant Antoni (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCalonge i Sant Antoni Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final0 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCalonge i Sant Antoni (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Antoni de Calonge Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 51′ 29″ N, 3° 04′ 30″ E / 41.8581°N,3.075°E / 41.8581; 3.075
B 41° 50′ 30″ N, 3° 05′ 52″ E / 41.8417°N,3.0978°E / 41.8417; 3.0978
Afluents
Característiques
Dimensió3,5 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica55 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
10 novembre 1994 inundació
13 octubre 2005 inundació Modifica el valor a Wikidata

La Riera de Calonge és un riu de Catalunya que neix a Calonge a la confluència de la Riera dels Molins i del Rifred a uns 12 metres d'altitud, uns centenars de metres avall del centre històric del poble, fins a desembocar a la mar Mediterrània a Sant Antoni de Calonge.[1] És un riu estacional amb un recorregut que segueix una trajectòria quasi recte sud-est, paral·lel a l'Avinguda de la Unió. Té només un afluent: la riera del Tinar.[2]

Desembocadura de la riera

Des de la fi dels anys 70 del segle xx, la forta reducció del cabals circulants de la Riera de Calonge i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens del mantell freàtic i un augment de la salinització per infiltració de l'aigua de mar, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat: durant l'estació turística tot i ésser la més seca de l'any, la població i el consum d'aigua gairebé decupla. Per a resoldre aquest problema, el 1985, hom pensava a construir una presa a la zona a prop del Pont Rodó que mai no es va fer.[3] El 1989, la Generalitat i el Ministeri de Foment d'Espanya van refusar un projecte de construir un port esportiu a l'estuari de la riera a Sant Antoni.[4]

Un primer projecte de canalització, aprovat a l'agost de 1984,[5] no va palesar suficient. Tot i baixar seca o amb poc de cabal a l'hivern, per temps de pluja fort pot pujar ràpidament d'uns metres[6] com va passar a l'octubre de 1994 i de 2005, una riuada després de pluges torrencials durant les quals va caure més de 290 litres d'aigua per m2, va causar una morta i molts danys materials.[7] Les exigències a la riera són múltiples: proveïment d'aigua potable, evacuació de les aigües de pluja, manteniment de la biodiversitat, lluita contra les espècies invasores i el manteniment del sistema ecològic fràgil. Tots aquests problemes desassosseguen el Consorci de les Gavarres, que va proposar intervenir per a mantindre la diversitat i protegir el peix espinós. Per al Consorci, s'hauria de restaurar la funcionalitat de les rescloses i treure els sediments.[8]

Van caldre tres anys per a posar en joc un projecte per a protegir els marges. A l'abril de 2009 l'obra per a canalitzar la riera de Calonge va començar. Es divideix en dos trams: als 600 metres des de la desembocadura fins al carrer Pinedes aproximadament, la riera es canalitzarà amb un mur de formigó d'entre 4,70 i 5,35 metres. Dos ponts es van reemplaçar: el pont dels Ànecs i el pont de la carretera. Enllà del carrer Pinedes fins a l'Esfera del Fòrum, uns 1200 metres dels marges es van protegir amb talussos i una escullera d'una alçària mitjana serà de 4,35 metres i una amplada entre els 30 i els 35 metres.[9][10]

No es troba cap solució per al problema de la sobreexplotació de l'aqüífer, sobretot a l'alta temporada turística.[11] Obres per reobrir la desembocadura al mar el 2020 no van donar gaire resultats, i poc temps després, la desembocadura va tornar a ensorrar-se per manca de cabal.[12]

El 2024 es va estrenar una via verde al marge dret que a Sant Antoni connecta amb la via verda cap a Platja d'Aro.[13]

El peix espinós

[modifica]

Els problemes de sequera i la sobreexplotació de l'aigua posen en peril el peix espinós o punxoset (Gasterosteus aculeatus) que hi era en perill d'extinció.[14] Des de l'any 2007, el Consorci de les Gavarres i l'Agència Catalana de l'Aigua han habilitat refugis estivals i punts d'aigua adients per a la reproducció de l'espinós.[15]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Calonge
  1. ↑ Pla, Josep «Calonge, Olor de suro». Presència, 01-07-1981, pàg. 29.
  2. ↑ Caner i Estrany, Pere. «Hidrografia». A: La vall de Calonge. 2a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, pàgina 26-27. ISBN 9788450084467. 
  3. ↑ Poyano, Joan «Una presa a la riera garantirà tot l'any l'aigua a Calonge». El Punt, 26-06-1985, pàg. 12.
  4. ↑ Trigueros, Francesc S. «El MOPU rebutja els quatre avantprojectes del port esportiu de Sant Antoni de Calonge». El Punt, 17-03-1989, pàgina 10.
  5. ↑ Poyano, Joan «A Calonge no es posen d'acord per obrir un «pub» tancat per prostitució». El Punt, 29-08-1984, pàg. 21.
  6. ↑ «La riera de Calonge puja 10 metres». El Punt, 12-10-1994, pàgina 40.
  7. ↑ Facuseh, Dani «La riera de Calonge trenca per tres punts, malmet cases i arrossega cotxes al mar». Diari de Girona, 14-10-2005, pàgina 8.
  8. ↑ L.F.G. «El Consorci de les Gavarres proposa cinc actuacions per millorar els ecosistemes aquàtics». Diari de Girona, 25-05-2006, pàg. 16.
  9. ↑ Pinilla, Oscar «Comencen les obres a la riera de Calonge tres anys i mig després de les greus inundacions». El Punt, 16-04-2009.
  10. ↑ Turon, Pili «El projecte per canalitzar la riera de Calonge ja es pot consultar després d'anys de reclamar-lo». Diari de Girona, 07-02-2008.
  11. ↑ «Alerta de sobreexplotació de l’aqüífer de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 09-05-2015, pàg. 60.
  12. ↑ «Obres per facilitar que la riera de Calonge aboqui al mar». Ràdio Palamós, 16-10-2020. [Consulta: 12 novembre 2024].
  13. ↑ «Calonge acaba la nova via verda al costat de la riera». Diari de Girona, 08-05-2024.
  14. ↑ «Alliberen 500 exemplars d’espinós a Calonge». Diari de Girona, 12-02-2014, pàg. 18.
  15. ↑ «Retornen 500 espinosos a la riera de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 12-02-2014, pàg. 9.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riera_de_Calonge&oldid=34234237»