Riera de Valldeperes
| Tipus | curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 683 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viver i Serrateix (Berguedà) | ||||
| Localització | Capdecosta | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 359 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
| Localització | Cardona | ||||
| Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
| Afluents | 14 (4xD i 10xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 6,89 ( ) km | ||||
| Superfície | 947,6 ha | ||||
| Pendent | 5,12 % | ||||
La Riera de Valldeperes[2] és un afluent per l'esquerra del Cardener.
Neix al terme municipal de Viver i Serrateix i desguassa al Cardener[3] aigües amunt del Pont de Malagarriga després d'haver travessat l'extrem nord-occidental del terme municipal de Navars
Municipis per on passa
[modifica]Des del seu naixement, la Riera de Valldeperes passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix | 2.842 | 41,20% |
| Per l'interior del municipi de Navars | 3.916 | 56,77% |
| Fent frontera entre Cardona (a ponent) i Navars (a llevant) |
140 | 2,03% |
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes està constituïda per 29 cursos fluvials que sumen una longitud total de 24.483 m.
Distribució municipal
[modifica]El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[4] | ||
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| Navars | 16 | 14.868 m. |
| Viver i Serrateix | 14 | 6.615 m. |
| Cardona | 1 | 140 m. |
Afluents destacables
[modifica]- ⊗ El Torrent de Valldeperes
- ⊗ El Torrent de Queralt
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ Guia d'espais d'interès natural del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1999. ISBN 84-87618-34-0.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.