Rilandita
 Rilandita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cr₄Al₂SiO11·5H₂O (aproximada) |
| Epònim | ésser humà |
| Localitat tipus | Riland uranium claim, Meeker, Comtat de Rio Blanco, Colorado, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.HB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.HB.10 |
| Dana | 7.11.14.1 |
| Heys | 16.15.4 |
| Propietats | |
| Color | negre marronós fosc |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | brillant en superfícies fresques; terrosa en superfície no fresca |
| Color de la ratlla | marró grisenc |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Ril |
| Referències | [1][2] |
La rilandita és un mineral de la classe dels silicats. Fou anomenada així en honor de James L. Riland, un editor de diari de Meeker, Colorado, propietari de les explotacions mineres on va descobrir-se el mineral.
Característiques
[modifica]La rilandita és un silicat de fórmula química aproximada Cr₄Al₂SiO11·5H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3. Forma cristalls subhèdrics tant angulosos com aplanats; compactes i massius.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilmajokita pertany a «09.HB - Silicats sense classificar, amb Ti, V, Cr» juntament amb la ilmajokita.
Formació i jaciments
[modifica]En la seva localitat tipus va trobar-se a la superfície i en porositat poc profunda en un tronc petrificat en gresos localitzats en un dipòsit d'urani-vanadi.[3] Va descriure's associada a carnotita i matèria orgànica. Actualment el mineral tipus es troba al Museu d'Història Natural de Washington.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Rilandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Rilandite» (en anglès). Handbook of mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ «Rilandite Mineral Data» (en anglès). Web Mineral. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ Henderson, Edward P.; Hess, Frank L. «Corvusite and rilandite, new minerals from the Utah-Colorado carnotite region» (en anglès). American Mineralogist, 18, 5, 01-05-1933, pàg. 195–205. ISSN: 0003-004X.