Vés al contingut

Rima Hassan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRima Hassan

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1992 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Al-Nayrab Camp (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta

2019 –
Fundadora
2019 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Évry-Val-d'Essonne
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Universitat de Montpeller
lycée de la Venise Verte de Niort (fr) Tradueix (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOFPRA (en) Tradueix
National court for asylum right (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitFrança Insubmisa Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): RimaHas Instagram: rimamobarak LinkedIn: rimahassan Modifica el valor a Wikidata

Rima Hassan (Al-Nayrab Camp i Alep, 28 d'abril de 1992) és una jurista, activista pels drets humans i política francesa d'origen palestí.[1]

Va arribar a l'Estat francès com a apàtrida als nou anys i es va establir amb la seva família a Niort. Després d'obtenir la ciutadania francesa el 2010,[2] va fer un màster en dret internacional a la Universitat de París I Panteó-Sorbona. El 2019 va fundar l'ONG L'Observatoire des camps de réfugiés dedicada a l'estudi i la protecció dels camps de refugiats a tot el món. El 2023 es va unir a La França Insubmisa per a participar a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 a la llista de Manon Aubry. Va ser elegida al Parlament Europeu el 9 de juny de 2024.[3]

Trajectòria[modifica]

Rima Hassan és la més petita de sis germans. La seva mare, Nabiha (1958-2021), era mestra, mentre que el seu pare és un antic mecànic de la Força Aèria de Síria de nom Ahmad.[4] Els pares del seu pare, palestins originaris del poble d'Al-Birwa, es van veure obligats a exiliar-se a Síria el 1948 durant la Nakba.[2][5] La seva àvia materna, en canvi, provenia d'una família siriana destacada, els Hananu, i es va casar amb un refugiat comunista palestí de Salfit.[6]

A causa d'una relació abusiva entre els seus pares, la mare de Hassan va abandonar el camp de refugiats poc després del seu naixement i va aconseguir emigrar a França, on es va reunir amb una de les seves germanes. Després va estar vuit anys intentant recuperar la custòdia dels seus fills i traslladar-los a Europa.[4] La seva mare finalment ho va aconseguir i Hassan va arribar a França amb nou anys. Es va establir a Niort, al departament de Deux-Sèvres, amb la seva mare,[7] germana i quatre germans.[8][9][10] Durant aquest temps, la seva mare no va treballar com a mestra sinó en restaurants per mantenir la seva família.[4]

Tan bon punt va arribar a la majoria d'edat, Hassan va intentar viatjar a Palestina via Tel-Aviv, amb la intenció de «descobrir finalment la terra dels seus avantpassats», però se li va impedir embarcar a l'aeroport de París-Charles de Gaulle.[7] Després d'aquests fets, va estudiar dret i va obtenir la llicenciatura. Per a això, va estudiar dos anys a la Universitat d'Évry i després un any a la Universitat de Montpeller, fins al 2014.[10] Va passar un any al Líban i va completar el seu màster el 2016 a la Universitat de París[8] amb una comparació jurídica entre Sud-àfrica i Israel sobre la qüestió de l'apartheid des del punt de vista del dret internacional.[11][12]

Rima Hassan es va incorporar a l'Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA) el 2016,[8] i després de 18 mesos, va treballar a la Cour nationale du droit d'asile[2][13] durant sis anys fins al 2023.[7] El 2019 va fundar l'ONG L'Observatoire des camps de réfugiés.[14][15] L'any següent va participar en una taula rodona organitzada pel Moviment Emmaús amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, el 20 de juny.[16][17][18]

L'any 2022 va revisar la noció de «fraternitat» del lema nacional francès en un pòdcast, juntament amb altres participants.[19] El 3 de febrer de 2023 va intervenir al Senat francès al simposi «Israël-Palestine : état des lieux», organitzat per la senadora Esther Benbassa en col·laboració amb L'Histoire i el Centre de Recerca Francès de Jerusalem.[12][20] La seva intervenció va abordar el tema de l'apartheid a la societat israeliana.[21] L'agost de 2023, va participar a les jornades d'estiu organitzades per Els Ecologistes, al costat del raper Médine i la política Clémentine Autain.[22]

Després de la massacre al festival de música de Re'im el 7 d'octubre de 2023, i enmig de la invasió de la Franja de Gaza, va rescindir el seu contracte amb la Cour nationale du droit d'asile i va declinar una feina d'advocacia sobre qüestions migratòries oferta per Amnistia Internacional. En canvi, es va traslladar al camp de refugiats palestins d'al-Nayrab, prop d'Alep, «per a estar a prop del seu poble» i va establir el col·lectiu Action Palestine France a Telegram.[7] Fins al novembre de 2023, també va assessorar L'Oréal en temes de diversitat i integració de refugiats.[23]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2024, Rima Hassan es va incorporar a la llista de La França Insubmisa (LFI) en la setena posició,[24][25][26] Va ser elegida.[27] Va explicar el seu compromís polític amb la llista de LFI per la «necessitat urgent d'actuar políticament ara» pel que fa a la situació a la Franja de Gaza.[28]

Referències[modifica]

  1. ↑ Checknews, Service. «Origines, formation, relations avec la Syrie : que valent les accusations contre Rima Hassan publiées dans une «vidéo choc» relayée par Tapiro ?» (en francès). Libération. Arxivat de l'original el 2024-05-09. [Consulta: 11 maig 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gendron, Guillaume. «Rima Hassan, la Palestine à cœur et à cris» (en francès). Libération. Arxivat de l'original el 2024-05-02. [Consulta: 3 maig 2024].
  3. ↑ CUAU, Olivier. «La Franco-palestinienne Rima Hassan (LFI), qui a grandi à Niort, va entrer au Parlement européen» (en francès). Courrier de l'Ouest, 09-06-2024. [Consulta: 9 juny 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 à 11h15, Par Emmanuelle Vibert Le 28 mai 2022. «Rima Hassan, à l'origine de l'Observatoire des camps de réfugiés, se veut la voix des "indésirables"» (en francès). leparisien.fr, 28-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-03-19. [Consulta: 3 maig 2024].
  5. ↑ «" Être réfugiée palestinienne, c'est vivre en quête de son identité "» (en francès). Association France Palestine Solidarité. Arxivat de l'original el 2024-04-22. [Consulta: 3 maig 2024].
  6. ↑ «C'est l'histoire de Malak, héritière syrienne tombée amoureuse d'un charismatique Palestinien» (en francès). Le Nouvel Obs, 05-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-06. [Consulta: 3 maig 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Rima Hassan, la Palestine chevillée au cœur» (en francès). , 14-01-2024.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Rima Hassan : "L'intégration ne se dicte pas, elle se vit"». La Nouvelle République du Centre-Ouest, 27-11-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-03. [Consulta: 3 maig 2024]..
  9. ↑ l’AFP, LE COURRIER DE L’OUEST avec. «La très controversée Rima Hassan a suivi sa scolarité en Deux-Sèvres» (en francès). Courrier de l'Ouest, 18-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 3 maig 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Centre Presse (Vienne), saturday 27 november 2021, p. 46, Bio express
  11. ↑ Poinssot, Amélie. «Rima Hassan, réfugiée palestinienne : " Nous subissons une punition collective "» (en francès). Mediapart, 29-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-08. [Consulta: 3 maig 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «"Israël-Palestine : Etat des lieux" : un colloque organisé au Sénat - 100% Sénat» (en francès). Public Sénat, 07-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-11. [Consulta: 11 maig 2024].
  13. ↑ «En sol majeur - Rima Hassan Mobarak, au service des Réfugiés» (en francès). RFI, 29-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-23. [Consulta: 3 maig 2024].
  14. ↑ AFP. «Rima Hassan, visage et contre-pouvoir des camps de réfugiés» (en francès). Challenges, 29-11-2019. Arxivat de l'original el 2024-04-20. [Consulta: 3 maig 2024].
  15. ↑ «Rima Hassan : la voix des camps de réfugiés» (en francès). À Priori(s). Arxivat de l'original el 2023-11-12. [Consulta: 3 maig 2024].
  16. ↑ «Journée mondiale des Réfugiés : on se mobilise en ligne (et en musique)» (en francès). www.journaldesfemmes.fr, 19-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-04. [Consulta: 10 maig 2024].
  17. ↑ AFP. «Rima Hassan, la "petite dernière de la famille" insoumise, sur le devant de la scène» (en francès). Challenges, 30-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-03. [Consulta: 3 maig 2024].
  18. ↑ Legay, Luc. «#Dansmavie avec Rima Hassan ⋆ Diair» (en francès). Diair, 08-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-01. [Consulta: 3 maig 2024].
  19. ↑ «[Comme si vous y étiez Le Tribunal des Générations Futures et le Laboratoire de la fraternité interrogent la devise républicaine | Carenews INFO]» (en francès). www.carenews.com. Arxivat de l'original el 2023-06-04. [Consulta: 10 maig 2024].
  20. ↑ «Israël-Palestine au palais du Luxembourg» (en francès). www.lhistoire.fr. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 11 maig 2024].
  21. ↑ «Colloque Israël-Palestine : État des lieux – Vendredi 3 février 2023 – Palais du Luxembourg» (en francès). Arxivat de l'original el 2023-12-01. [Consulta: 11 maig 2024].
  22. ↑ AFP, avec. «Les Journées d'été des écologistes se dérouleront au Havre dès le 24 août, le rappeur Médine invité» (en francès). Ouest-France.fr, 31-07-2023. Arxivat de l'original el 12 May 2024. [Consulta: 12 maig 2024].
  23. ↑ «Rima Hassan : les ambiguïtés d'une "Greta Thunberg" de la cause palestinienne» (en francès). L'Express, 29-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-02. [Consulta: 3 maig 2024].
  24. ↑ «Elections européennes 2024 : La France insoumise dévoile sa liste, la militante propalestinienne Rima Hassan en septième position» (en francès). Franceinfo, 06-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-23. [Consulta: 3 maig 2024].
  25. ↑ à 19h56, Par Pierre Maurer Le 18 mars 2024. «Européennes : avec Rima Hassan, LFI place la Palestine au cœur de sa campagne» (en francès). leparisien.fr, 18-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-26. [Consulta: 3 maig 2024].
  26. ↑ Pol, Chez. «Européennes : les Ecologistes ont tenté de débaucher Rima Hassan» (en francès). Libération. Arxivat de l'original el 2024-05-03. [Consulta: 3 maig 2024].
  27. ↑ https://x.com/RimaHas
  28. ↑ «Élections européennes : 5 choses à savoir sur Rima Hassan, la voix palestinienne de LFI» (en francès). TF1 INFO, 09-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-01. [Consulta: 3 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rima_Hassan&oldid=33662329»