Rina Monti
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 agost 1871 Arcisate (Itàlia) |
Mort | 25 gener 1937 (65 anys) Pavia (Itàlia) |
Formació | Universitat de Pavia |
Activitat | |
Ocupació | biòloga, limnòloga, zoòloga, professora d'universitat |
Família | |
Cònjuge | Augusto Stella |
Germans | Achille Monti |
Cesarina Monti, més coneguda com a Rina Monti i, de vegades, com a Rina Monti Stella (Arcisate, 16 d'agost de 1871 - Pavia, 25 de gener de 1937), va ser una biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana, i el 1907 va ser la primera dona a obtenir una càtedra universitària en el regne d'Itàlia.[1][2]
Biografia
[modifica]Formació i carrera
[modifica]El 1892 va llicenciar-se en ciències naturals a la Universitat de Pavia, en la qual va quedar-se una dècada, per dur-hi a terme activitats de recerca, primerament a la càtedra de Mineralogia que dirigia Francesco Sansoni, després com a ajudant del director del Gabinet d'Anatomia comparada, Leopoldo Maggi, al qual substituí durant tres anys. Mentrestant va obtenir el títol per dedicar-se a la docència d'anatomia i fisiologia comparada (1899).
El 1905 van encarregar-li que ensenyés zoologia i anatomia comparada a la Universitat de Siena, i dos anys més tard va obtenir, per oposició, la càtedra d'aquesta matèria de la Universitat de Sàsser, a Sardenya. Rina Monti, que aleshores tenia trenta-sis anys, era la primera dona que obtenia una càtedra universitària al regne d'Itàlia.[3]
El 1915 va tornar a Pavia, per ocupar la càtedra de Zoologia i, després, la d'Anatomia comparada. Va ocupar-se d'aquests ensenyaments fins al 1924, en què se li va demanar que s'ocupés de la secció naturalista de la Universitat de Milà, on va encarregar-se de la càtedra d'Anatomia i Fisiologia comparada, a la Facultat de Ciències, i també es va fer càrrec dels cursos de biologia general i de zoologia a la Facultat de Medicina.
Malgrat la intensa activitat de recerca i els freqüents trasllats d'universitat de Rina Monti, la seva vida familiar no se'n va veure afectada. Es va casar amb Augusto Stella, geòleg i professor de ciències de les mines, i van tenir dues filles, una de les quals, Emilia Stella, va seguir les passes de la seva mare i esdevingué limnòloga.[4]
Activitat científica
[modifica]Al inicis de la seva carrera, a la Universitat de Pavia, va destacar en el camp de la histologia neurològica, amb algunes recerques sobre el sistema nerviós dels insectes.[5] Després va investigar en el camp de la hidrobiologia, que en aquella època estava poc desenvolupat a Itàlia. En particular, va centrar-se en la limnologia dels llacs d'alta muntanya, com ara els llacs de la regió d'Insúbria (regió alpina entre la Llombardia i Suïssa), que va estudiar mitjançant treball de camp i de laboratori.
Va mantenir relació amb col·legues i institucions diverses, amb el Club alpí italià i associacions naturalistes locals. Emprengué gestes d’alpinisme exigents, va recórrer les aigües amb un vaixell desmuntable, que es dissenyà i construí especialment per a ella, submergí xarxes a les aigües per analitzar-ne les mostres al laboratori, una intensa activitat de camp en què va aplicar la seva àmplia formació mineralògica, zoològica, microbiològica, fisiològica i química.[1]
Durant la seva carrera professional va dedicar particular atenció als llacs de la Vall d'Aosta i de la Vall d'Ossola primer, i posteriorment també del Trentino. A més, va documentar la destrucció del plàncton en el Llac d'Orta a causa de la contaminació industrial, tot destacant la necessitat de respectar l'equilibri ecològic.La seva activitat va contribuir al desenvolupament a Itàlia de la limnologia, que des de 1938 compta amb una institució específica, l'Institut d'Hidrobiologia, fundat a Pallanza, a la regió italiana del Piemont.
Autora d'un centenar de publicacions científiques, Rina Monti va ser sòcia corresponent de dues d'entre les més prestigioses societats internacionals d'anatomia: l'Association des Anatomistes, de França (a partir de 1998, Association des morphologistes) i la Anatomische Gesellschaft, d'Alemanya.
Reconeixements
[modifica]El llac Monti, un llac glaçat permanentment descobert el 1988 per una expedició científica italiana a la badia Terra Nova, en el mar de Ross, a l'Antàrtida, va ser batejat amb el seu nom com a homenatge a la seva tasca en el camp de la limnologia.[6]
El 2013 la ciutat de Pavia li va retre homenatge anomenant Via "Rina Monti Stella" un carrer d'aquella ciutat.
Principals obres
[modifica]Notes i memòries
[modifica]- Ricerche microscopiche sul sistema nervoso degli insetti. Nota preventiva, a "Reale Istituto lombardo di scienze e lettere. Rendiconti", Sèrie 2, Volum 25, Fascicolo 7, 1892, pp. 533-540.
- Contributo alla conoscenza dei nervi del tubo digerente dei pesci, Bernardoni, Milano 1895.
- Sul Sistema nervoso dei dendroceli di acqua dolce. Nota I, Bizzoni, Pavia 1896.
- Su la morfologia comparata dei condotti escretori delle ghiandole gastriche nei vertebrati, Bizzoni, Pavia 1898.
- Le ghiandole salivari dei gasteropodi terrestri nei diversi periodi funzionali, Hoepli, Milano 1899.
- La rigenerazione delle planarie marine, Hoepli, Milano 1900.
- Le condizioni fisico-biologiche dei laghi ossolani e valdostani in rapporto alla psicoltura, Tip. Cooperativa, Pavia 1903.
- Esplorazioni talassografiche lungo le coste della Sardegna settentrionale, Fusi, Pavia 1910.
- Contributo alla biologia degli idracnidi alpini in relazione all'ambiente, Fusi, Pavia 1910.
- L'apparato reticolare interno di golgi nelle cellule nervose dei crostacei, Accademia dei Lincei, Roma 1914.
- I condriosomi e gli apparati di Golgi nelle cellule nervose. Ricerche comparative, Niccolai, Firenze 1915.
- La fisonomia biologica della Sardegna e le nuove idee circa le origini e la distruzione geografica delle specie, Fusi, Pavia 1915.
- La limnologia comparata dei laghi insubrici, L'universale, Roma 1929.
- La battaglia contro i maggiolini, in «Nuovi annali dell'agricoltura», IX (1929), pp. 509–529.
- La graduale estinzione della vita nel Lago d'Orta, Hoepli, Milano 1930
- La genetica dei coregoni italiani e la loro variabilità in relazione coll'ambiente, Jovene, Napoli 1933.
- Contributo all'idrobiologia delle Alpi albanesi. Missione Floridia Allegri, Fusi, Pavia 1934.
- Il lago di Molveno. La vita in un lago zootrofo, (scritto con E. Stella), Scotoni, Trento 1934.
- La Daphnia cucullata G. O. Sars in laghi tridentini, (con P. Perotti Razzini), Scotoni, Trento 1935.
- Numeri, grandezze e volumi degli organismi pelagici viventi nelle acque italiane, in relazione all'economia lacustre, Hoepli, Milano 1936.
Textos
[modifica]- Studi petrografici sopra alcune rocce della valle Canonica, Fusi, Pavia 1894.
- Ricerche microscopiche sul Sistema nervoso degli insetti, Bizzoni, Pavia 1894.
- Ricerche anatomo-comparative sulla minuta innervazione degli organi trofici nei cranioti inferiori, Rosenberg e Sellier, Torino 1898
- La limnologia del Lario in relazione al ripopolamento delle acque ed alla pesca, Luzzatti, Roma 1924.
- La Fioritura delle acque sul Lario, s.e., Milano 1925.
- Lezioni di anatomia comparata, Mariani, Milano 1927.
- Biologia dei coregoni nei laghi italiani, Ist. Editoriale Scientifico, Milano 1930.
- Zoologia e anatomia comparata, 2 voll., Bruni-Martelli, Pavia 1931-1935
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Veu online de l'Enciclopèdia Italiana (1934).
- ↑ Sobre aquest vessant, allèn als textos citats amunt, vegeu també M.R.S. Creese, Ladies en the Laboratory 2.
- ↑ «Monti Stella Cesarina (Rina)» (en italià). Scienza a due voci. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Tals recerques van ser objecte d'una memòria llegida en el 1892 al Reale Istituto lombardo di scienze e lettere: la primera presentada per una dona en aquell institut (vegeu-ne a propòsit l'article La conferrenza della signorina Munti al R. Istituto Lombardo, en "Il Progresso (Patria italiana) Giornale della città e provincia di Pavia", 28 març 1892.
- ↑ La denominazione è stata ratificata nel 1997 dal Comitato per i nomi geografici antartici, come documentato dal Programma nazionale di ricerche in Antartide [1]
Bibliografia
[modifica]- B. Danesi, Rina Monti Stella, in Rina, Rebecca e le altre. Voci femminili nell'Italia unita, Edizioni ETS, Pisa 2012, pp. 66–79.
- A. Dröscher, Monti Stella Cesarina, in Scienza a due voci. Le donne nella scienza italiana dal Settecento al Novecento, dizionario biografico delle "scienziate" italiane dell'Università di Bologna.
- R. Farina (a cura di), Dizionario biografico delle donne lombarde, Baldini&Castoldi, Milano 1995, pp. 755–757, s.v. "Monti Cesarina in Stella".
- L. Pirocchi, Rina Monti. In memoriam, in «Atti della Societa italiana di scienze naturali», 1937, vol. 76, pp. 56–68.
- S. Ranzi, Ricordo di Rina Monti Stella nel cinquantenario della sua scomparsa, in «Rendiconti dell'Istituto lombardo - Accademia di scienze e lettere», 1987, vol. 121, pp. 174–182.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia del Ministero della Pubblica Amministrazione
- Scheda d'autorità Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. del Sistema Bibliotecario Nazionale
- Voce dell'Enciclopedia Treccani