Vés al contingut

Rinorea bicornuta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRinorea bicornuta Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN35976 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaViolaceae
GènereRinorea
EspècieRinorea bicornuta Modifica el valor a Wikidata
Hekking, 1979

Rinorea bicornuta és una espècie de planta amb flors que pertany a la família de les violàcies.[1] És endèmica del Brasil, concretament a la conca de l'Amazones.[2] Va ser descrita per William H. Hekking el 1979.[3] R. bicornuta –del llati bicornutus, -a, -um «que té dues banyses»–[4] rep el nom específic de les seves dues cúspides llargues i amb serrells a la part ventral de la part apical de les teques: aquestes cúspides estan connades a la base.[5]

Descripció

[modifica]

Un arbre o arbust. Fulles alternes; plaques ovades; costelles peludes; venes laterals 10-13 (excepte la punta); marges subintactes o subcrenats, poc ciliats. Inflorescència tirs solitàries, axil·lars o terminals; raïms d'1-5 flors. Sèpals iguals. Pètals iguals, carnosos i peluts a la part mitjana i basal, poc ciliats. Els fils de filaments es teixeixen en un tub carnós; escates bicornes de teca annexa ventralment; connectiu dorsal glabre, produït en escates ovades acuminades cinnamomea pàl·lides. Ovari subcònic, àpex pelut, òvuls 3×1. Estilet erecte amb una punta lleugerament corbada. Fruita desconeguda.[6]

El seu hàbitat natural es troba als bosc de ribera de la conca superior de l'Amazones.

A la Llista Vermella de la UICN és classificada com en perill.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Rinorea bicornuta Hekking» (en portuguès). Flora e Funga do Brasil. [Consulta: 26 desembre 2022].
  2. Hekking, W. H. A.. Violaceae Part I: Rinorea and Rinoreocarpus (en anglès). 46, 1988, p. 1–207 (Flora Neotropica núm. 46). 
  3. «Rinorea bicornuta Hekking sp.nov. pl.2 f.10» (en llatí, anglès). Phytologia, 43, 5, 1979, pàg. 474-475.
  4. Seva i Llinares, Antoni. «bicornis, cornutus -a -um». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 192, 349. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  5. Hekking, 1979, p. 475.
  6. Hekking, 1979, p. 474.
  7. World Conservation Monitoring Centre. «Rinorea bicornuta» (en anglès). Llista Vermella de la UICN, 1998. DOI: 10.2305/IUCN.UK.1998.RLTS.T35976A9965491.en.