Rita Mae Brown

Rita Mae Brown
Biografia
Naixement	28 novembre 1944 (79 anys); Hanover (Pennsilvània)
Formació	Universitat de Nova York ; Fort Lauderdale High School (en) ; Escola d'Arts Visuals ; Universitat de Florida ; Union Institute & University (en)
Activitat
Camp de treball	Drets dels animals, drets LGBT, teoria feminista lèsbica, literatura, guionatge cinematogràfic i guionatge televisiu
Ocupació	guionista, escriptora, activista pels drets LGBT, prosista, dramaturga, autobiògrafa, jugadora de polo, novel·lista, poetessa, feminista
Membre de	Lavender Menace (en)
Gènere	Poesia, misteri i guió cinematogràfic
Moviment	Teoria feminista lèsbica
Esport	polo
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1973) Rubyfruit Jungle (en) ; (1978) Six of One (en) ; (1982) Southern Discomfort (en) ; (1988) Bingo (en) ; (1993) Venus Envy (en) ; (1999) Loose Lips (en) ;
Localització dels arxius	Universitat de Virgínia ;
Família
Parella	Martina Navrátilová ; Judy Nelson ; Fannie Flagg ; Elaine Noble
Lloc web	ritamaebrownbooks.com

Rita Mae Brown (Hanover, Pennsilvània, 28 de novembre de 1944) és una escriptora estatunidenca. És coneguda per la seva primera novel·la Rubyfruit Jungle, publicada l'any 1973, una història sobre una jove lesbiana; en aquell moment, era força inusual que les novel·les tractessin de temes lèsbics. Brown també és una escriptora de misteri i una guionista nominada als Premis Emmy.

Primers anys de vida

Brown va néixer a Hanover (Pennsilvània) i va créixer a Florida. Des del 2004 viu a Charlottesville (Virgínia).

A la dècada de 1960, Brown va estudiar a la Universitat de Florida.^[1] Es va traslladar a Nova York i es va llicenciar en clàssics i anglès la Universitat de Nova York. Més tard va estudiar cinematografia a la New York School of Visual Arts. També es va doctorar en ciències polítiques per l'Institut d'Estudis Polítics de Washington DC.^[2]

Activisme

A la dècada del 1960, Brown va començar a implicar-se en la política. Va participar en el moviment estatunidenc pels drets civils, el moviment contra la guerra, el moviment d'alliberament gai i el moviment feminista. Va ajudar a iniciar la Student Homophile League i assegura haver participat en els aldarulls de Stonewall ^[3] a la ciutat de Nova York, juntament amb Martha Shelley, que afirma que no estava amb la Brown en aquell moment, i simplement passava per davant dels disturbis, pensant que eren una manifestació contra la guerra. Brown es va unir a la nova Organització Nacional de Dones, però en va sortir el febrer de 1970 quan Betty Friedan va fer manifestacions anti-gai i l'organització va intentar distanciar-se de les organitzacions lesbianes.

A la dècada de 1970, va ajudar a crear The Furies Collective, un col·lectiu de diaris feministes lesbianes que deia que l'heterosexualitat era la causa de tota opressió.^[4]

Ella ha dit: «No crec en els heterosexuals ni els gais. Realment no. Crec que tots som graus de bisexuals».^[5]

Vida personal

Brown és obertament lesbiana^[6] i ha tingut relacions amb la tenista Martina Navrátilová, l'actriu i escriptora Fannie Flagg, la socialité Judy Nelson i la política Elaine Noble.^[7] A Brown li agrada caçar la guineu estatunidenca i és mestre del seu club de caça de guineus. També ha jugat a polo i va fundar el Blue Ridge Polo Club, només per a dones.^[8]

Referències

↑ Relatat per Brown a Starting from Scratch, Rita Will i website bio Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine., recuperat el 24 de maig de 2007. Ella admet que l'administració de la Universitat negui que tingués res a veure amb la integració.
↑ Relatat per Brown a la seva autobiografia Rita Will i Starting from Scratch.
↑ (pàg. 243 de l'edició de 1997 de "Rita Will": "Allà ens vam quedar Martha Shelley i jo en un mar d'homes homosexuals amotinats..." Martha, millor que ens marxim d'aquí).
↑ Relatat per Brown a la seva autobiografia Rita Will.
↑ Sachs, Andrea. «Rita Mae Brown: Loves Cats, Hates Marriage». Time, 18-03-2008. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 30 agost 2009].
↑ [1]
↑ Aldrich, Robert; Garry Wotherspoon. Who's Who in Contemporary Gay and Lesbian History (en anglès). Routledge, 2002, p. 60. ISBN 0203994086.
↑ Rita Mae Brown Website Bio Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine., recuperat el 24 de maig de 2007.

[1] Relatat per Brown a Starting from Scratch, Rita Will i website bio Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine., recuperat el 24 de maig de 2007. Ella admet que l'administració de la Universitat negui que tingués res a veure amb la integració.

[2] Relatat per Brown a la seva autobiografia Rita Will i Starting from Scratch.

[3] (pàg. 243 de l'edició de 1997 de "Rita Will": "Allà ens vam quedar Martha Shelley i jo en un mar d'homes homosexuals amotinats..." Martha, millor que ens marxim d'aquí).

[RitaWill-4] Relatat per Brown a la seva autobiografia Rita Will.

[time-5] Sachs, Andrea. «Rita Mae Brown: Loves Cats, Hates Marriage». Time, 18-03-2008. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 30 agost 2009].

[6] [1]

[7] Aldrich, Robert; Garry Wotherspoon. Who's Who in Contemporary Gay and Lesbian History (en anglès). Routledge, 2002, p. 60. ISBN 0203994086.

[OnlineBio-8] Rita Mae Brown Website Bio Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine., recuperat el 24 de maig de 2007.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]