Vés al contingut

Rita Mercader i Mussons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRita Mercader i Mussons

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de la Missió Modifica el valor a Wikidata
Placa a la seva casa natal, instal·lada l'any 1914 i recol·locada de nou el 1939

Sor Rita Mercader i Mussons (Igualada, 11 de desembre de 1847 - Madrid, 2 de juliol de 1908)[1][2] va ser una religiosa catalana, membre de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Va néixer l'11 de desembre de 1847 a la casa del carrer Nou, núm 55, d'Igualada,[3] en una família nombrosa de 7 germans.[1] Estudià a les Escolàpies d'Igualada i a les Carmelites de Balaguer i el 25 de juliol de 1865 ingressà al Reial Noviciat de les Filles de la Caritat a Madrid.[1] Es traslladà a la inclusa hospici de Múrcia el 20 de gener de 1866 i pronuncià els vots religiosos el 4 d'agost de 1870.[1] El 31 de desembre de 1872 tornà a Madrid, a l'hospici de Sant Ferran, i el juny de 1973 entrà al "Asilo de Hijos de Lavanderas de la corte" de Madrid,[2] on l'any 1890 arribà a ser superiora.[1] L'asil era patrocinat des de 1876 per la família reial. Degut a la seva amistat amb la reialesa, l'alcalde d'Igualada, Joan Serra i Constansó, demanà ajuda a Sor Rita Mercader perquè Igualada fos inclosa en la línia de ferrocarril projectada entre Vilanova i la Geltrú i Ponts (1905).[1]

Va morir a Madrid el 2 de juliol de 1908.[2] Amb motiu de la seva mort, la reina Maria Cristina i el seu fill el rei Alfons XIII enviaren telegrames de condol a la segona superiora i al nebot de la finada[4] i l'infanta Maria Teresa visità l'asil per donar el condol en persona.[5]

Des del 5 de desembre de 1911 és filla il·lustre de la ciutat d'Igualada.[1][3] El 1914 l'Ajuntament va acordar col·locar a la seva casa natal una làpida que es va inaugurar el 24 d'agost d'aquell any, durant la Festa Major d'Igualada.[2] La placa va ser destruïda durant la guerra civil espanyola, recol·locada de nou el 1939, i retirada el 2021 per l'Ajuntament d'Igualada en ser considerada el darrer símbol d'era franquista de la ciutat.[3] El 31 de desembre de 1923 un carrer d'Igualada va ser anomenat en honor seu.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Sor Rita Mercader, religiosa de las Hijas de la Caridad y Superiora del Asilo de niños de las lavanderas de la corte (1932), de Gabriel Castellà i Raich

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg. 136, ISBN 8423202461
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Diari ABC, 11 d'agost de 1914, pàg. 18, El Ayuntamiento de la ciudad de Igualada... (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 Redacció. «L'Ajuntament d'Igualada retira el darrer símbol franquista que quedava a la ciutat», 04-05-2021. [Consulta: 3 juny 2023].
  4. Diari ABC, 4 de juliol de 1908, Sor Rita Mercader... (castellà)
  5. La Vanguardia, 10 de juliol de 1908, Varias noticias (castellà)