Riu Bòssia

Riu Bòssia
	El Bòssia al seu pas per Senterada
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	955 m
Entitat territorial administrativa	Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)
Localització	riu de les Esglésies
Final
Cota final	720 m
Entitat territorial administrativa	Pallars Jussà (Catalunya)
Localització	Senterada
Desembocadura	el Flamisell
	42° 21′ 53″ N, 0° 52′ 05″ E / 42.36482°N,0.867952°E; B 42° 19′ 19″ N, 0° 56′ 18″ E / 42.322058°N,0.938256°E
Afluents	barranc de Font d'Obac, llau de l'Hoste, riu de Cadolla, riu de les Esglésies
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	10 () km ;

El riu Bòssia, també anomenat Riu de Sarroca o Riu de Bellera, és un riu de Catalunya, afluent del riu Flamisell, tributari de la Noguera Pallaresa. Discorre pels termes de Sarroca de Bellera i de Senterada, al Pallars Jussà. Segons Joan Coromines, «és desafortunada i bàrbara l'accentaució Bòsia» que alguns li donen, i caldria dir-ne, segons els testimonis orals recollits, Bosia, amb accentuació plana.^[1]

Naixença i curs

Terme municipal de Sarroca de Bellera

El riu Bòssia es forma a prop i al nord-oest del Pont de Xerallo, al nord del lloc on la carretera N-260 comença a emprendre el Coll de Perves. És en terme de Sarroca de Bellera, al principi de la vall de Xerallo o de les Esglésies. Es forma per la unió del barranc de Perves, que procedeix de ponent, i del riu de les Esglésies, que davalla del nord.

Al cap de molt poc de formar-se, travessa sota el Pont de Xerallo, per on passa la carretera L-521, i el riu comença a entrar en una zona un xic més plana, la vall de Bellera, que fa que el Bòssia comenci a fer un munt de meandres, que el fan travessar diverses vegades per sota de la nova carretera N-260, pràcticament des d'aquest lloc fins al final del seu recorregut pel terme de Sarroca de Bellera.

Passa per sota de Sarroca de Bellera, que queda enlairada al nord del riu, i en uns quatre quilòmetres més, al Mas de Rossell arriba al Mas de Rossell, on hi ha el Dolmen del Mas. Just en aquest lloc abandona el terme municipal de Sarroca de Bellera i entra en el de Senterada.

Terme municipal de Senterada

En aquest darrer tram, uns quatre quilòmetres més, el Bòssia, sovint anomenat riu de Sarroca, sobretot en aquest tram. No és tan sinuós, i passa sempre pel sud de la carretera N-260. Discorre pel costat de ponent de Senterada, que queda situada entre el Bòssia i el Flamisell, i s'aboca en aquest darrer riu just al sud de Senterada.

Aprofitaments hidroelèctrics

Des de 1911 Emili Riu tenia personalment ^[2] ^[3] la concessió per a l'explotació hidroelèctrica d'un salt d'aigua al riu Bòssia; era l'anomenat salt de Sarroca, amb una potència de 10.000 HP, concessió que va vendre a la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1923. El projecte no va reeixir.

Referències

↑ «Onomasticon Cataloniae». Joan Coromines, IEC.
↑ Galí, Josep «Los grandes aprovechamientos hidráulicos de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices» (pdf) (en castellà). Técnica. Associació d'enginyers industrials de Barcelona. [Barcelona], número 39, març 1922, pàg. 65 [Consulta: 28 octubre 2019].
↑ Ros Barbosa, Elisa «Era Mòla d'Arties» (pdf) (en aranés). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran [Vielha], II època, III Època, número 3, juny 2002, pàgina 72 [Consulta: 28 octubre 2019].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Bòssia

Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] «Onomasticon Cataloniae». Joan Coromines, IEC.

[2] Galí, Josep «Los grandes aprovechamientos hidráulicos de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices» (pdf) (en castellà). Técnica. Associació d'enginyers industrials de Barcelona. [Barcelona], número 39, març 1922, pàg. 65 [Consulta: 28 octubre 2019].

[3] Ros Barbosa, Elisa «Era Mòla d'Arties» (pdf) (en aranés). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran [Vielha], II època, III Època, número 3, juny 2002, pàgina 72 [Consulta: 28 octubre 2019].

[1]

[2]

[3]