Riu Isàvena

Isàvena
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	1200 m
Entitat territorial administrativa	província d'Osca (Aragó)
Localització	Les Paüls
Final
Entitat territorial administrativa	Aragó (Espanya)
Localització	Al riu Éssera a Graus
Desembocadura	Riu Éssera
	42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E
Afluents	riu de Vilacarle
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	69 () km ;
Travessa	Ribagorça

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra^[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc^[2] o barranc d'Espés.^[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:^[4] per Santa Maria d'Ovarra,^[5] les Ferreries i^[6] Pardinella.^[7] En Tor-la-ribera,^[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.^[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui^[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve^[11] o el barranc de Carrasquer.^[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.^[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.^[14]

Història i llengua

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.^[15]