Riu Leteu
|
Per a altres significats, vegeu «Leteu (Creta)». |
| Tipus | riu mític divinitats fluvials  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | mitologia grega | ||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | inframon grec | ||
En la mitologia grega, el Leteu o també Lete[a] (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades. Beure de les seves aigües provocava un oblit complet. Plató es fa ressò d'algunes doctrines filosòfiques sobre la reencarnació i explica que abans de tornar a un altre cos, les ànimes bevien l'aigua d'aquest riu, que els esborrava la memòria del que havien vist als inferns, i tampoc no recordaven les seves vides passades.[1]
Lete era una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia. Es va convertir en una al·legoria, l'Oblit, germana de la Mort i del Somni.[2]
Algunes religions mistèriques ensenyaven l'existència d'un altre riu, anomenat de la Memòria Mnemòsine, les aigües del qual, en ser begudes, feien recordar-ho tot i arribar a l'omnisciència. Als iniciats els ensenyaven que se'ls deixaria triar de quin riu volien beure després de la mort, i que havien de beure del de la Memòria en lloc del Leteu. Aquests dos rius apareixen en diverses inscripcions en plaques d'or, fetes a partir del segle iv aC, i trobades a Turis, al sud d'Itàlia, i per tot el món grec.[1]
Notes
[modifica]- ↑ segons el Diccionari Grec-Català
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Conti, Natalie. Mitología. Murcia: Universidad de Murcia, 2006, p. 220-223. ISBN 9788483715994.
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 20