Vés al contingut

Riu Paatsjoki

Plantilla:Infotaula indretPaatsjoki
Paaččjokk
Báhčaveaijohka
Pasvikelva
Pasvik älv
Паз or Патсойоки
(no) Pasvikelva
(se) Báhčaveajjohka
(sms) Paččjokk
(fkv) Paatsjoki
(fi) Paatsjoki
(smn) Paččvei Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusriu
curs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial118 m
Entitat territorial administrativaSør-Varanger (Noruega), raion de Petxenga (Rússia) i Inari (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlac Inari
Final
Entitat territorial administrativaSør-Varanger (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFiord de Varanger
DesembocaduraFiord de Bøk Modifica el valor a Wikidata
Map
 69° 40′ 53″ N, 30° 06′ 37″ E / 69.68135°N,30.11035°E / 69.68135; 30.11035
69° 40′ 53″ N, 30° 06′ 37″ E / 69.68135°N,30.11035°E / 69.68135; 30.11035
Afluents
Conca hidrogràficaconca del riu Paatsjoki Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensiótotal: 388,1 (longitud) km
riu principal: 142,8 (longitud) km
TravessaNoruega Noruega
Finlàndia Finlàndia
Rússia Rússia
Superfície de conca hidrogràfica18.288,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal167,4 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Paatsjoki (finès: Paatsjoki, sami Skolt: Paaččjokk, sami septentrional: Báhčaveaijohka, noruec: Pasvikelva, suec: Pasvik älv, rus: Паз or Патсойоки) és un riu que neix a Finlàndia, al llac Inari, fluix a través de Rússia i desemboca a Noruega, en una branca del fiord de Varanger, al mar de Barents, prop de la ciutat de Kirkenes. Té una longitud de 145 km i drena una amplia conca hidrogràfica de 18.404 km². En trams inferiors, el riu arriba a diversos quilòmetres d'ample.[1]

Des del final de la Guerra de Continuació el 1944, el riu ha marcat parts de la frontera entre Noruega i Rússia. Al seu tram fronterer, no està permès travessar el riu i navegar-hi està regulat per les autoritats d'ambdós país. L'únic punt habilitat per travessar la frontera entre Noruega i Rússia es troba a Storskog.

Un total de set centrals hidroelèctriques es troben al curs del riu amb l'objecte de generar electricitat i controlar les crescudes i els desboradaments.[1] En total produeixen 1.4 TWh d'energia. El riu proporciona bones oportunitats per a la pesca del salmó atlàntic, entre altres. La seva gran biodiversitat inclou 15 espècies de peixos.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Pasvikelva» (en noruec). Store norske leksikon. [Consulta: 6 agost 2015].