Riu Sant Llorenç
| (en) Saint Lawrence River (moe) Wepistukujaw Sipo (mis) Moliantegok (moh) Roiatatokenti (mis) Kahnawáˀkye (alq) Magtogoek (wya) Lada8anna (atj) Micta sipi  | |||||
| |||||
| Tipus | riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Llorenç màrtir | ||||
| Inici | |||||
| Continent | Amèrica del Nord | ||||
| País de la conca | Canadà | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ontario (Canadà) i Nova York (EUA) | ||||
| Localització | llac Ontario | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Terranova i Labrador (Canadà) | ||||
| Localització | golf de Sant Llorenç | ||||
| |||||
| Limita amb | Sillery (en)  , nord Lévis, sud | ||||
| Format per | |||||
| Afluents | 167
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Sant Llorenç | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 43 m | ||||
| Dimensió | 1.197 ( ) km xarxa de drenatge: 3.058 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.344.200 km² | ||||
| Lloc històric designat | |||||
| Data | 15 juny 2017 | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 10.400 m³/s | ||||
El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye;[1] en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh,[2] que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.[3]
Procedent del llac Ontario recull les aigües dels Grans Llacs. En el seu primer tram fa de frontera natural entre els Estats Units i el Canadà, a l'Estat de Nova York i la província canadenca d'Ontario, per tot seguit endinsar-se al Quebec i desembocar al golf de Sant Llorenç, a l'oceà Atlàntic.
Geografia
[modifica]El riu Sant Llorenç s'origina a la desembocadura del llac Ontario, entre les viles de Kingston, a la riba nord, i Cape Vincent, al sud. A partir d'aquí, passa per Gananoque, Brockville, Morrisburg, Ogdensburg, Massena, Cornwall, Mont-real, Trois-Rivières i Quebec abans de desembocar al golf de Sant Llorenç, en un dels estuaris més grans del món.[4]
El riu fa 3.058 quilòmetres des de la font més llunyana i 1.197 si es té en compte la sortida del llac Ontario. La font més llunyana es troba al North River, Minnesota. La seva conca hidrogràfica, en la qual s'inclou els Grans Llacs i per tant el major sistema de llacs d'aigua dolça, té una superfície d'1.344.200 km², dels quals 839.200 km² es troben al Canadà i 505.000 km² als Estats Units. La conca abasta parts de les províncies canadenques d'Ontario i Quebec i dels estats d'Illinois, Indiana, Michigan, Minnesota, Nova York, Ohio, Pennsilvània, Vermont i Wisconsin.
Principals afluents
[modifica]Els principals afluents són: Ottawa,[5] Saint-Maurice,[6] Richelieu,[7] Saint-François,[8] Chaudière,[9] Saguenay,[10] Manicouagan[11] i Outardes,[12] entre d'altres.
Cabal
[modifica]El cabal mitjà per sota el riu Saguenay és de 16.800 m³/s, a la ciutat de Quebec és de 12.101 m³/s, mentre que a la capçalera, al llac Ontario, és 7.410 m³/s.[13]
Cabal mitjà mensual a l'estació hidrològica d'Ogdensburg, Nova York
(en m³/s i calculat entre 1860-1972)[14]
Història
[modifica]Tot i que diversos mariners europeus, com ara John Cabot i Alonso Sánchez durant el segle xv i els vikings mig miler d'anys abans, van explorar el golf de Sant Llorenç; el primer europeu que se sap va navegar pel riu Sant Llorenç fou Jacques Cartier, durant el seu segon viatge a Canadà el 1535, amb l'ajuda dels dos fills del cap iroquès Donnacona.[15] Va arribar a l'estuari el dia de Sant Llorenç, per la qual cosa Cartier va decidir batejar l'indret com a Golf de Sant Llorenç.[16] Les terres al voltant del riu estaven habitades per aquell temps pels Iroquesos del Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç forma part dels Estats Units, sent el sisè topònim europeu més antic que es conserva.[17]
Fins a primers del segle xvii els francesos van utilitzar el nom Rivière du Canada per designar el riu Sant Llorenç aigües amunt de Mont-real i el de riu d'Ottawa a partir d'aquell punt. El Sant Llorenç va servir com a principal via per a l'exploració europea de l'interior d'Amèrica del Nord, iniciada per l'explorador francès Samuel de Champlain.[18]
El control del riu era primordial per a l'estratègia britànica per capturar Nova França durant la Guerra dels Set Anys. Després d'haver capturat Louisbourg el 1758, els angleses navegaren riu amunt fins a Quebec l'any següent gràcies a les cartes elaborades per James Cook. Les tropes britàniques foren transportats a través del Sant Llorenç per atacar la ciutat des de l'oest, la qual cosa feren amb èxit en la batalla de les Planes d'Abraham.[19]
Degut als ràpids, quasi intransitables anomenats Ràpids de Lachine, el Sant Llorenç era navegable de manera contínua sols fins a Mont-real. El canal de Lachine, inaugurat el 1825, fou el primer que va permetre als vaixells passar aquests ràpids.[20] Un ampli sistema de canals i rescloses, conegut com la via marítima del Sant Llorenç (Saint Lawrence Seaway), fou inaugurada oficialment el 26 de juny de 1959 per la reina Isabel II (en representació del Canadà), i el president Dwight D. Eisenhower (en representació dels Estats Units) i que permet el pas de grans vaixells fins al llac Superior.[21][22]
Durant la Segona Guerra Mundial, la batalla del Sant Llorenç involucrà un nombre d'accions de submarins i anti-submarins pel curs baix del riu i tot el golf de Sant Llorenç, l'estret de Belle Isle i l'estret de Cabot, de maig a octubre de 1942, el setembre de 1943 i novament l'octubre i novembre de 1944. Durant aquell temps submarins alemanys van enfonsar tres vaixells de guerra canadencs i un gran nombre de vaixells mercants.[23][24][25]
Referències
[modifica]- ↑ Rudes, B. Tuscarora English Dictionary Toronto: University of Toronto Press, 1999
- ↑ Leduc, T.B.. Canadian Climate of Mind: Passages from Fur to Energy and Beyond. McGill-Queen's University Press, 2016, p. 277. ISBN 978-0-7735-9880-5 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ «Saint Lawrence River and Seaway» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2010-06-29. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ Anne Rossignol. INRS-Océanologie. L'estuaire maritime et le golfe du Saint-Laurent : carnet d'océanographie, 1998, p. 64. ISBN 2-9805922-0-X. OCLC 49155809.
- ↑ Geographical Dictionary of the World. Concept Publishing Company, p. 1381. ISBN 978-81-7268-012-1 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Brebbia, C.A.. Sustainable Development (2 Volume Set) (en alemany). WIT Press, 2015, p. 348. ISBN 978-1-78466-157-1 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Lord, K. Richelieu, Rivière (en francès), 1985 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Séguin, Y.; Paré, J. Le sentier transcanadien au Québec (en francès). Ulysse, 2002, p. 198. ISBN 978-2-89464-675-5 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ El Instructor (en castellà). Ackermann, 1835, p. 308 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Espanya. Noticia de las islas, bajos y otros escollos descubiertos durante el año de 1861: segun las que han llegado a conocimiento de esta Direccion de Hidrografía con algunas otras de interes para los navegantes (en castellà). Departmentósito Hidrográfico, 1862, p. 11 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Sauvé, P. Rapport préliminaire sur la région de la rivière Manicouagan Inférieure, comté de Saguenay (en francès). Ministère des richesses naturelles, Service des levés géologiques, 1962 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Serodes, J. Etude de la qualite des eaux de la riviere aux Outardes (en francès). Montréal. Quebec, 1973 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Benke, Arthur C.; Cushing, Colbert E. Rivers of North America. Academic Press, 2005, p. 989–990. ISBN 978-0-12-088253-3 [Consulta: 21 març 2011]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ «Le fleuve Saint-Laurent à Ogdensburg, N.Y.». Arxivat de l'original el 2010-11-22. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ Woog, A. Jacques Cartier (en alemany). Facts On File, Incorporated, 2013, p. 25. ISBN 978-1-4381-4857-1 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ «William Henry Johnson, ''French Pathfinders in North America'' (Project Gutenberg)». Gutenberg.org, 20-05-2007. Arxivat de l'original el 2012-11-13. [Consulta: 27 febrer 2011].
- ↑ Els noms espanyols Florida, Dry Tortugas, Cap Canaveral, Appalatxia i Califòrnia apareixen abans.....De la relació de l'historiador espanyol Antonio de Herrera y Tordesillas, publicada el 1601 -- Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in t's accountshe United States. Nova York: Random House, 1945, p. 11–17, 29.
- ↑ de Champlain, S.; Avignon, M. Derniers récits de voyages en Nouvelle-France et autres écrits, 1620-1632 (en francès). Presses de l'Université Laval, 2010. ISBN 978-2-7637-9049-7 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ MacLeod, D.P.. Northern Armageddon: The Battle of the Plains of Abraham and the Making of the American Revolution. Knopf Doubleday Publishing Group, 2016. ISBN 978-1-101-94695-4 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Davis, T. Reply to Remarks on the Lachine Canal. Nahum Mower, 1822, p. 33 [Consulta: 18 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Legislative Calendar. U.S. Government Printing Office, 1959, p. 3-PA21 [Consulta: 19 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Stagg, R. The Golden Dream: A History of the St. Lawrence Seaway. Dundurn Press, 2010. ISBN 978-1-77070-531-9 [Consulta: 19 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Greenfield, N.M.. The Battle of the St. Lawrence: The Second World War in Canada. HarperCollins, 2004. ISBN 978-0-00-200664-4 [Consulta: 19 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Lincoln, F. Battle of the St. Lawrence. Great Lakes-St. Lawrence Association, 1950 [Consulta: 19 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ Essex, J.W.. Victory in the St. Lawrence: Canada's Unknown War. Boston Mills Press, 1984. ISBN 978-0-919822-56-6 [Consulta: 19 agost 2021]. Arxivat 2024-06-19 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Creighton, Donald Grant. The empire of the St. Lawrence: a study in commerce and politics (en anglès). University of Toronto Press, 2002. ISBN 0-8020-8418-4.
- Dawson, Samuel Edward. The Saint Lawrence: Its Basin and Border-lands (en anglès). Heritage Books, 2003. ISBN 0-7884-2252-9.
- Denison, Merrill. McClelland & Stewart Limited. The Barley and the Stream: The Molson Story (en anglès), 1955.
- Ellis, William S. «Canada's Highway to the Sea» (en anglès). National Geographic (revista) , 157, 5, 5-1980, pàg. 586–623. ISSN: 0027-9358. OCLC: 643483454.
- McNeese, Tim. The St. Lawrence River (en anglès). Chelsea House Publishers, 2005. ISBN 0791082458.
- Parham, Claire Puccia. Syracuse University. The St. Lawrence Seaway and Power Project: an oral history of the greatest construction show on earth (en anglès), 2009. ISBN 978-0-8156-0913-1.
- Stagg, Ronald. The Golden Dream: A History of the St. Lawrence Seaway (en anglès). Dundurn Press, 2010. ISBN 978-1-55002-887-4.
Vegeu també
[modifica]