Riu Ucayali
(es) Río Ucayali  | |||||
| |||||
| Tipus | riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Amèrica del Sud | ||||
| País de la conca | Perú | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament de Loreto (Perú) | ||||
| Localització | Confluència dels rius Tambo i Urubamba | ||||
| Final | |||||
| Localització | Riu Amazones | ||||
| |||||
| Afluents | 21
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca amazònica | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 400 ( ) m × 1.460 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 375.000 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 12.600 m³/s | ||||
_Rios_Tambo%2BUcayali.jpg)
El riu Ucayali és un dels principals rius del Perú i forma part del curs principal del riu Amazones amb els seus 1.600 km de longitud.
S'origina al departament d'Ucayali, prop de Raymondi, per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, els quals neixen al sector meridional dels Andes del Perú. Flueix pel nord del país fins que, a prop de Yucuruche, conflueix amb el riu Marañón per a formar l'Amazones. Se'n distingeixen dues zones:
- L'Alt Ucayali: s'estén des del seu origen a Atalaya fins a la desembocadura del riu Pachitea. Fa el seu recorregut per la Plana Amazònica, a través d'un llit amb molts meandres i que es troba exposat a canvis sobtats de cabal.[1]
- El Baix Ucayali: s'estén entre la desembocadura del riu Pachitea i la seua confluència amb el riu Marañón per formar el riu Amazones. És en aquest tram on estan ubicats els ports de Pucallpa (considerat com el segon port fluvial del Perú i terminal de la Carretera Central), Cotamana i Requena, tots ells emplaçats en àrees elevades en relació amb la resta de la Plana Amazònica.
El riu es bifurca al nord del paral·lel 6º de latitud Sud: el canal de l'esquerra es diu Puinahua i és el tram escollit per a navegar les embarcacions. Les dues bifurcacions tornen a ajuntar-se al sud del paral·lel 5º de latitud Sud.[2]
Entre els seus afluents destaquen els rius Cohenga, Tahuania, Sheshea, Tamaya, Tapiche, Pachitea, Blanco, Urubamba, Tambo, Perené, Ene, Mantaro, Apurímac i Aguaytía.[2]
Entre altres espècies, s'hi troben el dofí de l'Amazones (Inia geoffrensis), la llúdria gegant (Pteronura brasiliensis) i el manatí amazònic (Trichechus inunguis).
Aspectes històrics
[modifica]Diversos grups amerindis (com ara els shipibo-conibo, els asháninkas, els culina i els yaminahua)[3] ja habitaven la seua conca abans de l'arribada dels espanyols l'any 1557.[4]
Activitat econòmica
[modifica]Des de temps immemorials ha estat el mitjà de comunicació vital del territori per on passa i, avui dia, és la connexió directa més important amb la ciutat d'Iquitos. El 80% del seu curs és navegable per a les embarcacions de fins a tres mil tones, les quals són emprades per a traslladar comerciants, mercaderies, vilatans i animals.[4] Els seus principals ports es troben a les ciutats de Pucallpa (és navegable a partir d'ací), Contamana i Requena.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Encarta Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 [https://web.archive.org/web/20101027140006/http://www.idmaperu.org/afluente.htm Arxivat 2010-10-27 a Wayback Machine. Enciclopedia de Historia y Geografía del Perú. Techmedia, 1998] (castellà)
- ↑ www.amazonjungleperu.es (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 www.latinotravel.com Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ www.ecstravel.com Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine. (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Bergman, R. 1990. Economía Amazónica. Estrategias de subsistencia en las riberas del Ucayali en el Perú. Centro Amazónico de Antropología y Aplicación Práctica. Lima, Perú. 209pp.
- Hiraoka, M. 1985. Floodplain farming in the Peruvian Amazon. Geopraph Rev Jpn B, 58(1):1-23.
- Kvist, L.; Gram, S.; Caceres, A.; Ore, I. 2001. Socioeconomy of flood plain households in the Peruvian Amazon. Forest Ecology and Management, 150: 175-186.
- Labarta, R. 1998. Los productores de la Cuenca Amazónica del Perú y la dinámica de uso de la tierra: Resultados de la caracterización de Pucallpa i Yurimaguas. Centro Internacional de Investigación en Agroforestería (ICRAF). Pucallpa, Perú. 85pp.
- Soto, J. 2001. Distribución de playas y barrizales en Pucallpa. Ministerio de Agricultura. Oficina de Pucallpa, Perú. 47pp.
Enllaços externs
[modifica]
- Notícies diverses sobre el riu Ucayali (castellà)
- Mapa d'aquest riu Arxivat 2003-04-02 a Wayback Machine. (anglès)
- La agricultura en la Amazonia ribereña del río Ucayali. ¿Una zona productiva pero poco rentable? (castellà)
- YouTube (anglès)
- YouTube (anglès)