Riu de Sant Nicolau
Tipus | curs d'aigua | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
Inici | ||||
Cota inicial | 2.000 m | |||
Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
Localització | estany Llong | |||
Final | ||||
Cota final | 1.298,5 m | |||
Entitat territorial administrativa | Alta Ribagorça (Catalunya) | |||
Localització | la Vall de Boí | |||
Desembocadura | Noguera de Tor | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 11,5 () km | |||
El Riu de Sant Nicolau[1] és un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre uns 11,5 km 5[2] dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o de la seva zona perifèrica.
Situat dins la vall de Sant Nicolau, constitueix el tàlveg de la vall. Neix pròpiament dit en el desguàs de l'estany Llong. El curs inicial davalla cap a ponent per, metres després, girar cap al sud-oest. En aquest tram travessa diverses planes, en les que forma meandres, com a: els Prats d'Aiguadassi, el Planell Gran, el Planell de la Molina o el conegudíssim Planell d'Aigüestortes. Aigües avall del conegut planell, en la petita Presa de Sant Esperit, una galeria a pressió desvia part del cabal del riu cap a la central elèctrica de Caldes. Per sota de la presa, on conflueix la Ribera de Llacs, el riu torna a agafar direcció ponent, travessa el Planell de Sant Esperit, i salta per la cascada de Sant Esperit per trobar l'estany de Llebreta. Per sota de l'estany, que es troba en procés de rebliment, a mig camí de la sortida de la vall, s'acaba la zona més estrictament protegida i comença la zona perifèrica de protecció del parc. A la sortida de la vall, ja fora de la zona perifèrica del parc, s'uneix al col·lector i recupera novament el cabal del qual s'havia desprès a la sortida de la presa. Desaigua a la Noguera de Tor, en el punt on s'aixeca la Central hidroelèctrica de Caldes de Boí.
En tot el seu recorregut, el riu rep les aportacions de les nombroses valls, comes i barrancs que flanquegen ambdues ribes.
Afluents
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Riu de Sant Nicolau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 21/05/2011]
- ↑ «Riu de Sant Nicolau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riu de Sant Nicolau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Bibliografia
[modifica]- Vall de Boí: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (mapa 1:25000) (en català, castellà, francès, anglès). Granollers: Editorial Alpina, 2011 (Serie E-0). ISBN 9788480904360.
- Carros de Foc (Mapa 1:25.000) (en català, castellà, francès, anglès). Granollers: Editorial Alpina, 2018/2019 (L). ISBN 9788480907422.
- «Plànol-guia del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant MauricI» (pdf) (en català, castellà). Departament de Territori i Sostenibilitat, 2009. Arxivat de l'original el 2019-08-13. [Consulta: 13 agost 2019].