Rivularia
 Rivularia nitida  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Cyanobacteriota |
| Classe | Cyanophyceae |
| Ordre | Nostocales |
| Família | Rivulariaceae |
| Gènere | Rivularia Bornet i Flahault, 1886 |
| Tipus taxonòmic | Rivularia atra |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Schizosiphon
|
| Exautor | C.Agardh |
.svg){kind=icon}
Rivularia és un gènere de cianobacteris (algues blaves) de la família de les rivulariàcies.
Les espècies de Rivularia són algues que formen filaments diferenciats en parts apicals i basals, compostos per cèl·lules hialines, estretes i llargues. Presenten beines rígides, a vegades laminades, transparents o groguenques, que envolten els tricomes, els quals produeixen les seves pròpies beines. Els filaments estan agrupats de forma paral·lela i radial, formant petits coixinets esfèrics o hemisfèrics en un principi però quan creixen, les colònies poden formar extensions macroscòpiques d'alguns mil·límetres de gruix i de forma plana i irregular, estratificada en capes de fins a 5 centímetres de diàmetre, sovint calcificades, i presenten una coloració glauca, blanquinosa o ferruginosa. Les colònies marines sovint tenen una coloració més fosca.[1]
Són espècies d'hàbitat perifític, sovint sobre substrat calcari, per tant alhora, incrustrades amb carbonat de calci. També existeixen espècies que no formen incrustracions, epífites o epilítiques. Habiten molts tipus d'ambients, torrents, cursos d'aigua dolça,zones estancades, preferentment amb aigües no contaminades.[2] Certes espècies viuen en ambients marins supralitorals.[1]
Taxonomia
[modifica]El gènere conté 100 espècies, de les quals només una cinquantena estan acceptades.[2] Algunes espècies acceptades són:
- Rivularia atra
- Rivulari biasolettiana
- Rivularia bullata
- Rivularia dura
- Rivularia haematites
- Rivularia halophilla
- Rivularia nitida
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jaume Cambra; Antoni Gómez, Jordi Rull. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1989. ISBN 84-7306-358-9.
- ↑ 2,0 2,1 «AlgaeBase. World-wide electronic publication». Galway: National University of Ireland. [Consulta: 6 gener 2020].
