Vés al contingut

Robert Bacher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Robert Fox Bacher)
Plantilla:Infotaula personaRobert Bacher

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Robert Fox Bacher Modifica el valor a Wikidata
31 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
Loudonville (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Montecito (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity of Michigan College of Literature, Science, and the Arts
Universitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSamuel Goudsmit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic nuclear, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell
Institut Tecnològic de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsSamuel Goudsmit Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBoyce McDaniel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Robert Fox Bacher (Loudonville, Ohio, 31 d'agost de 1905 - Montecito, Califòrnia, 18 de novembre de 2004) va ser un físic nuclear estatunidenc conegut per ser un dels líders del projecte Manhattan.

Inicis i carrera

[modifica]

Robert Bacher va néixer a Loudonville (Ohio); Es va graduar i doctorar a la Universitat de Michigan. Va exercir a la Universitat Cornell com a instructor de física el 1935 i com a professor titular el 1949.[1]

La bomba atòmica

[modifica]

Bacher va ser un dels centenars científics reclutats pel govern dels Estats Units per a Projecte Manhattan que pretenia construir la bomba atòmica a Los Alamos, Nou Mèxic, durant els anys 1940. Bacher encapçalava la divisió de física del projecte. El dia que es va detonar la bomba de la prova Trinity al desert de Nou Mèxic, Bacher col·locava el plutoni en una casa de pagès vella, conegut amb el nom de McDonald Ranch House, prop de la zona de proves d'Alamogordo. Durant aquesta, la part central estava subjecta ajustadament, provocant moments de pànic, però després d'uns minuts de màxima tensió Bacher va aconseguir treure-la de l'embús. Seguidament, va poder transportar la bomba al lloc de proves.[2]

Després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, Bacher patia sensacions contràries sobre la seva participació en el Projecte Manhattan. Mentre que per una part sentia satisfacció per haver ajudat a acabar la guerra, el remordiment d'haver iniciat tal tecnologia destructiva l'obsessionava.[2]

Després de la segona Guerra Mundial

[modifica]

El 1946 es convertia en el director del Laboratori d'Estudis Nuclear Cornell. Alhora començà un servei de tres anys sobre la comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units.

El 1954, després que el director Projecte Manhattan J. Robert Oppenheimer fos acusat falsament de comunista, Bacher es convertia en un dels seus seguidors més incondicionals. Bacher també va participar en la Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units, i a uns quants assumptes governamentals de primer nivell durant la dècada de 1950.[2]

Bacher va ser membre del President's Science Advisory Committee (PSAC) presidit per James Rhyne Killian el 1958. Es va convertir en un professor de física a l'Institut Tecnològic de Califòrnia| de 1949, també presidint la divisió de física, matemàtiques i l'astronomia de 1949 a 1962, quan se'l nomenava com a vicepresident i provost. Va dimitir des del càrrec de provost el 1970, i es convertia en professor emèrit el 1976.

Mort

[modifica]

Bacher va finar, ja jubilat, a la seva casa de Montecito (Califòrnia). Va tenir una filla, Martha Bacher Eaton, i un fill, Andrew Dow Bacher, que és un físic nuclear.[2]

Referències

[modifica]
  1. Consultat: 2008-02-06.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 The Week; 3 de desembre, 2004

Enllaços externs

[modifica]