Robert I de Courtenay
| |||
| Nom original | (fr) Robert de Courtenay  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1201 | ||
| Mort | gener 1228 (26/27 anys) Peloponès (Grècia) | ||
| Emperador romà d'Orient | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Casa Capet de Courtenay | ||
| Cònjuge | Lady of Neuville | ||
| Pares | Pere II de Courtenay i Violant de Flandes | ||
| Germans | Violant de Courtenay Inés de Courtenay Matilde de Courtenay Margarida, marquesa de Namur Elisabet de Courtenay Maria de Courtenay Felip II, marquès de Namur Balduí II de Courtenay Enric II de Namur | ||
 | |||
Robert de Courtenay (mort el 1228) fou emperador llatí entre els anys 1221 i 1228.[1]
Orígens
[modifica]Era el segon fill de l'emperador Pere II de Courtenay i la seva esposa, Violant de Flandes, germana de Balduí I i Enric de Flandes, el primer i segon emperador llatí. Quan es va conèixer a França que Pere de Courtenay i la seva esposa Violant havien mort, llur fill major, Felip, marqués de Namur, va renunciar a la corona de l'Imperi llatí en favor de son germà Robert.[2]
Emperador de Constantinoble
[modifica]Durant el temps en què Robert va trigar a anar a Constantinoble, el govern el va exercir, com a regent, Conon de Béthune. Va ser coronat emperador el 25 de març de 1221, enmig d'un bon nombre d'enemics. Va demanar ajuda al papa Honori III i al rei de França Felip III, però en l'entretant, les seves terres anaven caient en mans del despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea. Alguna ajuda va arribar des d'Europa occidental, però aviat es va veure obligat a signar la pau amb Joan III Ducas Vatatzes, emperador de Nicea, al qual va confirmar totes les conquestes.
Robert es va desinteressar del govern i no va treure profit de les rivalitats entre el despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea. Menyspreat pels seus barons i desacreditat per la pèrdua d'Adrianòpolis, Tràcia i Bitínia, es va dedicar als plaers mundans.[3] Va raptar la filla d'un noble de Neuville-en-Artois al seu promès i es va casar amb ella en secret. El nuvi va reunir alguns barons que van irrompre en el palau per tallar-li el nas i els llavis a la jove, sense que Robert fes res per impedir-ho. Temorós per la seva seguretat, es va refugiar a Roma amb el papa Honori III, que li va retreure la conducta i li ordenà que tornés a Constantinoble. Robert va emmalaltir durant la tornada i va morir durant una escala a Morea a finals de gener de 1228.
Núpcies i descendents
[modifica]Promès el 1222 amb Eudòxia Làscaris, filla de Teodor I Làscaris, emperador de Nicea, i d'Anna Comnena Angelina. El compromís es va anul·lar per motius de parentesc i d'acord amb les dues parts.
| Precedit per: Violant de Flandes |
Emperador llatí de Constantinoble 1221-1228 |
Succeït per: Balduí II sota la regència de Joan de Brienne |
Referències
[modifica]- ↑ Harris, Jonathan. Introduction to Byzantium, 602–1453 (en anglès). Routledge, 2020-03-27. ISBN 978-1-351-36877-3.
- ↑ Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993-10-14. ISBN 978-0-521-43991-6.
- ↑ Van Tricht, Filip «Robert of Courtenay (1221-1227): An Idiot on the Throne of Constantinople?». Speculum, 88, 4, 2013, pàg. 996–1034. ISSN: 0038-7134.
