Robert Ashley
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1930 Ann Arbor (Michigan) |
| Mort | 3 març 2014 (83 anys) Manhattan (Nova York) |
| Formació | Universitat de Michigan Escola de Música de Manhattan |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i òpera |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, productor de cinema |
| Activitat | 1959 - |
| Ocupador | Mills College |
| Gènere | Òpera |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| Família | |
| Cònjuge | Mimi Johnson (1979–) Mary Ashley (1954–) |
| Fills | Sam Ashley (  ) Mary Ashley |
       
 | |
Robert Ashley (Ann Arbor, 28 de març de 1930 - Manhattan, 3 de març de 2014) va ser un compositor nord-americà, conegut per òperes i obres de teatre experimentals.[1]
Biografia
[modifica]Robert Ashley va estudiar a la Universitat de Michigan amb Ross Lee Finney i de 1957 a 1960 a l'Escola de Música de Manhattan. Va ser encarregat com a músic militar a l'exèrcit dels Estats Units.
Robert Ashley va ser el fundador del grup "ONCE" i membre de la "Sonic Arts Union", que també inclou David Behrman, Alvin Lucier i Gordon Mumma. Juntament amb Gordon Mumma, Ashley va fundar "Ann Arbor's Cooperative Studio for Electronic Music". El 1969 va esdevenir director del "San Francisco Tape Music Center" i als anys 70 director del "Mills College". Els antics alumnes coneguts de Robert Ashley inclouen Maggi Payne, Beth Anderson, John Esposito, Peter Gordon, Rodney Waschka II i molts més.[2] Sam Ashley va ser el seu fill des del seu primer matrimoni amb Mary Tsaltas. El 1979, Robert Ashley es va casar amb Mimi Johnson.
Des de 1980, Ashley ha treballat en òperes experimentals amb el seu fill Sam, Joan La Barbara, Thomas Buckner, Jacqueline Humbert i Tom Hamilton.[3]
Ashley ha compost música per a "Trisha Brown" i el "Judson Dance Theatre" (Son of Gone Fishin, 1983), "Merce Cunningham" (Problems in the Flying Saucer, 1988), "Douglas Dunn" (Ideas from The Church, 1978 per a "Coquina" de Dunn), "Steve Paxton" (The Park and The Backyard per "PA RT", Automatic Writing and Dust per "Night Stand") i molts altres.
El documental Four American Composers de Peter Greenaway (1983) compta amb Robert Ashley, John Cage, Philip Glass i Peter Gordon. El 1987 Ashley va participar a la "documenta 8" a Kassel amb Atlanta Strategy.[4] Com a coproducció de Bavarian Radio / Radio Play i Media Art amb Lovely Music, Ashley va realitzar l'obra Your Money My Life Goodbye i Your Money My Life Machs Gut (1999) en dues versions (anglès i alemany).[5]
Premis
[modifica]- 2002: Premi John Cage de Música de la Fundació per a les Arts Contemporànies
- 2008: Carta de distinció de l'American Music Center
Referències
[modifica]- ↑ «Robert Ashley, Composer, Dead at 83» (en anglès). Pitchfork. Pitchfork Media Inc., 2014. Arxivat de l'original el 7 de març 2014. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Ubu Robert Ashley abgerufen am 24. September (englisch)
- ↑ Reinhard Oehlschlägel Robert Ashley, abgerufen am 24. September 2015.
- ↑ documenta 8 Katalog: Band 1: Aufsätze; Band 2: Katalog S. 313; Band 3: Künstlerbuch. Weber & Weidemeyer, Kassel 1987, ISBN 3-925272-11-9.
- ↑ Herbert Kapfer (Hrsg.): Vom Sendespiel zur Medienkunst. Die Geschichte des Hörspiels im Bayerischen Rundfunk. Gesamtverzeichnis 1949–1999. Belleville, München 1999, ISBN 3-923646-97-6.
Bibliografia
[modifica]- Boris von Haken: Musik zum Fernsehen. Robert Ashleys Video-Opern. In: MusikTexte 88, Februar 2001, S. 52–56.
- Ralf Dietrich: Unzensierte Simultaneität der Stimmen. Robert Ashleys Frühwerk. In: MusikTexte 88, Februar 2001, S. 63–81.
- Zum Tod von Robert Ashley. Beiträge von Christian Wolff, Alex Waterman, Joan La Barbara, Jacqueline Humbert, Thomas Buckner, Tom Hamilton, Joan Jonas, Jill Kroesen, David van Tieghem, Sam Ashley, Peter Gordon, John Sanborn, John Bischoff, Maggi Payne, Rhys Chatham, Fast Forward, „Blue“ Gene Tyranny, William Farley, David Rosenboom, Terry Riley, Tom Johnson, Gordon Mumma, David Behrman, Alvin Lucier, Roger Reynolds, George Manupelli, Gisela Gronemeyer, Ralf Dietrich. In: MusikTexte 141, Mai 2014, S. 73–99.