Vés al contingut

Robert Southey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Southey
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1774 Modifica el valor a Wikidata
Bristol (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1843 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Keswick (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCúmbria Modifica el valor a Wikidata
Membre del 8è parlament del Regne Unit
7 juny 1826 – 8 desembre 1826 (desqualificació)
Circumscripció electoral: Downton (en) Tradueix

Poeta llorejat del Regne Unit
12 agost 1813 – 21 març 1843
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBalliol College
Westminster School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, biògraf, polític, historiador, poeta, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeCaroline Anne Southey (1839–)
Edith Fricker (1795–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret Edith Southey
 () Edith Fricker
Edith May Southey
 () Edith Fricker
Herbert Castle Southey
 () Edith Fricker
Emma Southey
 () Edith Fricker
Bertha Southey
 () Edith Fricker
Katherine Southey
 () Edith Fricker
Isabel Southey
 () Edith Fricker
Charles Cuthbert Southey
 () Edith Fricker Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Southey Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Hill Modifica el valor a Wikidata
GermansHenry Herbert Southey Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: e19d5ca3-65a0-4796-88c2-c2393d9f061c Discogs: 1530093 IMSLP: Category:Southey,_Robert Goodreads character: 538573 Project Gutenberg: 488 Modifica el valor a Wikidata

Robert Southey (Bristol (Gloucestershire), 12 d'agost de 1774 - Keswick (Cumberland), 21 de març de 1843) fou un escriptor, poeta, i historiador anglès.

Biografia

[modifica]

Era fill d'un comerciant de robes, i es distingí per la seva precocitat, així com per la independència del seu caràcter. Estudiant en l'Escola de Westminster fundà un diari titulat Flagellant, i com que va publicar en aquest un article contra els càstigs corporal en els col·legis, fou expulsat d'aquell centre. Després estudià teologia a Oxford; s'entusiasmà amb la revolució francesa i va pretendre anar Amèrica a fundar un estat comunista, en companyia de Coleridge, que esdevingué a portar les mateixes idees. Aquestes idees es reflectien en la tragèdia Wat Tyler i The Fall of Robespierre, 1794 (aquesta última en col·laboració amb Coleridge), en el poema Joan of Arc (1795), de rica fantasia i també d'exaltació juvenil, i en nombroses poesies, que després ell mateix tractà d'inutilitzar. Ensems donà conferències polítiques amb Coleridge a Bristol, i tots dos amics es casaren a la vegada amb dues germanes de cognom Fricker.

Però el novembre de 1795, Southey fou portat a Lisboa per un seu oncle amb la família del qual havia viscut molt de temps, i en una residència de sis mesos en la península Ibèrica adquirí extensos coneixements en les literatures espanyola i portuguesa. De retorn a Anglaterra, entrà en l'Institut de Dret Gray's Inn, s'acomodà a les condicions existents i d'admirador que era fins llavors, es convertí en adversari de França, a la que culpava d'excessiu afany de conquista. El 1800 tornà altra volta a Portugal, però després es traslladà a una masia al camp de Greta, en el districte de Lake, i allà va romandre, amb petites interrupcions, fins a la fi de la seva vida. El 1807 assolí una subvenció de l'Estat com historiògraf i el 1813 aconseguí la corona poètica. L'excés de treball i la mort de la seva esposa li produïren un fort abatiment; però, no obstant, i malgrat la seva avançada edat, el 1839 tornà casar-se amb la també escriptora Caroline Anne Southey, quedant paralític poc temps després de les noces.

Obra

[modifica]

La seva activitat fou prodigiosa; va escriure 109 volums, 59 estudis en l'Annual Review, 3 a Foreing Quarterly i 94 a Quarterly Review, tenint en compte que sempre preparava curosa i minuciosament els seus treballs. El seu poema èpic Thalaba the destroyer (1801), en versos lliures, que influí molt en Walter Scott i en Percy Bysshe Shelley, i Madoc (1805), li donaren gran celebritat, però cap profit. Després seguiren: The curse of Kehama (1810), el seu millor poema; diverses llegendes índies, i Roderick, the last of the Goths (1814), la destrucció del regne got d'Occident.

Curse of Kehama

Com a poeta de la cort glorificà la victòria de Wellington a Carmen triumphale, va compondre odes als aliats i, després de la mort de Jordi III, va escriure el panegíric Vision of judgment, en el que tracta a Byron, el seu antic gran amic, de fundador de l'escola satànica (1821). Com a poeta Southey tenia facilitat de forma, però no profunditat; pel qual avui dia és llegit en compendis. Com a prosista va assolir gran popularitat mercès al seu Life of Nelson, editada moltes vegades (1813, traduïda a l'alemany, Stuttgart, 1837), amb la que poden parangonar-se Lives of the British admirals i Life of Wesley (1820). També deixà una History of Brasil (1810-19); History of the Peninsular war (1823-28); The book of the Church (3.ª ed., 1825), Letters from England by Don Manuel Espriella (1807), i Colloquies in the progress and prospects of society (1829). A The Doctor (1834-37; nova ed., 1856) i Ominiana (1812), publicà altres escrits.

Per acabar, donà a la llum els Select Works of British poets from Chaucer to Jonson (1831) i traducció de novel·les meridionals, per exemple, Amadis de Gaula (1803). Les Poetical works de Southey es publicaren en 11 volums a Londres (1820), en 10 volums (1854) i en un volum (1862).

Bibliografia

[modifica]