Robert Stawell Ball
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1840  Dublín (Irlanda) | ||
| Mort | 25 novembre 1913 (73 anys) Cambridge (Anglaterra) | ||
| Sepultura | Cementiri de la parròquia de l'Ascensió, (Cambridge)[1] 52° 13′ 03″ N, 0° 05′ 59″ E / 52.217407°N,0.099735°E | ||
| Formació | Trinity College (Dublín) | ||
| Es coneix per | Teoria de cargol | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia | ||
| Lloc de treball | Dublín Cambridge | ||
| Ocupació | Astronomia Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Cambridge | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Frances Elizabeth Steele | ||
| Fills | Frances Amelia Ball, Robert Steele Ball, William Valentine Ball, Mary Agnetta Ball, Charles Rowan Hamilton Ball, Randal Gresley Ball | ||
| Pares | Robert Ball i Amelia Gresley Hellicar | ||
| Premis | |||
Fellow de la Royal Society (1873) | |||
  | |||
Robert Stawell Ball o, simplement, Robert Ball (1840-1913) va ser un matemàtic i astrònom irlandès professor de la Universitat de Cambridge i molt conegut per la seva labor divulgativa de l'astronomia.
Vida i Obra
[modifica]Ball era fill del naturalista irlandès Robert Ball. A partir de 1857 va estudiar al Trinity College (Dublín), on va obtenir una beca el 1860[2] i es va graduar el 1865, especialitzant-se en matemàtiques i física. Entre 1865 i 1867 va treballar com tutor dels fills de William Parsons, comte de Rosse, tenint accés al magnífics telescopis del comte.[3] El 1867 va ser nomenat professor de mecànica del recent inaugurat Royal College of Science de Dublín. En retirar-se Franz Brünnow el 1874, va ser nomenat astrònom reial d'Irlanda i professor d'astronomia de la universitat de Dublín en la seva substitució. Els càrrecs portaven aparellats la direcció del observatori de Dunsink.[4]
Finalment, el 1892 va ser nomenat catedràtic d'astronomia de la universitat de Cambridge, càrrec que va mantenir la resta del seus dies. També va ser president de la Royal Astronomical Society (1897-1899) i de la secció de matemàtiques de la British Association for the Advancement of Science (1899-1900).[5]
A part de la seva teoria dels cargols (1876) per explicar la dinàmica dels cossos rígids,[6] Ball va ser l'estrella del circuit de les conferències d'astronomia a partir de 1890.[7][8] A més de ser un showman reconegut que esquitxava d'humor les seves conferències, també les omplia d'il·lustracions adequades a l'edat de la seva audiència.[9]
També va escriure nombrosos llibres divulgatius, el més famós del quals, The history of the Heavens[Enllaç no actiu] (1886), es va reeditar nombroses vegades malgrat el seu preu prohibitiu.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Chapman, 2002, p. 208, diu que és a l'església de St. Giles.
- ↑ Lightman, 2007, p. 398.
- ↑ Chapman, 2007, p. 201.
- ↑ Marché, 2007, p. 89.
- ↑ Lightman, 2007, p. 399.
- ↑ Lipkin i Duffy, 2002, p. 1-11.
- ↑ Lightman, 2007, p. 401.
- ↑ Chapman, 2007, p. 204-205.
- ↑ Lightman, 2007, p. 404.
- ↑ Chapman, 2002, p. 207.
Bibliografia
[modifica]- Chapman, Allan «Sir Robert Stawell Ball (1840-1913): Royal Astronomer in Ireland and astronomy's public voice» (en (anglès)). Journal of Astronomical History and Heritage, Vol. 10, Num. 3, 2007, pàg. 198-210. ISSN: 1440-2807.
- Lightman, Bernard. Victorian Popularizers of Science: Designing Nature for New Audiences (en (anglès)). The University of Chicago Press, 2007. ISBN 978-0-226-48118-0.
- Lipkin, H.; Duffy, J. «Sir Robert Stawell Ball and methodologies of modern screw theory» (en (anglès)). Journal of Mechanical Engineering Science, Vol. 216, Num. 1, 2002, pàg. 1-11. DOI: 10.1243/0954406021524828. ISSN: 0954-4062.
- Marché, Jordan D. «Ball, Robert Stawell». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 89. ISBN 978-0-387-31022-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Stawell Ball» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)