Vés al contingut

Robert Wilson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Robert B. Wilson».
Plantilla:Infotaula personaRobert Wilson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Waco (Texas) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Pratt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, artista de performance, videoartista, pintor, artista d'instal·lacions, director de cinema, guionista, artista, professional del teatre, coreògraf, actor de cinema, arquitecte, dramaturg, artista visual, escenògraf, il·lustrador, dissenyador d'il·luminació, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereArt públic Modifica el valor a Wikidata
Representat perPaula Cooper Gallery, Albert Baronian Gallery (en) Tradueix i Electronic Arts Intermix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webrobertwilson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0934038 Allmovie: p488845 IBDB: 8430 TMDB.org: 1169226
Musicbrainz: 010ca9c5-77cc-4d5e-94d7-e943b80fdae3 Discogs: 290134 Modifica el valor a Wikidata

El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.[1] De formació arquitecte, a més d'escriure el text de les seves obres, dissenya la posada en escena, incloent l'escenografia i il·luminació tant de l'escenari com de l'entorn. Va revolucionar l'escena als anys seixanta, a Nova York, amb la seva manera de concebre l'escena, distorsionant les relacions amb l'espai i les paraules, per exemple.

Va començar relacionant-se amb la performance i la dansa contemporània, especialment la propera a Merce Cunningham, i treballà com a voluntari amb nens autistes. Ha treballat amb la coreògrafa Lucinda Childs, el dramaturg Heiner Müller i el compositor Philip Glass, amb qui ha estat un dels impulsors de l'òpera contemporània. Així, l'estrena a Nova York de la seva òpera Einstein a la platja (1976) va marcar un abans i un després en aquest gènere.[1]

Wilson recupera el concepte d'obra d'art "total", en obres teatrals i operístiques a les quals intervé la música, que sempre és el fil conductor dels seus espectacles, per damunt del text, les accions físiques i el conjunt de l'escenografia, incloent la il·luminació. Cerca la bellesa de les imatges, sovint amb un fort component oníric pel seu interés en el surrealisme i les teories freudianes. Es caracteritza per usar grans espais escènics, la modificació de l'escala dels objectes (per exemple pot usar una pastanaga gegant o un tren minúscul) i en general una modificació de la percepció de l'espectador, alentint el tempo escènic. Els actors tenen aparença despersonalitzada i l'execució tècnica està sempre molt cuidada.[1]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)