Vés al contingut

Roberto Donadoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoberto Donadoni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Cisano Bergamasco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes68 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–2000), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaMajor League Soccer i Lliga italiana de futbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExtrem esquerre i migcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1982–1986 Atalanta BC 96(5)
1986–1996 AC Milan 261(18)
1996–1997 New York Red Bulls 49(6)
1997–1999 AC Milan 24(0)
1999–2000 Al-Ittihad FC 15(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1984–1986   Itàlia sub-21 13(1)
1986–1996   Itàlia 63(5)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2001–2001 Calcio Lecco 1912
2002–2002 Calcio Lecco 1912
2002–2003 U.S. Livorno 1915
2003–2003 Genoa C&FC
2005–2006 U.S. Livorno 1915
2006–2008 Itàlia
2009–2009 SSC Napoli
2010–2011 Cagliari Calcio
2012–2015 Parma Calcio 1913
2015–2018 Bologna FC 1909
2019–2020 Shenzhen FC Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juny 2008Eurocopa 2008
juny 1996Eurocopa 1996
1994Mundial de Futbol 1994
1990Mundial de Futbol 1990
juny 1988Eurocopa 1988 Modifica el valor a Wikidata
Premis
FIFA: 91368 UEFA: 421 Modifica el valor a Wikidata

Roberto Donadoni (Cisano Bergamasco, 9 de setembre de 1963) és un entrenador de futbol i futbolista retirat que jugava com a migcampista.

Un puntal del Milan i de la selecció italiana durant una dècada,[1][2] es compta entre els millors jugadors de la història del futbol en el paper d'extrem.[3]

Com a futbolista, a més d'haver guanyat nombrosos títols amb el Milan, va ser subcampió del món l'any 1994 amb Itàlia, de la qual va passar a ser seleccionador dotze anys més tard, mantenint el càrrec fins campionat d'Europa de 2008.

Característiques tècniques

[modifica]

Jugador

[modifica]

Ràpid, intel·ligent, tàcticament dúctil i dotat d'una gran tècnica individual i un sentit de la posició, Donadoni va néixer com a extrem dret,[1] una posició en la qual va poder treure el màxim profit de les seves característiques tot i ser capaç de jugar també per la banda esquerra, al centre o com a migcampista ofensiu.[2][4][5]

Migcampista complet i talentós, amb carrera, dribbling excel·lent, visió de joc i esperit de sacrifici,[6] sovint va ser autor de centrades precises des de la banda, atributs que el van fer un assistent eficaç; tot i no tenir un registre especialment prolífic, posseïa un xut precís de llarg abast amb els dos peus.[2][4][5]

Michel Platini el va anomenar "el millor jugador italià dels anys noranta"[4] mentre que Franco Baresi, el seu company al Milà, el va incloure en l'onze dels millors jugadors amb els quals va jugar al llarg de la seva carrera.[7]

Carrera

[modifica]

Jugador

[modifica]

Club

[modifica]
Atalanta
[modifica]

Va començar la carrera en l'Atalanta, amb la qual va disputar el campionat juvenil en la temporada 1981-1982 i el de Sèrie B l'any següent (18 presències). L'Atalanta no va aconseguir a pujar de categoria, però Donadoni va continuar a Bergamo, acumulant 26 presències (2 gols) en la temporada 1983-1984, en què el club va classificar-se per a la promoció a la Sèrie A. Amb l'Atalanta Donadoni va disputar després dues temporades de titular en la màxima categoria.

Milan
[modifica]

En l'estiu del 1986 va fitxar per l'AC Milan (la primera compra administrada de Silvio Berlusconi) per 10 mil milions de lires.[8]

Després d'una primera temporada per sota de les expectatives,[9] va esdevenir progressivament un pilar del Milan, titular ja fos amb Arrigo Sacchi com amb Fabio Capello, i va acumular una sèrie de triomfs: va guanyar sis scudettos (1987-1988, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1995-1996, 1998-1999), tres Copes d'Europa (1988-1989, 1989-1990, 1993-1994), dues Copes Intercontinentals (1989, 1990), tres Supercopes europees (1989, 1990, 1994) i quatre Supercopes italianes (1989, 1992, 1993, 1994).[10]

Va deixar el club el 1996.

Darrers anys
[modifica]

El 4 de maig de 1996 es va traslladar als Estats Units, signant pel Nova York Metrostars.[11]

El 13 d'octubre de 1997 va tornar a l'AC Milan,[12] amb el què va totalitzar 24 presències més, guanyant el campionat el 1998-1999 sota la guia d'Alberto Zaccheroni.

El 30 d'octubre de 1999 va passar a l'Al-Ittihad, a l'Aràbia Saudita,[13] del què va vestir la samarreta per sis mesos i amb què va guanyar el campionat.

Es va retirar de l'activitat professional el 2000.

Nacional

[modifica]

Donadoni va ser també, del 1986 al 1996, un punt fixe de la selecció nacional italiana, tant en els anys d'Azeglio Propers (campionat d'Europa 1988 i campionat del món 1990) com en els d'Arrigo Sacchi (campionat del món 1994 i campionat d'Europa 1996).

Va prendre part a gairebé tots els partits jugats per Itàlia al campionat del món com a anfitrió del 1990, saltant només el vuitè de final contra l'Uruguai, a causa d'un infortuni i la final pel tercer lloc amb Anglaterra.[14][14] En la semifinal perduda contra l'Argentina, acabada als tirs de penal, va ser un dels dos jugadors italians (amb Aldo Serena) que no van poder transformar el llançament.

El 1994, als mundials nord-americans, va ser subcampió del món després de la final perduda (també en els llançaments de penals, però ell no va tirar) amb el Brasil. En total va disputar 63 partits i va marcar 5 gols. Va debutar el 8 d'octubre de 1986, i va disputar el seu darrer de competició oficial amb la selecció el 19 de juny de 1996.

Entrenador

[modifica]

Partint de la Serie C, va obtenir els millors resultats de la Serie A a Parma, portant l'equip emilià al capdavant de la classificació durant tres temporades consecutives, del 2012 al 2014 i aconseguint un històric sisè lloc i la classificació per a la Lliga Europa a la temporada 2013-14, després frustrada per les dificultats econòmiques del club.

Els inicis

[modifica]

Després d'haver obtingut la seva llicència d'entrenador, el 2 de juliol de 2001 es va convertir en l'entrenador del Lecco a la Serie C1.[15] El 3 de desembre, després de la derrota a casa per 2-1 contra l'últim de la classificació, l'Arezzo va ser acomiadat.[16][17] El 20 de març de 2002 va tornar a la banqueta del Lecco en substitució de l'exonerat Alessandro Scanziani,[18] arribant al 10è lloc. El 22 de juny es va traslladar a Livorno de la Serie B.[19] Va acabar en 10è lloc i el president Aldo Spinelli no el va renovar. El 30 de juny de 2003 va ser nomenat entrenador del Genoa pel nou president Enrico Preziosi, també a la Sèrie B.[20][21] El 22 de setembre després de tres derrotes en tres partits, va ser destituït i substituït per Luigi De Canio.[22]

Livorno

[modifica]

Després d'un període d'inactivitat de més d'un any, el 10 de gener de 2005 va ser cridat per Aldo Spinelli a Livorno en substitució de Franco Colomba.[23] En la seva primera experiència com a entrenador a la Serie A va acabar 9è i el davanter centre de l'equip, Cristiano Lucarelli, va ser el màxim golejador del campionat amb 24 gols. Confirmat al capdavant dels toscans també per a la temporada següent, va dimitir el 6 de febrer de 2006 després de les crítiques que li va dirigir el president Spinelli, deixant l'equip en 6a posició amb 10 victòries, 8 empats i 5 derrotes.[24][25]

Selecció italiana

[modifica]
D'esquerra: Donadoni en qualitat de comissari tècnic de la selecció nacional el 2008, amb Matarrese, Avet i Napolitano

El juliol de 2006, després de la dimissió de Marcello Lippi, va passar a entrenar els azzurri campions del món.[26] No va obtenir cap victòria en les primers 3 partits, igualant el record negatiu de Fulvio Bernardini del 1974; de seguida, va aconseguir a millorar les prestacions de l'equip obtenint la classificació per al Campionat d'Europa de 2008 amb un partit de marge.[27][28] A la guia de la selecció nacional va fer debutar Fabio Quagliarella i Marco Borriello, a més de valoritzar Antonio De Natale, tornar a trucar Antonio Cassano i Christian Panucci.[29][30][31]

El torneig continental va veure Itàlia superar la primera ronda, classificant-se segon darrere de Països Baixos.[32][33] Els campions del món van ser eliminats als quarts de final, batuts als penals per Espanya,[34] que va ser la campiona del torneig. Per mitjà d'una clàusula que en feia posar possible la destitució en cas de caure abans de les semifinals, va perdre el càrrec el juny de 2008.[35]

Nàpols

[modifica]

Després de 9 mesos d'inactivitat, el març de 2009 el Nàpols el va cridar per substituir Edoardo Reja.[36] En els restants 11 partits de campionat va totalitzar altres tants punts i només dues victòries (incloent una contra els futurs campions d'Itàlia l'Inter per 1-0), conduint els partenopei al dotzè lloc final amb 46 punts.[37]

Donadoni (a l'esquerra) a la guia del Nàpols en l'estiu 2009, juntament amb Mario Bortolazzi

A l'inici del torneig 2009-10 va aconseguir 7 punts en 7 partits:[38][39] l'octubre, va ser rellevat del seu càrrec i substituït per Walter Mazzarri.[40]

Càller

[modifica]

El 15 de novembre de 2010 va substituir a Pierpaolo Bisoli a la guia del Càller. Va obtenir de seguida dues victòries consecutives: el 21 de novembre a Brescia (1-2 resultat final) i el 28 de novembre a casa contra el Lecce (3-2 al final del partit). El 5 de desembre de 2010 va patir la seva primera derrota fora de casa contra la Florentina (1-0 el resultat final). Després de gairebé quatre mesos del seu contracte, va obtenir el seu primer empat en el desplaçament contra el Bolonya, amb un gol rubricat en el temps de descompte de l'uruguaià Gastón Ramírez. Va obtenir un 14è lloc amb 45 punts dels quals 34 van ser a l'època de Donadoni en 26 partits (1,30 a partit).

Inicialment confirmat per la temporada 2011-2012, va ser després exonerat el 12 d'agost per desacords amb el president del club Massimo Cellino lligats al mercat i en particular a la fallida adquisició del jugador David Suazo.[41]

Parma

[modifica]

El 9 de gener de 2012 va ser contractat com a entrenador de la Parma en substitució de Franco Colomba.[42]

Al debut oficial sobre el banc del Parma, va batre el Siena amb un marcador de 3-1. Al final de la temporada el Parma va quedar en setena plaça empatat amb la Roma amb una puntuació de 56 punts, 36 fets amb ell. La temporada següent va salvar-se amb quatre jornades de marge amb 49 punts.

La temporada del 2013-2014 va totalitzar una puntuació de 58 punts, obtenint el sisè lloc però l'accés a la Lliga Europa li va ser negat per problemes financers.

La temporada següent el Parma no va aconseguir construir un equip a l'altura i va acabar la primera volta amb només 9 punts i el 25 de gener de 2015 va perdre el xoc directe per 2-1 amb el Cesena també aquest amb 9 punts, quedant per tan el darrer en classificació i virtualment descendit. A finals de temporada, el Parma no va aconseguir salvar la categoria i va quedar en darrera posició en el campionat; Donadoni va quedar desvinculat, mentre el Parma va descendir a la Serie D a causa de la seva fallida financera.[43]

Bolonya

[modifica]

El 28 d'octubre de 2015 va esdevenir el nou entrenador de la Bolonya, substituint Delio Rossi.[44] Va debutar l'1 de novembre, batent 3-0 l'Atalanta. Amb Donadoni a la banqueta els rossoblu van obtenir bons resultats, en particular les victòries contra Nàpols i Milan i els empats amb la Juventus (que venia d'una sèrie positiva de 15 victòries consecutives), Lazio i Roma. Aconsegueix a conduir l'equip del 18è al 14è lloc, assolint la salvació l'1 de maig amb l'empat per 0-0 amb el Empoli.

Tot i conseguir la permanència amb un bon marge en els següents dos campionats, va ser destituït al final de la temporada 2017-2018.[45]

Shenzhen

[modifica]

El 30 de juliol de 2019 va ser oficialitzat el seu nomenament com a tècnic del Shenzhen FC, penúltim en el campionat xinès amb 14 punts en 20 jornades.[46] Al final de la temporada l'equip, penúltim, va descendir. Donadoni continua a banqueta per la temporada següent en la lliga xinesa després de la repesca del club però, després de tres derrotes consecutives i el tercer darrer en la classificació, amb només tres punts en les primeres quatre jornades del campionat, l'11 d'agost de 2020 va ser destituït.[47]

Palmarès

[modifica]

Jugador

[modifica]

Club

[modifica]
Competicions nacionals
[modifica]
  • Campionat italià Serie C1: 1
Atalanta: 1981-1982 (ronda A)
  • Campionat italià Serie B: 1
Atalanta: 1983-1984
  • Campionats italians: 6
Milan: 1987-1988, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1995-1996, 1998-1999
  • Supercopa italiana: 4
Milan: 1988, 1992, 1993, 1994
  • Campionat saudita: 1
Al-Ittihad: 1999-2000
Competicions internacionals
[modifica]
  • Copa d'Europa/Lliga de Campions de la UEFA: 3
Milan: 1988-1989, 1989-1990, 1993-1994
  • Supercopa d'Europa: 3
Milan: 1989, 1990, 1994
  • Copa Intercontinental: 2
Milan: 1989, 1990

Individual

[modifica]
  • MLS Best XI: 1
1996

Entrenador

[modifica]
  • Premi nacional Andrea Fortunato al millor entrenador: 1
2014
  • Premi internacional Giacinto Facchetti: 1
2015

Palmarès

[modifica]

Orde al Mèrit de la República Italiana

Roma, 30 de setembre de 1991. A iniciativa del President de la República.[48]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Donadòni, Roberto». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Roberto Donadoni».
  3. ↑ Gianni Mura. «Ali e portieri, il tesoro perduto. L'Italia che non sa più volare», 06-09-2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Giorgio Dell'Arti. «Roberto Donadoni», 29-01-2014. Arxivat de l'original el 2015-07-08. [Consulta: 17 febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Roberto Donadoni».
  6. ↑ (Costa p. 678)
  7. ↑ "Italian Franco Baresi picks One2Eleven on the Fantasy Football Club". Sky Sports. Consultato il 16 gennaio 2015.
  8. ↑ (Panini p. 10)
  9. ↑ G. Gand. «Tutti gli uomini del Milan. Un cocktail di vizi e virtù» (en italià). Stampa Sera, 23-05-1987. [Consulta: 17 febrer 2022].
  10. ↑ G. Gand. «Tutti gli uomini del Milan. Un cocktail di vizi e virtù». Stampa Sera, 23-05-1987, p. 3.
  11. ↑ «Calcio News». la Repubblica.
  12. ↑ «Donadoni è tornato» (en italià). Rai Sport, 13-10-1997. Arxivat de l'original el 12 març 2016. [Consulta: 17 febrer 2022].
  13. ↑ «Donadoni in Arabia per sei mesi». Il Tirreno, 30 ottobre 1999. Arxivat 2022-02-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-02-17. [Consulta: 1r març 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 dati ricavati dal sito Storie di Calcio, URL consultato il 22/06/2014.
  15. ↑ «Donadoni, è cominciata l'avventura con il Lecco». La Gazzetta dello Sport.
  16. ↑ «Il Lecco licenzia Donadoni». la Repubblica.
  17. ↑ «Calcio: la Calcio Lecco esonera Donadoni», 03-12-2001. Arxivat de l'original el 4 abril 2016.
  18. ↑ «Ex milanista Roberto Donadoni torna sulla panchina del Lecco», 20-03-2002. Arxivat de l'original el 4 abril 2016.
  19. ↑ «Donadoni nuovo tecnico del Livorno», 22 giugno 2002.
  20. ↑ «Calcio, Donadoni nuovo allenatore del Genoa».
  21. ↑ «Preziosi e Donadoni, bagno di folla». la Repubblica.
  22. ↑ «Genoa: via Donadoni, ecco De Canio», 22-09-2003.
  23. ↑ «Livorno vara il Donadoni-bis». La Gazzetta dello Sport.
  24. ↑ ««Vado via, voleva umiliarmi»». La Gazzetta dello Sport.
  25. ↑ «Livorno: Donadoni si è dimesso. Il tecnico, apertamente criticato in tv dal presidente Spinelli, lascia dopo un colloquio con la dirigenza. Al suo posto arriva Mazzone», 07-02-2006.
  26. ↑ «Nazionale, scelto l'erede di Lippi Donadoni è il nuovo ct degli azzurri», 13 luglio 2006.
  27. ↑ «Nazionale, Donadoni si difende "Non è un dramma ma voglio Totti"», 07-09-2006.
  28. ↑ Gianni Mura «Missione compiuta». la Repubblica.
  29. ↑ Enrico Currò «Italia missione compiuta Bravo Quagliarella due gol che pesano». la Repubblica.
  30. ↑ Maurizio Crosetti «Totò fa fuori anche Del Piero». la Repubblica.
  31. ↑ Enrico Currò «Di Natale, due gol bellissimi agli Europei sarà più dura». la Repubblica.
  32. ↑ Valerio Gualerzi. «Donadoni difende le sue scelte Ma con la Romania cambierà», 10 giugno 2008.
  33. ↑ Gaetano De Stefano. «Italia, la notte perfetta Nei quarti c'è la Spagna», 17 giugno 2008.
  34. ↑ Valerio Gualerzi. «Donadoni: "Mai pensato a dimissioni Con Abete 10 giorni per decidere"», 23 giugno 2008.
  35. ↑ «Abete congeda Donadoni Il ct: "Assurdo pagare per un rigore"», 26 giugno 2008.
  36. ↑ «Il Napoli esonera Reja la squadra a Donadoni», 10-03-2009.
  37. ↑ «"Da Donadoni mi aspetto grandi cose Pandev? Difficile trattare con Lotito"», 22 giugno 2009.
  38. ↑ Fabrizio Cappella «Hamsik due volte, Napoli vince Donadoni guadagna sette giorni». la Repubblica.
  39. ↑ Fabrizio Bocca «Totti rimonta, Donadoni affonda». la Repubblica.
  40. ↑ «Lo sfogo di Donadoni: «De Laurentiis? Non capisce nulla di calcio»», 7 ottobre 2009.
  41. ↑ «ANSA: "Il Cagliari ha esonerato Donadoni"».
  42. ↑ «UFFICIALE: Parma, esonerato Colomba. Donadoni nuovo tecnico».
  43. ↑ Pietro Razzini. «Parma, Donadoni: "Ci hanno tradito. Adesso voglio ripartire"», 25 giugno 2015.
  44. ↑ «UFFICIALE: Bologna, Donadoni è il nuovo tecnico. Contratto fino al 2017».
  45. ↑ «Nota del Club», 24 maggio 2018.
  46. ↑ «UFFICIALE: Donadoni nuovo allenatore dello Shenzhen in Cina».
  47. ↑ «Shenzhen, Donadoni verso l'esonero» (en italià), 11-08-2020.
  48. ↑ «Cavaliere Ordine al merito della Repubblica Italiana Sig. Roberto Donadoni» (en italià). [Consulta: 17 febrer 2022].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Donadoni
  • «DONADONI, Roberto». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
  • Calciatori ‒ La raccolta completa Panini 1961-2012. Panini, 2012. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roberto_Donadoni&oldid=33987152»