Vés al contingut

Roberto Mertins Murúa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoberto Mertins Murúa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Guatemala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióacadèmic Modifica el valor a Wikidata
Esquela de Roberto Mertins.
Placa homenatge a Roberto Mertins Murua en el Col·legi Major Nostra Senyora de Guadalupe, a la Ciutat Universitària de Madrid: "abatut per les forces encarregades suposadament de mantenir l'ordre, quan treballava en defensa de les llibertats a Guatemala".[1]

José Roberto Mertins Murúa (Guatemala, data desconeguda - Ciutat de Guatemala, 3 de setembre de 1980), professor a la Universitat Rafael Landívar, exsecretari general de la Federació d'Universitats Privades d'Amèrica Central i president de l'Institut de Cultura Hispànica. Va ser candidat de la Democràcia Cristiana al Congrés de Guatemala en 1978.[cal citació]

Va estudiar a Barcelona en la dècada dels 60, etapa en la qual va presidir l'Associació d'Estudiants Guatemalencs i la Federació d'Estudiants Iberoamericans a Madrid. Quan va retornar a Guatemala, va seguir conreant la relació entre Espanya i Guatemala, i va arribar a presidir l'Institut Guatemalenc de Cultura Hispànica.[cal citació]

Arran de la massacre en l'Ambaixada d'Espanya a Guatemala, en la qual van morir 37 persones, va realitzar dures declaracions en Televisió Espanyola, i va arribar a afirmar que «El Govern guatemalenc es troba en una situació sense sortida, endurint la repressió i víctima de denúncies internacionals des d'Amnistia Internacional a l'Organització d'Estats Americans», i va vaticinar en el Col·legi La nostra Senyora de Guadalupe (Madrid) de AECID, una incontrolable espiral de violència: «En el futur ens acostarem a una guerra civil».[2][3] Per aquestes premonicions i denúncies realitzades a Espanya, va rebre amenaces comminant-lo a no tornar a Guatemala. Va tornar, no obstant això, i als pocs mesos (3 de setembre de 1980, als 39 anys) va ser assassinat per dues persones que viatjaven amb moto, quan conduïa cap a la seva feina.[4] Li van crivellar amb 52 trets, per ser «culpable de llegir llibres i no callar davant d'atrocitats del calibre com l'anteriorment esmentada».[5]

Feia tan sols uns dies que havia inaugurat la nova seu de l'Institut Guatemalenc de Cultura Hispànica a la Plaça d'Espanya, no podent arribar a gaudir-la.[6] Tres dècades més tard, encara el seu nom (igual que molts altres) és recurrent en els informes i sol·licituds de justícia a Guatemala.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ En La casa matriz del sueño hispánico: El Colegio Mayor Hispanoamericano Nuestra Señora de Guadalupe 1947-2009, Concepción Navarro y Antonio Niño.
  2. ↑ Entre altres: Adolfo Molina Orantes (ex ministro de asuntos exteriores de Guatemala, ex presidente de l'Instituto Guatemalteco de Cultura Hispánica i membre d'honor del Instituto de Cultura Hispánica de Madrid -actual AECID-), o Vicente Menchú (padre de la premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú).
  3. ↑ Una situación política sin salida
  4. ↑ Asesinado el presidente del Instituto guatemalteco de Cultura Hispánica.
  5. ↑ Jorge Castrillón en Esta semana en el CCE/G. Centro Cultural de España en Guatemala - 25-02-2008
  6. ↑ «España construirá en Guatemala un edificio para sede de l'Instituto Guatemalteco de Cultura Hispánica
  7. ↑ GAM PRESENTA DENUNCIA PENAL CONTRA FUNCIONARIOS DEL GOBIERNO DE LUCAS GARCIA, POR VIOLACIÓN A LOS DERECHOS HUMANOS.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roberto_Mertins_Murúa&oldid=33198939»