Robin Elizabeth Bell
Biografia | |
---|---|
Formació | Universitat de Colúmbia |
Activitat | |
Camp de treball | Geofísica |
Ocupació | geofísica |
Ocupador | Lamont–Doherty Earth Observatory |
Membre de | |
Robin Elizabeth Bell és professora a l'Observatori de la Terra Lamont-Doherty de la Universitat de Colúmbia (LDEO Columbia).[1] Va influir en la coordinació de l'Any Polar Internacional 2007 i va ser la primera dona a presidir la Junta de Recerca de l'Acadèmia Nacional de Ciències Polars (National Academy of Sciences Polar Research Board).[1][2] Ha fet nombrosos descobriments importants pel que fa als llacs subglacials i les dinàmiques de les capes de gel, i té una cresta a l'Antàrtida, Bell Buttress, anomenada en honor seu.[2][3]
Joventut i carrera
[modifica]Bell va rebre el seu títol de llicenciada en Geologia al Middlebury College, Vermont; el seu MPhil a la Universitat de Colúmbia el 1980; i el seu doctorat en geofísica a la Universitat de Colúmbia el 1989. Va rebre un títol honorífic de Middlebury College el 2006.[1][4] Bell és una marinera apassionada; amb el seu marit i dos fills, ha navegat a través de l'Atlàntic diverses vegades, així com les costes de Terranova i Nova Escòcia i el mar del Labrador.[5]
Investigacions
[modifica]Bell és una científica que ha realitzat investigacions sobre el gel polar. Des de 1989, ha dirigit la investigació a l'Observatori de la Terra de Lamont-Doherty (LDEO) de la Universitat de Colúmbia sobre les capes de gel, la tectònica, els rius i les dorsals oceàniques.[1] Com a professora del Palisades Geophysical Institute Lamont Research de LDEO,[6] dirigeix programes de recerca a l'Antàrtida i Groenlàndia, i se centra a desenvolupar tecnologia per controlar el nostre planeta canviant.[1]
Bell ha tingut un paper en la coordinació d'iniciatives internacionals sobre ciències polars, inclòs l'Any Polar Internacional 2007,[7][8] que va reunir a 60.000 científics de més de 63 països diferents per estudiar elements del nostre planeta que canviaran ràpidament;[1][9] i el Simposi Internacional sobre Ciències de la Terra de l'Antàrtida de 2007.[10] També va ser la primera dona a presidir la Junta de Recerca Polar de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[1][2]
Les regions polars són un dels principals enfocaments geogràfics de la recerca de Bell. Ha dirigit, co-dirigit o coordinat nou expedicions aerogeofísiques principals a l'Antàrtida i Groenlàndia,[1] investigant principalment la dinàmica de les capes de gel i el balanç de masses, i la dinàmica continental amb relació al clima present i futur.[11][12] La seva investigació polar ha donat lloc a una sèrie de descobriments científics importants. Va descobrir un volcà sota la capa de gel de l'Antàrtida occidental,[13] així com diversos llacs grans tancats sota dos quilòmetres de gel.[14][15] Durant l'Any Polar Internacional, Bell va dirigir una important expedició a l'Antàrtida per explorar la darrera serralada desconeguda de la Terra,[7][12][16][17] les muntanyes de Gamburtsev,[18] completament cobertes de gel. La seva investigació a les muntanyes de Gamburtsev va demostrar que l'aigua amagada sota la capa de gel es desplaça muntanya amunt,[19] i que les capes de gel poden engrossir la part inferior, i que les capes de gel pugen engrossint des de baix, anul·lant les hipòtesis de llarga durada sobre les capes de gel.[20][21][22] Bell també és la principal investigadora de la investigació geofísica ROSETTA-Ice sobre la plataforma de gel del mar de Ross,[23][24] la més gran del continent.[25]
Les contribucions de Bell a la ciència polar també inclouen l'inici de grans desenvolupaments tecnològics; per exemple, Bell va cofundar el primer equip de recerca aerogeofísica i va dur a terme la primera demostració acadèmica experimental de gravetat amb un avió petit.[26]
Bell també ha iniciat i dirigit programes d'investigació importants al riu Hudson per a la Universitat de Colúmbia.[1][27][28] Un dels seus grans projectes ha estat reunir i dirigir l'equip del Projecte de l'Estuari de la Vall d'Hudson a Lamont per mapejar el riu Hudson des de Staten Island a Albany. L'equip va definir hàbitats crucials i dipòsits contaminats, i també va descobrir desenes de vaixells enfonsats i artefactes que es remunten a la Guerra de la Independència dels Estats Units.[1]
Bell també ha contribuït a la millora de la diversitat en ciències i enginyeries i, en particular, en l'avanç de les dones en la ciència.[29] Va ser directora de l'ADVANCE a The Earth Institute de la Universitat de Colúmbia, un programa finançat per la National Science Foundation (EUA), destinat a ampliar les oportunitats per a la dona en ciència i enginyeria;[30] va liderar un experiment de transformació institucional a la Universitat de Colúmbia i afiliats al nord-est dels EUA. També és partidària de l'educació, integrant la divulgació, l'educació pública i l'educació superior a través d'iniciatives, com el recurs d'educació Earth2Class per als professors[31] i Polar Explorer: Sea Level, una aplicació publicada pel grup d'exploració LDEO Polar.[32][33]
En total, Bell ha contribuït a més de 90 publicacions i revisions a companys, així com a testimoni del Senat estatunidenc,[3][26][34] informes de l'Acadèmia Nacional[3] i publicacions de mitjans populars.[35][36] És membre de l'American Geophysical Union[3] i ha estat membre del comitè consultiu i consell d'administració. Actualment és copresidenta del Comitè de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units sobre el desenvolupament d'una visió estratègica per al programa antàrtic estatunidenc,[37] i va ser membre de l'AGU Crysphere Science Division[38] i AGU President-Elect entre 2017 i 2019.[3][37]
Premis i honors
[modifica]- 2017: Presidenta electa de l'American Geophysical Union.[39]
- 2011: La National Academy of Science’s Polar Research Board va anomenar una cresta antàrtica d'uns milla de llarg, Bell Buttress, en honor seu.[2]
- 2011: Elegida fellow de l'American Geophysical Union.[40][41]
- 2006: Doctorat Honorífic en ciències a Middlebury College.[4]
- 1996: Premi Young Alumnae a Emma Willard School.[3]
- 1992: Premi Stroke Doherty Junior Scientist.[3]
- 1988: Outstanding Student Paper, Geodesy - Fall AGU.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Robin Bell - The Earth Institute» (en anglès). Columbia University.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Lamont-Doherty on the Map» (en anglès). Columbia University. Arxivat de l'original el 2019-06-23. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Robin Elizabeth Bell» (en anglès). American Geophysical Union, 01-01-2015.
- ↑ 4,0 4,1 «News room» (en anglès). Middlebury College, 2006.
- ↑ «The Explorers Club - Events - Public Lecture Series with Robin Bell» (en anglès). Explorers. Arxivat de l'original el 2019-06-23. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Bell, Seager Appointed PGI Senior Scientists. Lamont-Doherty Earth Observatory» (en anglès). LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2021-01-20. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Bell, Robin. «Dispatches from the Bottom of the Earth: An Antarctic Expedition in Search of Lost Mountains Encased in Ice» (en anglès). Scientific American.
- ↑ Committee on International Polar Year 2007-2008: Report of the Implementation; Polar Research; Division on Earth and Life; National Research Council. Planning for the International Polar Year 2007-2008: Report of the Implementation Workshop (en anglès). National Academies Press, 4 de febrer de 2005. ISBN 9780309094375.
- ↑ «Polar Year 'hailed as a success'» (en anglès). BBC, 05-02-2009.
- ↑ «Antarctica: A Keystone in a Changing World--Online Proceedings for the 10th International Symposium on Antarctic Earth Sciences» (en anglès). pubs.usgs.gov.
- ↑ «Influence of subglacial geology on the onset of a West Antarctic ice stream from aerogeophysical observations. Lamont-Doherty Earth Observatory». LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2018-05-05. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ 12,0 12,1 Wilford, John Noble (en anglès) The New York Times, 12-12-2011. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Robin Bell» (en anglès). Columbia Global. Arxivat de l'original el 2019-06-23. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ Bell, Robin E.; Studinger, Michael; Fahnestock, Mark A.; Shuman, Christopher A. «Tectonically controlled subglacial lakes on the flanks of the Gamburtsev Subglacial Mountains, East Antarctica» (en anglès). Geophysical Research Letters, 33(2), 1r gener 2006, pàg. L02504. Bibcode: 2006GeoRL..33.2504B. DOI: 10.1029/2005GL025207. ISSN: 1944-8007.
- ↑ «Two New Lakes Found Beneath Antarctic Ice Sheet. Lamont-Doherty Earth Observatory» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Robin Bell and Michael Studinger discuss what AGAP hopes to find in Antarctica.» (en anglès). National Science Foundation.
- ↑ «AGAP Antarctic Research: Peering Through The Ice» (en anglès). LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Researchers Unravel Origins of Antarctica's Ice-Covered Mountains» (en anglès). LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2019-10-03. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Dr. Robin Bell, Columbia University - Subglacial Lakes of Antarctica» (en anglès). WAMC. Arxivat de l'original el 2017-09-25. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Some Antarctic Ice is Forming from Bottom. Lamont-Doherty Earth Observatory» (en anglès). LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «It's Bottoms Up For Antarctic Ice Sheets» (en anglès). NPR.
- ↑ Bell, Robin E.; Ferraccioli, Fausto; Creyts, Timothy T.; Braaten, David; et al. «Widespread Persistent Thickening of the East Antarctic Ice Sheet by Freezing from the Base» (en anglès). Science, 331(6024), 03-03-2011, pàg. 1592–1595. Bibcode: 2011Sci...331.1592B. DOI: 10.1126/science.1200109. ISSN: 0036-8075. PMID: 21385719.
- ↑ «ROSETTA:Decoding ice, ocean and tectonic mysteries» (en anglès). LDEO Columbia.
- ↑ «Uncovering the Ross Ocean and Ice Shelf Environment and Tectonic setting Through Aerogeophysical Surveys and Modeling» (en anglès). National Science Foundation. Award #1443534, 2015.
- ↑ «Education» (en anglès). British Antarctic Survey.
- ↑ 26,0 26,1 «International Polar Year» (en anglès). National Academies.
- ↑ «Hudson Research» (en anglès). LDEO Columbia.
- ↑ Nitsche, Frank O.; Bell, Robin; Carbotte, Suzanne M.; Ryan, William B. F.; Flood, Roger «Process-related classification of acoustic data from the Hudson River Estuary» (en anglès). Marine Geology, 209(1–4), 30-08-2004, pàg. 131–145. Bibcode: 2004MGeol.209..131N. DOI: 10.1016/j.margeo.2004.05.023.
- ↑ Bell, Robin «Changes on the ice» (en anglès). Nature, 530(7591), 24-02-2016, pàg. 507. DOI: 10.1038/nj7591-507a.
- ↑ «News Archive - The Earth Institute» (en anglès). Earth Institute. Columbia University.
- ↑ «Bringing Earth Science to the Classroom» (en anglès). Earth2Class.
- ↑ «New App Explores Ice and Sea Level Change Through Time - The Earth Institute» (en anglès). Earth Institute. Columbia University, 2015.
- ↑ «Polar Explorer: Sea Level» (en anglès). Polar Observer.org.
- ↑ «Invest in Geoscience Research to Protect Polar Regions, Speakers Urge Capitol Hill Audience» (en anglès). AAAS - The World's Largest General Scientific Society, 23-06-2015.
- ↑ «Stories by Robin Bell» (en anglès). Scientific American.
- ↑ «Subglacial Lakes of Antarctica» (en anglès). WAMC. Arxivat de l'original el 2017-09-25. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ 37,0 37,1 A Strategic Vision for NSF Investments in Antarctic and Southern Ocean Research (en anglès). The National Academies Press, 2015. DOI 10.17226/21741. ISBN 978-0-309-37367-8.
- ↑ «Cryosphere Sciences» (en anglès). Leadership, 19-02-2013.
- ↑ «Bell to Be AGU President-Elect/Leadership Transition Begins» (en anglès). EOS, 26-10-2016.
- ↑ «Union Fellows» (en anglès), 23-03-2015.
- ↑ «Two Veteran Researchers Named AGU Fellows» (en anglès). LDEO Columbia. Arxivat de l'original el 2019-12-27. [Consulta: 23 juny 2019].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Robin Bell a Google Scholar (anglès)
- Robin Bell a ResearchGate (anglès)