Roc Pifarré i Florejachs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1929  Lleida |
| Mort | 22 juny 2010 (80 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, cirurgia i cirurgia cardíaca |
| Ocupació | metge, cirurgià |
| Ocupador | Georgetown University Medical Center (en)  (1959–1961) St. Mary's Hospital (1956–1957) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| |
Roc Pifarré i Florejachs (Lleida, Segrià, 20 d'agost de 1929 - Barcelona, 22 de juny de 2010) va ser un metge i cirurgià català, reconegut internacionalment pel seu paper pioner en la cirurgia cardíaca i toràcica.[1][2]
Biografia
[modifica]Roc Pifarré va néixer a Lleida el 20 d'agost de 1929. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1953.
Tres anys més tard, el 1956, va viatjar als Estats Units per ampliar els seus estudis en cirurgia cardíaca, començant per una estada a la Universitat de Houston. Posteriorment, va passar per la Universitat de Georgetown (Washington DC) i posteriorment, amb un visat de cinc anys del Canadà, va traslladar-se a Montréal, on va ser professor de cirurgia coronària a la Universitat McGill durant tres anys.[3] Es va especialitzar en l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori i va ser cap del Departament de Cirurgia Toràcica i Cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on va impulsar el desenvolupament de la cirurgia cardíaca.
Va treballar en diversos hospitals dels Estats Units i Canadà: al St. Mary's Hospital de Nova Jersey (1956-1957), al Prince George's General Hospital de Maryland (1957-1959), a la Georgetown University de Washington DC (1959-1961), a la MacGill University del Canadà (1961-1962), al Royal Victoria Hospital del Canadà (1962-1963) i al Royal Edward Chest Hospital del Canadà.
El 1964 va obtenir el certificat especial del Canadà en cirurgia toràcica, i posteriorment va obtenir el certificat del Consell Americà de Cirurgia General (1965), i del Consell Americà de Cirurgia Toràcica (1967).
Finalment va ser nomenat Cap de la Secció de Cirurgia Toràcica i Cardio-vascular del Loyola University Medical Center, a Maywood, Illinois, i Professor de la Stritch School of Medicine d'aquest centre el 1969, fins al 1996, any en què es va retirar i va ser nomenat Professor Emèrit. Es calcula que sota la seva direcció es van fer uns 25.000 tractaments cardíacs a Loyola.
Innovacions i descobertes
[modifica]El 1972 va ser el primer cirurgià del món a dur a terme una operació enmig d'una crisi cardíaca amb bons resultats.
A començament de la dècada de 1980, el seu equip va començar a aplicar el cor artificial total (TAH, de l'anglès total artificial heart) en pacients en fase terminal d'insuficiència cardíaca, que esperaven un trasplantament de cor.[3]
Tot i l’interès de diversos hospitals de Catalunya, com l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l'Hospital General de Catalunya, Roc Pifarré va decidir continuar la seva carrera als Estats Units, ja que les promeses de col·laboració mai no es van concretar.[4]
Mort i llegat
[modifica]Roc Pifarré va morir el 22 de juny de 2010 a l'Hospital Quirón de Barcelona.[4] La seva vídua, Teresa Ribalta, va fer una donació significativa de 100.000 euros a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida - Fundació Dr. Pifarré, amb l'objectiu de fomentar la recerca. A més, va cedir uns altres 100.000 euros a la Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida, per augmentar el seu fons bibliogràfic i millorar els equipaments relacionats amb la recerca de malalties cardiovasculars.[5] Anteriorment, el 2016, Teresa Ribalta havia donat la Universitat de Lleida el fons d'arxiu del seu marit (des de 1960 a 1910), consistent en documentació personal i professional i la seva biblioteca personal.[6]
Reconeixements
[modifica]Al llarg de la seva carrera, Roc Pifarré va rebre diversos reconeixements, entre els quals el Premio al Mérito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982 i la Creu de Sant Jordi el 1995. L'any 1999 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida,[7] i l'any 2009 va rebre el I Premi Internacional Ciutat de Lleida.
En reconeixement a la seva tasca i el seu llegat, els jardins de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova van ser batejats amb el seu nom l'any 2012.[8]
Obres
[modifica]- Evolució històrica de la cirurgia cardíaca (2001)
Referències
[modifica]- ↑ «Roc Pifarré i Florejachs». Grup Enciclopèdia. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «Roc Pifarré Florejachs». El Punt Avui, 23-06-2010. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Armora, Esther «Roque Pifarré, a corazón abierto». ABC, 31-12-1993, pàg. 47.
- ↑ 4,0 4,1 Caralps, José María; Mulet, Jaime «In memoriam - Roque Pifarré» (pdf) (en castellà). Cirugía Cardiovascular, 17, 1, 2010, pàg. 1103-104 [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «La viuda del cardiólogo leridano Roc Pifarré dona 200.000 euros al IRBLleida y a la UdL» (en castellà). Europa Press, 22-09-2020. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Fons Dr. Roc Pifarré i Florejachs». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 07-10-2022.
- ↑ «Honoris Causa UdL - Roc Pifarré Florejachs». Universitat de Lleida. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ «Lleida ret homenatge al metge lleidatà Roc Pifarré». Ajuntament de Lleida, 26-06-2012. [Consulta: 25 maig 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Roc Pifarré rep el Premi Internacional Ciutat de Lleida
- Roc Pifarré Florejachs | Galeria de Metges Catalans
.svg)