Vés al contingut

Roca la Fama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Figura de la Fama

La Roca la Fama és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.

Descripció

[modifica]

El cos principal de la roca el forma una esfera daurada sobre la qual s'alça una figura femenina alada que fa sonar una llarga trompeta. A la ma dreta porta una corona de llorer. Envolten l'esfera els escut de València, Alacant i Castelló de la Plana. Sobre els costats de la roca estan representats l'entrada de Jaume I a València, la del Cid, el Crit del Palleter, i una processó mariana entre muntanyes.[1][2]

La plataforma de la carrossa porta un doble fons per carregar llast.[3]

És la roca més airosa, tot i que hagué de ser retallada el 1912 pels problemes amb els cables del tramvia.[1]

Història

[modifica]

Va ser construïda en 1899 per a la Cavalcada de la Fira de Juliol. Es va finançar amb les aportacions de Lo Rat Penat i del Cercle de Belles Arts. Ambdues institucions la regalaren a l'Ajuntament el 1900, institució que la va afegir a les set roques del Corpus que ja hi havia.[3]

L'execució de l'obra va ser responsabilitat de Julio Cebrián Mezquita, pintor professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, i hi participaren Alberto Pla Rubió i Pere Ferrer Calatayud, entre altres.[2]

A causa de la riuada de 1957, va ser restaurada en 1959 per Lluís Roig d'Alós, restaurador artístic municipal de l'ajuntament de València.[2] Com a resultat dels treballs de restauració de 1959, s'hi trobaren problemes constructius i altres originats per restauracions anteriors. Respecte de la construcció original, Roig critica l'estructura de construcció fragmentada, amb profusió de detalls, talles i relleus. Sobre eixa estructura s'havien realitzat restauracions amb cartró i pasta de farina. La combinació de múltiples peces de fusta amb eixos materials i la posterior inundació i secat, feren malbé moltes parts. Les parts de cartró i pasta foren subsituïdes per altres de fusta, certes parts de fusta -per exemple, els frisos- foren reforçades, i les parts de materials tèxtils en reberen uns de nous, tractats amb coles plàstiques impermeables.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Bru Vidal, Santiago. Las Rocas del Corpus y su refugio temporal de las Atarazanas (en castellà). València: Ajuntament de València, 1981. ISBN 84-7199-155-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Coves i Torralba, Maria Jesús. Orige i evolucio dels carros triumfals del Corpus (sic). València: Ajuntament de València, 1994, p. 38-39. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Roig d'Alós, Luis. Restauración de las Rocas. Reportaje gráfico. (en castellà). València: Ajuntament de València, 1959, p. 11-12.