Roda (suplici)

Chapbook "*The Extraordinary Tragical Fate of Calas" de* Voltaire, Tolosa-1762.

La roda (en anglès: Catherine wheel, per Santa Caterina)^[1] va ser un mètode de suplici i execució emprat a Europa (especialment a Suècia, Holanda, França, Itàlia, Escòcia i Alemanya) des de l'edat mitjana i durant l'època moderna fins a l'última execució registrada el 1841 a Prússia. El mètode era usat com a complement a la pena capital comuna en casos de delinqüència greu (per exemple, traïció i homicidi greus), emprant aquest element de tortura com a escarment.^[2]

Descripció del suplici

La primera part de la tortura consistia a lligar fermament el reu en un banc o en una creu (per accedir amb comoditat a les extremitats), després de la qual cosa el botxí procedia a triturar, mitjançant una barra de ferro o qualsevol altre instrument, tots els ossos i articulacions del condemnat. L'operació havia de fer-se amb certa tècnica, perquè era preceptiu que el condemnat no morís per una hemorràgia interna. Per aquesta raó no se li colpejava el cap, que quedava intacte. L'objectiu era que les extremitats poguessin ser doblegades i dislocades per nombrosos llocs.

Després d'això, el reu era col·locat en una roda de carro, de manera que els turmells toquessin el cap; per a aconseguir això les cames havien de dislocar-se cap amunt, posant els braços de manera que recorreguessin tot el perímetre de la circumferència. Després d'això, s'enganxava la roda en un eix que al seu torn es clavava a terra, de manera que la roda quedés elevada i en posició horitzontal, amb el condemnat per sobre d'ella.^[3]

Tenint en compte que al reu també se li trencaven les costelles, cosa que feia que la respiració fos extremadament penosa, la condemna a «ser trencat de dalt a baix i després portat a la roda» significava una mort lenta i dolorosa que es podia perllongar durant hores, i podia arribar a durar tot un dia.^[4]

Personatges famosos executats en la roda

Pierre Barrière
Louis Dominique Bourguignon (Cartouche)
Guy Éder de La Fontenelle
Eppelein von Gailingen
Frederick von Isenberg
Alexander Kikin
Matthias Klostermayr
Hans Kohlhase
Louis Mandrin
Johann Patkul
Peter Stumpp
Vasile Ursu Nicola
Francesco Arcangeli (1737)
Gaspard de Besse
Antoine-François Desrues
Vincent Ogé
Christman Gniperdoliga
Joan Petit
Jean Calas

Roda Caterina (rellotge)

El nom de roda caterina donat a una roda dentada en rellotgeria, i en mecànica, genèricament, prové de la roda dentada que va ser, segons la tradició, un dels instruments del suplici de Santa Caterina d'Alexandria.^[1]

El miracle de Santa Caterina

Santa Caterina fou una verge d'Alexandria del segle iv, esdevinguda màrtir cristiana, dotada tant d'agut enginy i saviesa com de fortalesa d'ànim. L'emperador Maximià va ordenar la seva execució en la roda, però quan el cos de Catalina va tocar la fusta de la roda, aquesta es va trencar segons la seva hagiografia; llavors l'emperador va ordenar la seva decapitació.^[5] Com a atribut generalment es mostra una roda al seu costat, o de vegades com una roda miniatura que porta a la mà; l'espasa que s'utilitzà a l'últim suplici també es mostra sovint.

Roda Caterina (heràldica)

Persones

Organitzacions

Llocs

Altena, Alemanya
Goa, Índia, quan estava en possessió portuguesa
Hjørring, Dinamarca, on Saint Catherine és la patrona de la ciutat.
Kaarina, Finlàndia, fins al 2009 i la unió de Piikkiö amb Kaarina
Kremnica, Eslovàquia
Kuldīga, Letònia
Molsheim, França
Niedererbach, Alemanya
Prien am Chiemsee, Alemanya, on Saint Catherine és la patrona de la ciutat
Sinaai, Bèlgica
Wachtebeke, Bèlgica

Galeria

Detall del #11, Les Grandes Misères de la guerre, Jacques Callot, 1633
Execució de Matthias Klostermayr en 1771
Execucions de cosacs a Lebedin. A partir del gravat del segle xviii.
L'execució de Louis Dominique Bourguignon, 1721
L'execució de Peter Stumpp a Cologne, 1589.

Bibliografia

Miriam Greenblatt: Rulers and their Times: Peter the Great and Tsarist Russia, Benchmark Books ISBN 0-7614-0914-9
Pierre-François Muyart de Vouglans, Les Loix criminelles de France dans leur ordre naturel, Merigot le jeune, Paris, 1780

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 DCVB: Caterina
↑ Burrill, Alexander. A Law Dictionary and Glossary. 2. 2a edició. Nova York, NY: Baker Voorheis and Co., 1870, p. 620 [Consulta: 21 març 2010].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.diogenes.unc.edu.ar/edicion/202/hunt.php Arxivat 2007-07-24 a Wayback Machine. Descripción de algunos suplicios de la época moderna.
↑ Mike Dash. La tragedia del Batavia, el motín más cruel de la historia, Ed. Lumen, Barcelona 2003, ISBN 84-264-1352-8, págs. 394 y 395.
↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Catherine of Alexandria». newadvent.org.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roda

Probertenencyclopaedia – illustrated
R. P. Charles Carrington, Traité des instruments de martyre et des divers modes de supplice employés par les païens contre les chrétiens, Rome, 1591

[moll-1] 1,0 ^1,1 DCVB: Caterina

[2] Burrill, Alexander. A Law Dictionary and Glossary. 2. 2a edició. Nova York, NY: Baker Voorheis and Co., 1870, p. 620 [Consulta: 21 març 2010].

[3] {[enllaç sense format]} http://www.diogenes.unc.edu.ar/edicion/202/hunt.php Arxivat 2007-07-24 a Wayback Machine. Descripción de algunos suplicios de la época moderna.

[4] Mike Dash. La tragedia del Batavia, el motín más cruel de la historia, Ed. Lumen, Barcelona 2003, ISBN 84-264-1352-8, págs. 394 y 395.

[clugnet-5] «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Catherine of Alexandria». newadvent.org.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]