Vés al contingut

Roderic i Salomó de Còrdova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Roderic de Còrdova)
Plantilla:Infotaula personaRoderic i Salomó
Imatge
Sant Roderic, per B. E. Murillo (Dresde, Gemaldegalerie) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRodrigo, Salomón
Segona meitat del segle ix
Cabra (Còrdova) (Roderic)
Mort13 de març de 857
Còrdova (Andalusia)
SepulturaSan Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs) 
Màrtirs; Roderic: prevere
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeMonestir dels Sants Màrtirs (Còrdova), Ermita de los Mártires (Còrdova)
Festivitat13 de març
IconografiaCom a prevere (Roderic), amb palma de martiri

Roderic (Cabra, s. IX - Còrdova, 13 de març de 857) i Salomó van ésser dos cristians mossàrabs, morts per no renunciar a la seva fe en 857. Són venerats com a sants per l'Església catòlica, com dos dels 57 Mârtirs de Còrdova.

Biografia

[modifica]

Van viure sota el regnat de Muhàmmad I, emir de Còrdova i fill d'Abd al-Rahman II i sant Eulogi de Còrdova narra el martiri de tots dos en una de les seves obres, datant-lo el dia tercer dels idus de març de 857.

Roderic era d'un poble proper a Egabrum (Cabra de Còrdova) i hi estudià teologia. Un dels seus germans era cristià i un altre musulmà; sovint Roderic posava pau entre els dos, que acostumaven a discutir sobre afers religiosos. La família va marxar a Còrdova, on s'ordenà sacerdot.

Un dia, en intervenir en una de les baralles entre els dos germans, va resultar ferit; el germà el va fer portar en llitera per la ciutat, dient falsament que s'havia convertit a l'islamisme. Ja recuperat, Roderic es va retirar a la rodalia de la ciutat, on va aprofondir en la seva fe cristiana. El seu germà el va acusar d'haver manifestat públicament la seva fe[1] i d'haver apostatat de l'islamisme i va ésser detingut.

A la presó, va conèixer un altre mossàrab, Salomó, també acusat d'haver renegat de l'Islam. Després de nombrosos intents perquè deixessin el cristianisme, van ésser condemnats a mort. Van ésser degollats i els cossos, lligats a pedres, llençats al Guadalquivir. Van ésser, però, recuperats i enterrats en una església pel bisbe Saül.

Veneració

[modifica]

Venerats com a sants, la seva festivitat se celebra el 13 de març. Les seves relíquies es guarden, amb les d'altres màrtirs contemporanis, a l'església de San Pedro de Còrdova.

Notes

[modifica]
  1. La religió cristiana era tolerada a la Còrdova musulmana, però sempre en l'àmbit privat: no se'n podia fer manifestació pública, ni predicar-la o intentar convertir d'altres persones.

Bibliografia

[modifica]