Rodolicoïta
Aparença
Rodolicoïta | |
---|---|
Cristalls marrons de rodolicoïta entrecrescuts amb grattarolaïta | |
Fórmula química | Fe3+PO₄ |
Localitat tipus | Mina Castelnuovo, Districte de lignit de Santa Barbara, Cavriglia, Valdarno, Prinvincia d'Arezzo Province, Toscana, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AA.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,048Å; c = 11,215Å; |
Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
Color | marró vermellós |
Exfoliació | no observada |
Lluïssor | grassa |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,04 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1995-038 |
Any d'aprovació | 1995 |
Símbol | Rdl |
Referències | [1] |
La rodolicoïta és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1995 a la mina de Castelnuovo, Itàlia; i rep el seu nom del mineralogista i professor italià Francesco Rodolico.[2]
Característiques
[modifica]La rodolicoïta és un fosfat de fórmula química Fe3+PO₄. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Formació i jaciments
[modifica]La rodolicoïta es forma juntament amb la grattarolaïta en les darreres fases durant l'alteració tèrmica progressiva de minerals fosfats hidratats, segons la seqüència:[3]
- vivianita; FeVI → metavivianita; FeVI → fase amorfa → grattarolaïta; FeV + rodolicoïta; FeIV → rodolicoïta; FeIV → fase fosa
El jaciment des d'on es va extreure rodolicoïta per primera vegada és l'antiga mina de lignit Castelnuovo, a Santa Barbara, a la vall del riu Arno, a 30 km al sud-oest de Florència.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Rodolicoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Handbook of Mineralogy». [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Cipriani, Curzio «Rodolicoite and grattarolaite, two new phosphate minerals from Santa Barbara Mine, Italy». Eur. J. Mineral., 1997, pàg. 1106 [Consulta: 22 setembre 2016].