Rodrigo de Liçana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1217 (Gregorià)  |
| Mort | 1251 (Gregorià) (33/34 anys) |
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.[1] Els seus orígens familiars són desconeguts, com el seu matrimoni. Se'n coneix un fill, Ferriz II de Liçana
El 1212 lluità a la batalla de Las Navas de Tolosa. El 1220 liderà conjuntament amb Pero Ferrández d'Açagra la Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó. El 1223 participà en la Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó defensant el castell de Montcada contra el rei. El 1225, finalitzada la segona revolta, figura al costat del rei Jaume I d'Aragó i el 1226, durant la Tercera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó lluità al seu costat. El 1228 continuà col·laborant amb Jaume I durant la Guerra d'Urgell i el 1231 li feu costat en les negociacions amb el rei de Navarra. El 1232 participà en la tercera campanya de la Croada contra Al-Mayûrqa. A partir de 1233 ja prengué part en la conquesta de València, lluitant als setges de Borriana, València, Xàtiva i Biar. Probablement fou nomenat Procurador del Regne de València. Com a recompensa, va rebre els castells i vil·les de Bunyol, Monroy i Amacasta, així com Atava i Alboraig, que li foren donats el 27 d'abril del 1238 per bé que el sotmetiment definitiu d'aquests territoris no es conclogué fins al 1245.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Rodrigo de Liçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, Ed. 1562-1580.