Roger Rémondon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1923  Saint-Étienne (França) |
| Mort | 10 octubre 1971 (48 anys) 19è districte de París (França) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Formació | École Normale Supérieure (1942–) Institut Francès d'Arqueologia Oriental |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antic Egipte i Imperi Romà |
| Ocupació | historiador, papiròleg, professor d'universitat |
| Ocupador | École pratique des hautes études Universitat de Lilla |
Roger Rémondon, nascut el 9 de febrer del 1923 a Saint-Étienne i mort el 10 d'octubre del 1971 a París,[1] fou un historiador francès, especialista en papirologia grega.[2]
Biografia
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial, Rémondon s'uní als Chantiers de la jeunesse française.[3] El 23 de juny del 1943, fou destinat juntament amb cent cinquanta altres joves a un grup especial a Brageirac, on treballà directament pels alemanys en un aeròdrom situat a uns quilòmetres de la ciutat. Llicenciat de Brageirac el 26 de juliol del mateix any, s'establí a Saint-Étienne, on vivien els seus pares, i començà a estudiar l'alemany.[3] Cridat pel servei laboral obligatori (STO) el setembre del 1943, l'administració de l'École Normale Supérieure li proposà venir a la rue d'Ulm per treballar com a intèrpret en els serveis de treball obligatori a París.[3]
Fou successivament alumne de l'École Normale Supérieure, agregat de gramàtica (1949)[4] i intern de l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental del Caire. Entre altres coses, fou director d'estudis de l'École pratique des hautes études (catedràtric de Papirologia i Història de l'Egipte Grecoromà) i professor d'Història a la Universitat Lilla III.[1]
Escrigué una síntesi sobre el declivi de l'Imperi Romà d'Occident titulada La Crise de l'Empire romain : de Marc Aurèle à Anastase, part de la col·lecció «Nouvelle Clio» de Presses universitaires de France.
El 10 d'octubre del 1971 morí d'un infart de miocardi al seu apartament parisenc. Tenia 48 anys.[5]
Selecció d'obres
[modifica]- L'Égypte et la suprême résistance au christianisme (ve-viie siècles), Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, El Caire, 1952.
- Papyrus grecs d'Appollônos Anô, Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, Société d'archéologie copte, 1953.
- Le Monastère de Phoebammon dans la Thébaïde, Société d'archéologie copte, El Caire, 1961.
- La Crise de l'Empire romain : de Marc Aurèle à Anastase, Presses universitaires de France, París, 1964 (presentació).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Orsolina Montevecchi: «Roger Rémondon: 1923 – 1971». A: Aegyptus, 52, Vita e Pensiero - Pubblicazioni dell'Università Cattolica del Sacro Cuore, Milà, 1972, pàg. 158-161, a jstor.org (italià)
- ↑ Jean Gascou: «Roger Rémondon», A: Coptic Encyclopedia, volum 7, Macmillan, Nova York, 1991, publicat en línia a The Claremont Colleges Digital Library. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stéphane Israël, Les Études et la guerre : Les Normaliens dans la tourmente (1939-1945), Éditions Rue d'Ulm via OpenEdition, París, 2013, pàg. 219-220, ISBN 2821829787. (francès)
- ↑ André Chervel, «Les agrégés de l'enseignement secondaire. Répertoire 1809-1960», maç 2015 [en línia] http://rhe.ish-lyon.cnrs.fr/?q=agregsecondaire_laureats (consulta: 25 febrer 2019), al web Ressources numériques en histoire de l'éducation, Laboratori de recerca històrica Roine-Alps (LARHRA).
- ↑ L'Information historique : 36e année – 1974, J.-B. Baillière et fils, París, 1975.