Vés al contingut

Roland Penrose

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoland Penrose

Roland Penrose a la Fundació Maeght de Sant Paul de Vence (França) (1973) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Chiddingly (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióQueens' College
Leighton Park Schoo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París (1922–1934) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, sanitari, historiador de l'art, enginyer, litògraf, escriptor, pintor, poeta, historiador Modifica el valor a Wikidata
MovimentSurrealisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeValentine Penrose
Lee Miller Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Doyle Penrose Modifica el valor a Wikidata  i Elizabeth Josephine Peckover Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexander Doyle Peckover Penrose
Bernard Edmund Penrose
Lionel Penrose Modifica el valor a Wikidata
ParentsRoger Penrose, nebot
Jonathan Penrose, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webrolandpenrose.co.uk Modifica el valor a Wikidata


Sir Roland Algernon Penrose CBE, Kt (Saint-John's Wood, Londres, 14 d'octubre de 1900 - Chiddingly, East Sussex, 23 d'abril de 1984) va ser un artista, historiador i poeta anglès. Va ser un important promotor i col·leccionista d'art contemporani i un associat dels surrealistes al Regne Unit.

Biografia

[modifica]

El pare de Roland Penrose, James Doyle Penrose (1862-1932)[1] va ser un conegut pintor de retrats i la seva mare, Elizabeth Josephine Peckover, era filla del Baró Peckover, un acabalat banquer quàquer. Va ser el tercer de quatre germans: el seu germà major va ser el metge genetista Lionel Penrose[2]

Roland va créixer en una estricta quàquera de la família a Watford i va ser educat a la Leighton Park School, Reading (Berkshire). Després d'estudiar arquitectura al Queen's College de la Universitat de Cambridge, Penrose va canviar a la pintura i es va traslladar a França, on va viure des de 1922 i es va casar amb la seva primera esposa, Valentine Boué. Durant aquest període es va fer amic de Pablo Picasso, Wolfgang Paalen i Max Ernst; aquest darrer tindria gran influència en el seu treball, igual que sobre major part dels surrealistes.

Penrose va tornar a Londres el 1936 i va ser un dels organitzadors de l'Exposició Surrealista Internacional de Londres, que va donar lloc a la creació del moviment surrealista anglès. Penrose es va establir a Hampstead (Camden), on va ser el centre de la comunitat d'avantguarda britànica i va obrir una galeria a Cork Street, Londres, on va promoure els surrealistes, així com els amics de Henry Moore, Barbara Hepworth, Ben Nicholson i Naum Gabo. Penrose va encarregar una escultura de Moore per Hampstead, que es va convertir en el focus d'una campanya de premsa contra l'art abstracte. El 1938 Penrose va organitzar una itinerància del Guernica de Picasso que va recaptar fons per al govern republicà d'Espanya. El matrimoni Penrose-Boué es va trencar el 1934; es van divorciar el 1937. El 1939 Penrose havia començat la seva relació amb la model i fotògrafa Lee Miller, amb qui finalment es va casar el 1947. Vivien al número 21 de Downshire Hill, Hampstead, NW3 Londres, on actualment es pot veure una placa commemorativa.[3]

Com a quàquer, Penrose era pacifista, però després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va oferir com a guardià antiaeri i després va ensenyar camuflatge militar al centre de formació de la Guàrdia Nacional a Osterley Park, on va escriure el manual de la Guàrdia Nacional de camuflatge.[4] Això va portar a Penrose a ser comissionat com a capità dels Royal Engineers i treballar com a professor titular a una scola de camuflatge a Norwich. Ell era un membre del personal a principis de la "Desenvolupament de camuflatge i el Centre de Formació", situat al Castell de Farnham a Surrey.

Penrose també va ser influent en la difusió i reconeixement a tot Europa molts artistes, així com i l'oferta de treball i l'allotjament a Anglaterra o als EUA d'altres com Kurt Schwitters i Salvador Dalí. Va escriure els pròlegs dels llibres Poems from the Catalan,[5] de Joan Brossa i Antoni Tàpies, i Poemes objecte,[6] del poeta català (1978).

Premis i reconeixements

[modifica]

El 1960 li van atorgar l'Orde de l'Imperi Britànic amb el grau de comandant.[7] El 1966 la reina Elizabeth II l'armà cavaller pels seus serveis a les arts plàstiques.[8] La Universitat de Sussex li va atorgar el doctorat honoris causa en Lletres el 1980.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Article sobre James Doyle Penrose
  2. ↑ Richard Cork, Penrose, Sir Roland Algernon (1900-1984), rev. Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; ed línia, maig de 2006 accés 19 gener 2009
  3. ↑ Clark, Ross (9 July 2003). "Daily Telegraph report on installation of blue plaque, 2003". The Daily Telegraph (London). http://www.telegraph.co.uk/property/main.jhtml?xml=/property/2003/07/09/plee09.xml Arxivat 2013-05-05 at Archive.is.
  4. ↑ "Surrealist who tried to paint a whole nation green". The Scotsman. http://living.scotsman.com/index.cfm?id=40952006.
  5. ↑ Brossa, Joan - Tàpies, Antoni. Poems from the Catalan. London: Guinness Button Publishing, 1973
  6. ↑ Brossa, Joan. Poemes objecte. Barcelona: Servicios Editoriales S.A. - Gart, 1978
  7. ↑ London Gazette: (Supplement) no. 42231, p. 8898, 31 December 1960. Retrieved 2 September 2010
  8. ↑ London Gazette: no. 43921, p. 2703, 11 March 1966. Retrieved 2 September 2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roland_Penrose&oldid=31518540»