Roland Topor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 gener 1938  10è districte de París (França) | ||
| Mort | 16 abril 1997 (59 anys) 13è districte de París (França) | ||
| Causa de mort | hemorràgia cerebral | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | pintor, director de teatre, escenògraf, director de cinema, artista gràfic, autor de còmic, il·lustrador, actor de cinema, novel·lista, actor, dramaturg, guionista, escriptor, poeta | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pare | Abram Topor | ||
| Germans | Hélène d'Almeida-Topor | ||
| Premis | |||
| |||
     
 | |||
Roland Topor (París, 7 de gener de 1938 - 16 d'abril de 1997) va ser un dibuixant, pintor, escriptor, cantant, director de teatre, actor i cineasta francès.[1]
Biografia
[modifica]Fill del pintor i escultor Abram Topor, el jove Roland visqué els primers anys a París, al desè barri, carrer de Corbeau (avui, carrer de Jacques-Louvel Tessier), i es traslladà després a Savoia, on els seus pares (immigrants jueus) s'amagaven durant l'ocupació nazi.
Va estudiar Belles Arts a París, col·laborà amb el diari Hara-Kiri, amb qui compartia el culte a l'humor negre i cínic, però també explotà la seva vena més rosa a la revista Elle.
El 1962, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, creà el moviment Panique.
Era germà de la historiadora Hélène D'Almeida-Topor i oncle de l'historiador Fabrice d'Almeida.
Topor i el cinema
[modifica]Atret pel cinema d'animació, col·laborà amb René Laloux. Després de nombrosos curtmetratges, el llargmetratge La Planète sauvage obtingué, el 1973, el premi especial del jurat de Cannes. Li obrí les portes a fer Italiques el 1974, en companyia de Fernando Arrabal.
Com a actor, interpretà rols secundaris ens films com Nosferatu i altres.
Els anys 70 veieren també la seva novel·la Le Locataire chimérique, adaptada al cinema de la mà de Roman Polanski. Col·laborà també amb Federico Fellini a Casanova, dissenyant les imatges que es projectaren a la seqüència de la "llanterna màgica".
Premis, homenatges i altres
[modifica]- 1961: Gran premi de l'humor negre.
- 1990: Gran premi de la ciutat de París.
- Megumi Satsu, cantant japonesa excèntrica, interpretà un parell de textos de Topor adaptats a la música.
Bibliografia (selecció)
[modifica]Novel·les
[modifica]- 1964: Le Locataire chimérique
- 1967: La Princesse Angine
- 1968: Erika
- 1969: Joko fête son anniversaire (novel·la i teatre), premi dels Deux Magots 1970. Traduïda al català per Extinció Edicions (2019)
- 1969: Un amour de téléphone
- 1970: Pop Rose (amb el pseudònim de Maud Morel)
- 1971: Épreuve par neuf (amb el pseudònim de Laurent Taupor)
- 1975: Mémoires d'un vieux con, nova edició del 2011 a ed. Wombat
- 1978: Portrait en pied de Suzanne
- 1996: Jachère Party
Selecció de relats i novel·les curtes
[modifica]- 1967: Four roses for Lucienne
- 1982: Café Panique
- 1986: La Plus Belle Paire de seins du monde
- 1988: Taxi Stories
- 1989: Journal in Time
- 1989: Les Combles Parisiens
- 1997: Made in Taïwan, copyright in Mexico
- 2011: Vaches noires, Ed. Wombat. 33 relats inèdits, antologia de l'autor
Teatre, òperes
[modifica]- 1972: Les derniers jours de solitude de Robinson Crusoé, 20 ans d'aventures et d'amour
- 1972: Le Bébé de Monsieur Laurent
- 1975: De Moïse à Mao, 5000 ans d'aventures
- 1989: Joko fête son anniversaire (adaptació teatral)
- 1989: Vinci avait raison
- 1989: Fatidik et Opéra
- 1991: Batailles, amb Jean-Michel Ribes
- 1994: L'Hiver sous la table
- 1996: L'Ambigu
Recull de dibuixos
[modifica]- 1960: Les Masochistes
- 1961: Topor, Anthologie
- 1965: Panic
- 1965: Dessins Panique
- 1972: Un Monsieur tout esquinté (dibuixos de Roland i Nicolas Topor)
- 1974: L'Epikon
- 1974: Une vie à la gomme
- 1977: Toporland
- 1985: Topor (catàleg de l'Exposició de Múnic)
- 1996: Le Trésor des Dames
- 2008: Mai 68, col·lectiva - Michel Lafon
- 2010: Rebonjour (a United Dead Artists)
Diversos
[modifica]- Les deux caprices, il·lustracions de Sabine Monirys, Grasset Jeunesse, 1974
- Marcel Aymé, Œuvres romanesques, 6 toms, il·lustracions de Roland Topor, Flammarion, 1977
- Palace, amb Jean-Michel Ribes (esquetxos televisius)
- Merci Bernard, amb Jean-Michel Ribes (esquetxos)
- Le sacré livre de Prouto (història)
- Courts termes, amb Eddy Devolder (entrevistes)
- L'Équation du bonheur, amb Henri Rubinstein (entrevistes)
- À rebrousse-poil, amb Henri Xhonneux
- La cuisine cannibale (receptes)
- Rumsteak Morceaux choisis (poemes i cançons)
- Vous savez, moi, sans mes lunettes, col·lecció "L'art en écrit", edicions Jannink, París, 1992
- Pense-bêtes (frases, poemes i dibuixos), Le Cherche Midi, col·lecció "Les pensées", París, 1992
Traduccions
[modifica]- En Joko celebra l'aniversari, Extinció Edicions, 2019. Traduït per Marina Garcia Soriano
Referències
[modifica]- ↑ «Roland Topor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.