Vés al contingut

Romain Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRomain Grau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
21 juny 2017 – 21 juny 2022
← Jacques Cresta – Sophie Blanc →

Conseller departamental dels Pirineus Orientals 2015-2021
2 abril 2015 –

Circumscripció electoral: cantó de Perpinyà-4
Conseller comunitari de Perpinyà Mediterrània Metròpoli
Representa: Perpinyà

30 març 2014 –
Adjunt a alcalde
30 març 2014 – 30 juny 2017
Conseller municipal de Perpinyà

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Nacional d'Administració (2002–2004)
Institut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconseller municipal de França (2008–), polític, executiu d'empresa, advocat, executiu en cap, professions liberals i similars Modifica el valor a Wikidata
PartitRenaixement (2017–)
Els Republicans (–2017)
Unió dels Demòcrates i Independents
Partit Socialista de França Modifica el valor a Wikidata
X: RomainGrau Modifica el valor a Wikidata

Romain Grau (Perpinyà, 21 de juny de 1974) és un advocat, cap d'empresa i polític nord-català, membre del partit polític La República En Marxa. És conseller departamental dels Pirineus Orientals pel cantó de Perpinyà-4, primer adjunt a l'alcaldia de Perpinyà i conseller comunitari encarregat de les qüestions econòmiques de la Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli. ha estat director general de la societat EAS Industries, especialitzada en manteniment aeronàutic a Perpinyà. Ha estat proper als partits PS, UDI, republicans i LRM.

Biografia

[modifica]

Fill d'un viticultor de Vilamulaca, al Rosselló,[1][2] Romain Grau és diplomat de l'Institut d'Estudis Polítics de París[3] (1996).[4]

En 2002 va entrar a l'Escola nacional d'administració on hi va conèixer Emmanuel Macron quan va fer la seva estada ENA a l'Àfrica. Defensaran junts que la promoció es digués Senghor. A partir d'aquest període es va convertir en un amic personal. També està al costat d'Emmanuel Macron en la fotografia oficial de la promoció Senghor.[5]

Entre 1999 i 2002 va ser agregat parlamentari del diputat socialista i actualment ecologista Jean Codognès. Entre 1997 i 1998, va ser agregat parlamentari del diputat socialista Henri Sicre.[6]

Advocat en dret mercantil i en dret fiscal, és associat del gabinet internacional TAJ. En 2011, va deixar el col·legi d'advocats dels Alts del Sena i es va inscriure a Perpinyà.[7][8]

Logo de l'associació Perpignan 2020 que Romain Grau va crear quan era president.

Exercia a París quan va tornar a Perpinyà per formar part de la llista d'esquerres de Jean Codognès a les eleccions municipals franceses de 2008. Després de l'afer conegut com el "cas dels mitjons[9] es van convocar unes noves eleccions municipals en 2009. Jean Codognes va refusar unir-se a la llista formada per la socialista Jacqueline Amiel Donat i es presentà a les eleccions en solitari.[10] Romain Grau va decidir repetir al costat de Jean Codognès, refusant fusionar-se en la segona volta amb la llista de la socialista Jacqueline Amiel Donat, amb suport del president del departament Christian Bourquin. Els electors de Perpinyà van ornar a escollir Joan Pau Alduy amb el 53,5 % dels vots a la segona volta. La llista de la socialista Jacqueline Amiel Donat va recollir el 33,1 % i la de divers gauche de Jean Codognes el 13,4 %.[11] Aquest darrer va assolir tres elegits de la seva llista al Consell municipal, amb la MoDem Clothilde Ripoull i Romain Grau, qui es converteix en regidor de l'oposició.[6]

Posteriorment s va unir a la majoria municipal de Joan Pau Alduy i es va convertir en vicepresident de desenvolupament econòmic dins de la comunitat urbana.[12] va ocupar el càrrec fins al 2014. Políticamentva unir-se amb Joan Pau Alduy a l'UDI, però després els va deixar per unir-se a Els Republicans.[6]

En 2012 es va presentar a les eleccions legislatives com a suplent de Daniel Mach, després d'un acord entre l'UDI i la UMP. La seva carrera política i els seus canvis de partits són criticats pel candidat que va perdre en un enfrontament triangular davant Jacques Cresta, Louis Aliot en 2013, qui el titlla d'arribista[13] i de penell.[14]

A fi de preparar les eleccions municipals de 2014, va fundar i presidir l'associació i de reflexió "Perpignan 2020", aparentment a la dreta, que propugna la consulta ciutadana i la confrontació d'idees.[15] En 2014 figura a la llista de Jean-Marc Pujol, Els Republicans, durant l'elecció municipal per a alcalde de Perpinyà i es va convertir en primer adjunt a càrrec de les finances.[6][16] Aleshores es va presentar per dirigir l'aglomeració de Perpinyà en 2014[5] i va rebre el suport de Joan Pau Alduy[17] Finalment es converteix en conseller per a assumptes econòmics de la comunitat.[18]

En 2014 amb altres socis com Philippe Chabalier president de la societat d'enginyeria documental Studec (32,4 milions d'euros de xifra de negocis en 2012) presenta en el manteniment d'EAS Industries i com Nadal Khouri és el director general, ells són els únics que fan una oferta per fer-se càrrec de l'empresa, que té un passiu de 9 milions € i que està en liquidació per tal de salvar els 250 llocs de treball d'una de les joies industrials de la Catalunya del Nord. A petició dels accionistes esdevé director general[19] d'EAS Industries, especialitzada en manteniment aeronàutic a Perpinyà, que permet de mantenir 230 treballs al lloc.[20] Després de ser escollit diputat va dimitir com a director general per tal que la meva vida política no interfereixi amb la de l'empresa i va vendre les seves accions a Bruno Lechevin.

En 2015 fou elegit pel cantó del Molí de Vent amb Isabele de Noell Marchesan conseller departamental dels Pirineus Orientals sota l'etiqueta Els Republicans[6][21] Va fer una crida a bloquejar al Front nacional en la segona volta de les eleccions cantonals, contràriament al seu partit, que no va donar cap consigna de vot.[22] En cas de victòria dels Republicans, es presentaria per dirigir el departament.[23] Després de l'elecció a la presidència de la socialista Hermeline Malherbe es va convertir en opositors a la política interna del departament, especialment en qüestions financeres i pressupostàries.[24]

Durant les primàries franceses del centre i de la dreta per escollit al candidat presidencial de 2017, va fer campanya per Alain Juppé.[25]

El juny de 2016 no va obtenir la investidura dels Republicans per presentar-se per la primera circumscripció dels Pirineus Orientals. C'est Daniel Mach qui est choisi par la Commission Nationale d'Investiture[26] Tanmateix, el maig de 2017 fou investit per La República en Marxa per les eleccions a la primera circumscripció dels Pirineus Orientals. Però el titular socialista sortint, Jacques Cresta, s'havia unit a La República en Marxa el març de 2017 ies va presentar per assegurar-se la investidura.[27] Romain Grau hauria negat tenir ambicions nacionals en una entrevista amb un col·laborador parlamentari de Jacques Cresta.[25] Aquest darrer finalment va donar suport Romain Grau.[28]

Durant la campanya, s'oposa en particular a Jean Codognès (en l'etiqueta PS/EELV) per al qual ja havia treballat com a agregat parlamentària, a Daniel Mach amb el qual es va presentar com una alternativa a 2012 ( LR) i a Alexander Bolo ( FN).

Va obtenir el 31,75 % dels vots a la primera volta i es va enfrontar a la segona volta al candidat del Front National Alexandre Bolo[29] Després de la primera ronda de les eleccions, va rebre el suport de l'alcalde Els Republicans de Perpinyà, Jean-Marc Pujol[30] Anava al capdavant a totes les comunes de la circumscripció amb l'excepció de Pollestres,[31] i va ser elegit el 18 de juny amb el 57,22% dels vots vàlids.[32]

El 30 de juny de 2017, per complir amb la llei sobre l'acumulació de mandats, Romain Grau anuncia la seva renúncia com a primer adjunt de Perpinyà i com a conseller comunitari de la Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli;[33]conserva, conforme a la llei, el seu mandat de conseller departamental. També va dimitir com a director general d'EAS.[34]

Controvèrsia

[modifica]

En plena campanya electoral de 2017 els jutjats de Perpinyà van demanar una investigació a la Brigada d'Gendarmeria de Transports Aeris de Ribesaltes contra executius de l'empresa EAS per actes d'assetjament laboral. En juny de 2017 deu persones havien estat acomiadades de la feina a l'empresa i es van portar dos casos avant del tribunal laboral. Romain Grau ocupvaa el càrrec de director general d'EAS.[35]

Philippe Chabalier, PDG de la societat, va dir que no tenia coneixement de casos d'assetjament laboral en la seva companyia i va dir que el cas presentat al Tribunal de Treball no tenia cap connexió amb de fets d'assetjament laboral.[36] Dos representants sindicals afiliats la CGT van indicar que no es reconeixien en la queixa i van denunciar l'ús que es feia de l'empresa EAS per desestabilitzar la candidatura de Romain Grau.[37] Dos dies més tard, els empleats i el comitè d'empresa declararen que no recolzaven els comentaris d'aquests representants sindicals.[38]

France bleu descriu les dures condicions de treball: Sobrecàrrega, desgast, cadències infernals, fins a 60 hores a la setmana, i especialment una pressió de la direcció per treure els avions dels hangars a tot preu, fins i tot si el manteniment era descurat. A finals de febrer, per exemple, els treballadors havien de treure cinc avions en una sola setmana.[39] Jean Codognès, candidat socialista i ecologista de la mateixa circumscripció que Grau, denuncià les condicions de treball en la societat EAS com a "inadmissibles".[36]

El febrer de 2018 la investigació d'assetjament pel que fa als líders d'EAS fou tancada i no es van presentar càrrecs contra Romain Grau, llavors dirigent d'EAS.[40]

Vida personal

[modifica]

Romain Graués fill d'agricultors[41] i continua explotant les vinyes familiars a Vilamulaca portant la collita a la cava de Passa.

És membre de l'obediència maçònica del Grand Orient.[25]

És proper a Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya.[26] I va expressar el seu suport públic a l'acte polític que aquest organitzà amb altres polítics catalans exiliats el 29 de febrer de l'any 2020 a Perpinyà.[42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mariana Grépinet «Ena : la promotion Senghor s'empare du pouvoir» (en français). Paris Match, 30-03-2018.
  2. ↑ «Biographie du député Romain Grau» (en français). Site officiel de Romain Grau. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2018. [Consulta: 4 abril 2018].
  3. ↑ «Romain Grau, pour une société fondée sur la confiance». la-clau.net, 08-10-2012.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.sciences-po.asso.fr/profil/romain.grau96.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Législatives/P.-O. - Quand Romain Grau fréquentait l'ENA avec Emmanuel Macron». lindependant.fr, 12-05-2017.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Législatives : à Perpignan, le «cas» Romain Grau». lindependant.fr, 16-05-2017.
  7. ↑ «Romain Grau inscrit au barreau de Perpignan». lindependant.fr, 18-11-2011.
  8. ↑ «Perpignan : Romain Grau admis au sein du Barreau des Pyrénées-Orientales». ouillade.eu, 08-11-2011.
  9. ↑ «Perpignan: la "fraude à la chaussette" au tribunal». LExpress.fr, 01-12-2011 [Consulta: 5 octubre 2017].
  10. ↑ La clau. «A Perpinyà, Amiel-Donat i Codognès serien rivals electorals». [Consulta: 5 octubre 2017].
  11. ↑ Ministère de l'Intérieur. «2009» (en francès). [Consulta: 5 octubre 2017].
  12. ↑ La Clau. «A Perpinyà, crítiques al trasllat de Romain Grau cap a l'esfera de Jean-Paul Alduy». [Consulta: 5 octubre 2017].
  13. ↑ «Concernant Romain Grau (UDI), Louis Aliot « remet les pendules à l'heure »…». ouillade.eu, 16-10-2013.
  14. ↑ «« Réponse à la girouette Romain Grau », par Me Louis Aliot (FN), conseiller régional». ouillade.eu, 02-11-2013.
  15. ↑ la-clau.net. «Municipales 2014 : "Perpignan 2020" tente l'audace», 06-10-2012.
  16. ↑ «Le Conseil Municipal Perpignan : querelle de clocher et débat de fond» (en francès). Made In Perpignan, 31-03-2016 [Consulta: 5 octubre 2017].
  17. ↑ «Jean-Paul Alduy adoube définitivement Romain Grau», 06-02-2014.
  18. ↑ «PARIS, ORLY-SUD, TERMINAL H, PORTE 10 : Romain Grau met le feu aux poudres depuis son téléphone portable dans la salle d'embarquement… « Allo, François, pourquoi tu tousses ? »». ouillade.eu, 25-03-2013.
  19. ↑ «Perpignan : Romain Grau bientôt à la tête d'EAS industries», 08-09-2014.
  20. ↑ Le Figaro «Reprise confirmée de EAS Industries» (en français). Quotidien, 30-07-2014.
  21. ↑ «Les conseillers départementaux». Arxivat de l'original el 2017-02-27. [Consulta: 15 octubre 2018].
  22. ↑ «P.-O : le club de Romain Grau, appelle au front républicain». Lindependant.fr [Consulta: 5 octubre 2017].
  23. ↑ le-journal-catalan.com. «Perpignan : Romain Grau s'y verrait bien…», 03-03-2015.
  24. ↑ «mars 2016 – c'est P-O litique» (en francès). [Consulta: 5 octubre 2017].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Le jour où Romain Grau a flingué les « Républicains »». le-journal-catalan.com, 17-05-2017.
  26. ↑ 26,0 26,1 «P-O : la semaine noire de Romain Grau…», 11-06-2016.
  27. ↑ «Législatives: En Marche! avec Grau et sans Cresta dans les P.-O., et les trois candidats investis de l'Aude», 11-05-2017.
  28. ↑ «Jacques Cresta accompagne sur le terrain le candidat de La République en Marche, Romain Grau», 29-05-2017.
  29. ↑ interieur.gouv.fr. «Pyrénées-Orientales - 1ère circonscription».
  30. ↑ «Jean-Marc Pujol, maire de Perpignan, appelle les électeurs à voter pour les candidats de « La République En Marche! », dont son 1er adjoint, Romain Grau, sur la 1ère circonscription», 14-06-2017.
  31. ↑ Corinne Sabouraud «Romain Grau s'envole pour le Palais Bourbon avec 57,22% des voix». L'Indépendant, 19-06-2017 [Consulta: 19 juny 2017].
  32. ↑ Résultats de la 1re circonscription des Pyrénées-Orientales Arxivat 2018-09-23 a Wayback Machine. sur le site ouillade.eu, 18 juin 2017
  33. ↑ Estelle Devic «« Député à temps plein », R. Grau quitte la mairie et EAS». L'Indépendant, 24-06-2017, pàg. 4 [Consulta: 24 juny 2017].
  34. ↑ Estelle Devic «Perpignan: Romain Grau quitte sa fonction de premier adjoint et l'entreprise EAS». L'Indépendant, 23-06-2017 [Consulta: 23 juny 2017].
  35. ↑ «[Législatives Perpignan/Romain Grau visé par une plainte: "visiblement je dérange..."]», 03-06-2017.
  36. ↑ 36,0 36,1 Antoine Gasquez. «Perpignan : cabale politique autour d'EAS ?», 07-06-2017. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. [Consulta: 15 d’octubre 2018].
  37. ↑ «EAS Perpignan : à qui aurait profité le « crime » ?». la-clau.net, 08-06-2017.
  38. ↑ «EAS Perpignan : les salariés et le comité d'entreprise en désaccord avec les élus CGT». lindependant.fr, 08-06-2017.
  39. ↑ «Le candidat Romain Grau visé par une enquête pour "harcèlement moral"» (en francès). France Bleu, 02-06-2017.
  40. ↑ Sébastien Berriot «L'enquête pour harcèlement visant le député Romain Grau classée sans suite» (en francès). France Bleu, 21-02-2018.
  41. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».[Enllaç no actiu]
  42. ↑ «El candidat de Macron a la batllia de Perpinyà assistirà a l'acte de Puigdemont». Vilaweb, 17-02-2020 [Consulta: 17 febrer 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Romain_Grau&oldid=33759517»