Romanesos d'Hongria
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Hongria |
| Regions amb poblacions significatives | |
Actualment, els romanesos a Hongria (romanès: Românii din Ungaria, hongarès: Magyarországi románok) constitueixen una petita minoria. Segons el cens hongarès més recent del 2011, la població de romanesos era de 35.641 o 0,3%, un augment significatiu respecte del 8.482 o 0,1% del 2001.[1] La comunitat es concentra a ciutats i pobles propers a la frontera romanesa, com Battonya, Elek, Kétegyháza, Pusztaottlaka i Méhkerék, i a la ciutat de Gyula.
Història
[modifica]_in_Hungary,_census_1890.jpg)
Històricament, una part significativa de les terres romaneses modernes pertanyien a estats hongaresos.[2] Els documents existents més antics de Transsilvània fan referència també als vlacs. Independentment del tema de la presència romanesa a Transsilvània abans de la conquesta hongaresa, les primeres fonts escrites sobre els assentaments romanesos es deriven del segle xiii, es va escriure sobre el poble d'Olahteluk al comtat de Bihar des del 1283.[3]
El terme "terra dels romanesos", Terram Blacorum (1222, 1280) [4][5][6][7] va aparèixer per primer cop mencionant a Făgăraș, i poc després, amb un nom diferent (Olachi) el 1285. L'aparició d'un suposat nom romanès "Ola" a Hongria deriva d'una carta (1258). Tenien una població important a Transsilvània, Banat, Máramaros (Maramureș) i Partium. Hi ha una franja a l'actual Hongria, prop de la frontera romanesa amb pobles i ciutats habitades per romanesos. Molts romanesos van fugir de Sèrbia i Croàcia a Hongria a l'època medieval.[8]
El 1881, els assentaments de majoria romanesa projectats al territori actual d'Hongria eren: Bedő, Csengerújfalu, Kétegyháza, Körösszakál, Magyarcsanád, Méhkerék, Mezőpeterd, Pusztaottlaka i Vekerd.[9] Diverses comunitats importants vivien a Battonya, Elek, Körösszegapáti, Létavértes, Nyíradony, Pocsaj, Sarkadkeresztúr i Zsáka. Després del Tractat de Trianon, Hongria s'ha tornat prop d'ètnicament homogènia, amb només un 10,4% de minories, del qual el 6,9% eren alemanys, i els romanesos constituïen al voltant del 0,3%.
El nombre de romanesos a Hongria va augmentar breument amb l'inici de la Segona Guerra Mundial quan Hongria va annexionar parts de Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia. Aquestes annexions es van afirmar en virtut de l'Acord de Múnic (1938), dos premis de Viena (1938 i 1940). En particular, la població del nord de Transsilvània, segons el cens hongarès de 1941, comptava amb un 53,5% d'hongaresos i un 39,1% de romanesos.[10]
Després de la Segona Guerra Mundial, l'homogeneïtat ètnica d'Hongria va ser fins i tot més alta que durant el període d'entreguerres, arribant a superar el 99% el 1980.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Population by nationalities, 2001 census (English)». Arxivat de l'original el 2011-04-14. [Consulta: 17 abril 2021].
- ↑ dtv-Atlas zur Weltgeschichte, 1964, p. Vol. 1, pag.286. ISBN 3-423-00301-01.
- ↑ György Fejér, Codex diplomaticus Hungariae ecclesiasticus ac civilis, Volume 7, typis typogr. Regiae Vniversitatis Vngaricae, 1831
- ↑ Tamás Kis, Magyar nyelvjárások, Volumes 18-21, Nyelvtudományi Intézet, Kossuth Lajos Tudományegyetem (University of Kossuth Lajos). Magyar Nyelvtudományi Tanszék, 1972, p. 83
- ↑ Dennis P. Hupchick, Conflict and chaos in Eastern Europe, Palgrave Macmillan, 1995 p. 58
- ↑ István Vásáry, Cumans and Tatars: Oriental military in the pre-Ottoman Balkans, 1185-1365, Cambridge University Press, 2005, p. 28
- ↑ Heinz Stoob, Die Mittelalterliche Städtebildung im südöstlichen Europa, Böhlau, 1977, p. 204
- ↑ Karl Kaser, Household and Family in the Balkans: Two Decades of Historical Family. LIT Verlag Münster, 2012.
- ↑ «Hungarian 1881 census» (en hongarès).
- ↑ Károly Kocsis, Eszter Kocsisné Hodosi, Ethnic Geography of the Hungarian Minorities in the Carpathian Basin, Simon Publications LLC, 1998, p. 116-153 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 17 abril 2021].