Romolo Staccioli
Romolo Staccioli, també anomenat Ròmul Staccioli o Stacioli, va ser un bronzista italià que es va establir a Barcelona a començaments del segle xx.
Biografia
[modifica].jpg)
Es va especialitzar en la fosa d'escultures en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda i també en l'execució o ampliació d'esbossos escultòrics o la reproducció d'obres escultòriques.[1]
El seu taller estava situat al carrer Consell de Cent, 430,.[2] També va tenir seu al carrer de Mallorca 314.
Va col·laborar amb alguns dels escultors més notables de la seva època tals com Josep Llimona Joan Borrell Nicolau, Eduard Alentorn o Pau Gargallo.
Al seu taller es van fondre algunes de les escultures del monument a Bécquer que es troba a Sevila (1911).[3]
Va presentar una mostra de la seva obra a les exposicions oficials d'Art celebrades a Barcelona els anys 1918 i 1919.[4]
Poc abans de 1924 va traspassar la seva foneria a Gabriel Bechini i se'n va entornar a Roma.[1]
Coetàniament apareix documentat a Barcelona un pintor anomenat Hugo (o Ugo) Staccioli Balvetti, molt probablement familiar de Romolo. Hi va fer dues exposicions individuals, una a la Casa Busquets (1918) i l'altra a la sala d'exposicions dels Magatzems El Siglo (1923). Va participar així mateix en les exposicions municipals d'art dels anys 1918, 1919, 1920, 1921 i 1922. Hi ha obra seva al Museu Morera de Lleida.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Font, Mercè Doñate «Els Bechini, marbristes i fonedors». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2015, pàg. 113–133. ISSN: 2340-3802.
- ↑ 2,0 2,1 Ràfols, J.F.. Diccionario biogràfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 1953.
- ↑ «Monumento a Bécquer» (en castellà). [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ Fontbona, Francesc; Montmany, Antònia; Coso, Teresa; López, Cristina. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya: fins a l'any 1938. Barcelona: Institut d'estudis catalans, 2002. ISBN 978-84-7283-661-7.