Vés al contingut

Rondó a la Krakowiak (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalRondó a la Krakowiak
Títol originalRondo à la Krakowiak, en fa majeur, pour piano et orchestre (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalrondó Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1828 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciómaig 1834 Modifica el valor a Wikidata
Gènererondó Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 29
catàleg Chomiński C 194 Modifica el valor a Wikidata
Part deObres per piano i orquestra de Chopin i Rondós Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 80a00b47-091b-3024-9ea6-5e31bcce9389 IMSLP: Krakowiak,_Op.14_(Chopin,_Frédéric) Modifica el valor a Wikidata
Inici del Rondó en fa major

El Rondó a la Krakowiak, op. 14, en fa major, és una composició per a piano i orquestra de Frédéric Chopin. La va escriure el 1828 a Varsòvia sota la direcció de Józef Elsner i va sortir publicada a Leipzig sis anys més tard, el 1834.[1] Està dedicada a la princesa polonesa Anna Zofia Sapieha. L'obra és bastant desconeguda tot i ser una de les seves composicions més fines. Pertany al Chopin més nacionalista, al qual no són aliens els aires revolucionaris que aviat farien estremir a Polònia en contra de la dominació russa. Aquest nacionalisme també en l'ús de la Krakowiak és una dansa polonesa ràpida i amb síncopes de Cracòvia i la Petita Polònia.

La peça comença amb una melodia suau i pentatònica que passa a convertir-se en una dansa sincopada molt més viva. Chopin utilitza el "Caprici núm. 24" del compositor italià Niccolò Paganini i inclou una variació d'aquest caprici. Aquesta obra és formalment un rondó en què el seu autor va aconseguir combinar de manera molt hàbil els temes polonesos i la seva pròpia vena melòdica i personal; va aconseguir en el seu moment un enorme èxit, tant a Varsòvia com a Viena.[2]

Referències

[modifica]
  1. Krakowiak Accés el 30-05-2009
  2. AA. VV. (1997): Piano classics. Guía de la audición, Barcelona.