Ronga
XiRonga | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 1.064.200 (2016)[1] |
Parlants nadius | 722.000 |
Autòcton de | Província de Maputo, Maputo i KwaZulu-Natal |
Estat | Moçambic 1.063.000 Sud-àfrica 1.200 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals llengües tswa-ronga | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-3 | rng |
Glottolog | rong1268 |
Linguasphere | 99-AUT-dd |
Ethnologue | rng |
IETF | rng |
El ronga (XiRonga; a vegades ShiRonga o GiRonga) és una llengua bantu del sud-est de la família Tswa-Ronga, al sud de Maputo a Moçambic. S'estén una mica a Sud-àfrica. Compta amb més d'un milió de parlants a Moçambic i poc més d'un miler a Sud-àfrica, amb lleugeres variants com el Konde, Putru i Kalanga.
El filòleg suís Henri Alexandre Junod sembla haver estat el primer lingüista que l'han estudiat, a finals del segle xix. Aquests llengua també és coneguda com a landim pels portuguesos, mentre que els seus propis parlants es refereixen a ella com a xilandi.
Gramàtica
[modifica]El ronga és gramaticalment tan proper al tsonga de tal manera que els funcionaris del cens sovint el consideren un dialecte; el seu sistema de classes del substantiu és molt similar i les seves formes verbals són gairebé idèntiquess. La seva diferència més notable és una influència molt més gran del portuguès, a causa d'estar centrada a la capital, Maputo (anteriorment Lourenço Marques).
Escriptura
[modifica]L'alfabet és basa en el del tsonga (del qual alguns en consideren un dialecte) com el recolliren els missioners metodistes i colons portuguesos.
Lleters: | A | B | C | D | E | G | H | I | J | K | L | M | N | Ṅ | O | P | R | S | Ŝ | T | U | V | W | X | Y | Z | Ẑ |
Valor: | a | b~β | tʃ | d | e~ɛ | ɡ | h | i | dʒ | k | l | m | n | ŋ | ɔ~o | p | r | s | ʂ | t | u | v | w | ʃ | j | z | ʐ |
Lletra | A | B | By | Ch | D | E | G | H | Hl | I | J | K | L | Lh | M | N | Nʼ | O | P | Ps | R | S | Sv | Sw | T | U | V | Vh | W | X | Xj | Y | Z | Zv | Zw |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Value | a | b~β | b͡ʐ | tʃ | d | e~ɛ | ɡ | h | ɸ | i | dʒ | k | l | ʎ | m | n | ŋ | ɔ~o | p | p͡ʂ | r | s | ʂ | sʷ | t | u | ʋ | v | w | ʃ | ʒ | j | z | ʐ | zʷ |
Referències
[modifica]- ↑ Ronga a The Joshua Project
- ↑ http://www.bisharat.net/A12N/MozaSource.htm
Bibliografia
[modifica]- (portuguès) Elvira António Timba, Educacão bilingue em Moçambique, que perspectivas?, Maputo, 1991.[1][Enllaç no actiu]
- (portuguès) Félix dos Santos Viana Khosa, Barbara Heins et Euphrasia Constantine Lwandle Kunene, « Proposta da ortografia da língua Xironga », dans P. J., G. Firmino Afido, J. H. Heins, S. Mbuub & M. Trinta (éds.), I seminário sobre a padronizaçâo da ortografía de línguas Moçambicanas, Maputo : Núcleo de Estudo de Línguas Moçambicanas (NELIMO), Faculdade de Letras, Universidade Eduardo Mondlane, p. 111–118