Vés al contingut

Rosa Creixells i Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosa Creixells i Valls
Biografia
Naixement1840 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1914 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópuntaire Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, catedràtica (2000–) Modifica el valor a Wikidata


Diccionari Biogràfic de Dones: 2033 Modifica el valor a Wikidata

Rosa Creixell i Valls (l'Hospitalet de Llobregat, 1840 - Madrid, 1914) fou una puntaire catalana que es va guanyar la fama amb els seus brodats i va ser "Encajera de la Reina".

Biografia

[modifica]

Nasqué a Can Creixells, una masia ubicada a la Marina. Fou filla del matrimoni entre Llorenç Creixells i Arrufat i Maria Valls i Bartalot;[1] germana de l'empresari Baldiri Creixells i Valls i de l'industrial Francesc Creixells i Valls; i tieta de Joan Creixells i Vallhonrat.[1]

Aprengué a fer puntes des de petita de la mà de seva tieta Rosa Valls al taller de blondes i puntes de coixí de la família materna.[2]

El 1856, amb tan sols 16 anys, es casà amb Josep Huguet i Casamitjana, dibuixant de randes i proveïdor del taller de Rosa Valls.[3] El matrimoni tingué tres filles: Josefa, Pilar i Rosa Huguet Creixells.[2]

El 1858 es traslladaren a Madrid, on hi havia el mercat de blondes i encaixos més important d'Espanya,[2] amb la idea de crear un negoci propi per a vendre les blondes fetes a l'Hospitalet i altres indrets de Catalunya. La qualitat del producte feu que fossin proveïdors de bona part de l'aristocràcia espanyola, així com de la reina regent Maria Cristina de Borbó, i de la seva filla Isabel II d'Espanya, que l'any 1861 la va nomenar "Encajera de la Casa Real".[4] Els seus treballs eren tan valorats que la Duquessa de Montpensier pagà 2.500 pessetes per un vel de barret.[5] Continuà els vincles amb el taller de l'Hospitalet encarregant la feina a conegudes puntaires de l'Hospitalet, com la Mora, la Xica del Gaspa, la Cristina del Moro, la Margarita del Fabot i l'Andalona.[1]

Entre els seus treballs en punta de coixí hi ha un mocador fet a partir d'un dibuix francès estil Lluís XVI i una capa per anar al teatre per a la Duquessa de Medinaceli feta en punta de Chantilly.[2] Feu una punta de Chantilly d'un metre quadrat que representava la família reial espanyola amb els ambaixadors del Marroc[5] i que va exposar.

El negoci fou seguit per les seves tres filles, Josefa (1857-1939), Rosa i especialment Pilar Huguet Creixells (1868-1950);[2] i posteriorment per Eloïsa Ballester Huguet, filla de Josefa i neta de Rosa i per les besnetes (Bellestar-Vilahur).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. 1994. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet de Llobregat, p. 106-110. ISBN 84-604-9519-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mª Dolores Barreda Pérez. «Rosa Crexells» (en castellà). AEPE Asociación Española de Pintores y Escultores, 01-05-2018. [Consulta: 10 març 2022].
  3. Solà i Parera, Àngels. «Les puntaires del Baix Llobregat». A: Cristina Borderías. Les dones i la història del Baix Llobregat. I. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 330. ISBN 84-8415-361-4. 
  4. Proposta de noms de dones per al nomenclàtor
  5. 5,0 5,1 «Rosa Creixells Valls». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2015].