Vés al contingut

Rosa Estiarte i Duocastella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosa Estiarte i Duocastella
Biografia
Naixement26 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1985 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, mort per caiguda des d'alçada Modifica el valor a Wikidata
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes65 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónedadora Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres braça Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1968-1978 Club Natació Manresa
Participà en
1976Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
23 agost 1975Jocs Mediterranis de 1975
1975Campionat del Món de natació de 1975 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManel Estiarte i Duocastella Modifica el valor a Wikidata


Olympics.com: rosa-estiarte-duocastella World Aquatics: 1140302 Modifica el valor a Wikidata

Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 - Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985) va ser una nedadora catalana.[1]

Formada al Club Natació Manresa, va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça. En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya. També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa, essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya. A més, va batre diverses vegades el record nacional de 100 m braça en piscina de 25 m, 4x100 m estils i 4x100 m lliures. Internacional amb la selecció espanyola en dotze ocasions, va participar en els Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va competir a la prova de 4x100 m estils.[2] Va retirar-se de la competició el 1978.

Entre d'altres distincions, va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.[3] Víctima d'una depressió després del seu divorci, va suïcidar-se el 1985. Aquest succés fou narrat posteriorment al llibre Todos mis hermanos, publicat pel seu germà Manel.[4]

Palmarès

[modifica]
  • 5 Campionat de Catalunya d'estiu[5]
    • 1 en 100 m braça: 1973
    • 1 en 100 m esquena: 1977
    • 3 en 4x100 m estils: 1973, 1974, 1977
  • 6 Campionats de Catalunya d'hivern[6]
    • 2 en 100 m braça: 1974, 1977
    • 1 en 200 m braça: 1974
    • 2 en 4x100 m estils: 1973, 1977
    • 1 en 4x100 m lliures: 1977
  • 5 Campionats d'Espanya d'estiu
    • 1 en 100 m braça: 1973
    • 3 en 4x100 m estils: 1975, 1976, 1977
    • 1 en 4x100 m lliures: 1975
  • 7 Campionats d'Espanya d'hivern
    • 3 en 100 m braça: 1974, 1975, 1976
    • 1 en 200 m braça: 1975
    • 3 en 4x100 m lliures: 1973, 1974, 1975

Referències

[modifica]
  1. «Rosa Estiarte i Duocastella». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jódar, Carles. «Estiarte, apellido olímpico». Marca, 03-08-2016. [Consulta: 30 març 2020].
  3. Durán, Santi. «Rosa Estiarte: el último canto de la sirena». Mundo Deportivo, 10-04-1985. [Consulta: 30 març 2020].
  4. Pita, Elena «El deportista que plantó cara al dolor». Magazine. El Mundo, Nº 493, 08-03-2009 [Consulta: 30 març 2020].
  5. «Campions de Catalunya Absoluts». FCN. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2020. [Consulta: 16 abril 2020].
  6. «Campions de Catalunya Absoluts d'Hivern». FCN. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2020. [Consulta: 16 abril 2020].